Marianne Faithfull inaugura l'#InEditFestival amb "Broken English". La pel·lii fa memòria a la seva manera, una que s'assembla més a com funciona el cervell, que no pas a la convenció dels documentals. I celebra la música i la filosofia creadora d'aquesta donassa, lúcida fins a l'últim moment.

Ara es diu: una dona "produïda". Ho atribuïm a identitats femenines i queers, però la masculinitat és igualment artificiosa. Ho veus amb les actrius de Piel de Lava a "Petróleo" fent d'homenots primaris, aïllats i claustrofòbics, amb el seu gest, expansió territorial i censura afectiva. Joc teatral🔝

Dius que vas a un espectacle immersiu, "Spiegelneuronen" d'Stefan Kaegi amb la cia. Sasha Waltz amb ballarins d'incògnit a platea per un experiment. Pensaràs ves a saber què, però, tradueix: Neurones mirall, comportar-te com els altres sentint-hi reflectit. Tan pla i ras com ballar techno al teatre.

Això de Fontains D.C. en directe no és ni mig normal. Pobres The Strokes, la mateixa setmana passen com a teloners dels irlandesos. Si pots seguir una banda des del principi, fes-ho. La disfrutaràs durant més temps.

Si partir de l'èxit de la 1a temporada d'una sèrie sorgeix l'encàrrec de fer un nou lliurament, pots interpretar-ho de dues maneres: Repeteix allò de la primera o t'oferim una segona oportunitat. Berta Prieto i M.A. Blanca opten per la segona opció per a #SegundaTemporada. Bé!🙌 Estrena #Serielizados

Últim Ciberlocutorio 🥲 Molt bé que s'hagin procurat una teràpia de parella desfeta per elles. Però i amb les filles, fillis i fills de la separació no hi pensa ningú? Què farem ara sense aquesta que sí que ens importa?

Deixeu-me que us agafi el braç per dir-vos: 25 anys d'aquest hit, 25 anys de veure'ls per primera vegada just abans que el publiquessin i una segona just després al Razz. Des de llavors no ens hem perdut cap de les escasses vegades que han vingut. I continuo agafant el braç per resumir last nite...

Aquí els ballarins de la companyia noruega Carte Blanche abans de la tempesta coreogràfica que provoca Katerina Andreou a "How Romantic". Amb un crescendo ben mesurat, els aboca a un moviment espasmòdic incessant, en una composició que juga a l'acumulació i a l'alternança de l'individual al grup.

"Naza" és la plasmació pràctica de la banalitat del mal d'Arendt. Integrants de la defensa d'Israel confessant com funciona un sistema per a Eichmanns avui. Un sistema que activa un bombardeig quan sent una criatura dir: "el papa ja és casa". Executors que admeten que el sistema serveix al g€nocidi.

Les nostres "Avengers" novament reunides: www.youtube.com/watch?v=KjG3...

FADES, Svetlana & Ouineta - Marxa del Pop

YouTube video by FADES

youtube.com

Dues de les ments millennial que millor reflexionen sobre el treball de manera intergeneracional, Anna Pacheco i Valls Boix. Tan brillants com per albirar possibles aliances amb els criptobros per l'abolició del treball. #BiennalDePensament

(LA)HORDE al capdavant del Ballet de Marseille, després de passar pel Mercat amb "Après moi, le déluge", es reafirma com una de les escasses companyies amb el talent i els recursos de fer-te somiar amb ulls oberts (malsons inclosos) i que et creen cinema fantàstic en temps real damunt d'un escenari.

"Tendrament" és la manera de conviure en parella i de criar una criatura. Tan fàcil de dir, com difícil és domar la bèstia que duus dins. Perquè tot es complica com més saps i aquesta parella és llegida, que no pedant, sinó divertida. Els homes ocupem més espai i aquí ho diu qui dissenya espais.

Quin tros d'espectacle, de muntatge, de producció han construït els Oques Grasses. Primera divisió internacional en un escenari global. Veient Montero & co. amb aquesta ambició i capacitat d'execució, et quedes perplex davant la incapacitat dels qui teòricament ens representen. La fusta la tenim.

De tan evident, sembla increïble que no s'hagi dedicat abans un espectacle de dansa a aquestes figures. Amb "À gogo" hi posen remei We Are Novias al Cèl·lula del Mercat. Espai segur i queer provocant ballar, amb una BSO top lligant els principals "riffs" de la música de ball d'I Feel Love fins avui.

Quina gran jugada mestra és ampliar l’aeroport. Així, en un dia com avui, podrem cancel·lar molts més vols. Així, podrem contribuir que sovintegin més dies com avui gràcies, a l’emergència climàtica que agreujarem. Els qui ens havien de deslliurar de jugades mestres amb gestió, redoblant apostes.

Una abraçada a tots els qui ahir vam anar a dormir a les 23:00 consultant abans la previsió del Meteocat, que deia que no plouria en tot aquest matí, sinó que només tindríem cel tapat fins a les 17:00 hores. Previsió feta després del cap de setmana que hem passat.

"Prendre-s'ho a acudit" és una expressió que segons perquè és tristíssim i segons què ens agrada. Que la qüestió de l'educació escolar s'ho prengui així Govern i Departament és tràgic, que ho faci l'Eu Manzanares al text "Primera llei de Newton", on cada acudit és un dard afinat, és molt encertat.

Em vaig cansar de sentir que el millor de "Sinners" era el famós pla seqüència musical de la festa. Doncs, res li ha d'envejar aquesta juerga al Sacromonte de #LaBolaNegra. Són les imatges, la direcció d'art, fotogràfica el que ens quedarà gravat. I en Guitarrica. No serà tot excels, però és molt.

Com a mínim fa dues nits que l'escenari d'Oques Grasses està muntat a l'Estadi Olímpic. No recordem masses vegades que s'hagi fet el muntatge amb gairebé una setmana d'antelació. S'entén que assajaran directament allà i potser que s'han posat les piles amb la pluja.

No a l'ampliació de l'aeroport. Ni ara, ni mai.

Volgudament "Living & Leaving" és una peça de petit format de La Veronal que acabarà en una cosa més grossa, una trilogia. Però Marcos Morau no pot evitar d'encabir-hi tants elements com els que atapeeixen la motxilla del primer dels dos personatges que irromp a escena. Temporada Mercat inaugurada!

Una de les expos orgànicament més elegants que hem vist en molt temps s'acaba avui: És "Estats canviants" de la Kapwani Kiwanga. La plasmació corpòria d'idees i recerca d'aquesta artista i antropòloga, amb el colonialisme present i la peça ad hoc de la butxaca garrofera de Miró per la Fundació són🔝.

Una belga, un camerunès i una xinesa... No és l’improbable encapçalament d’un acudit, sinó les postals de dansa internacional vista al Grec les darreres dues setmanes. Continua...

El país pateix d'un nivell educatiu baix. Entre els dèficits destaca la comprensió lectora. Ara, després del patètic fiasco del PISA, el Departament d'Educació pretén rentar-se'n les mans adduint que els docents es van confondre per mala comprensió lectora amb requisits d'altres proves. Delirant!

El "Theatre of dreams" de Hofesh Shechter és dansa, dansa i més dansa o moviment, moviment i més moviment. És enèrgic i es presenta en múltiples plans, gràcies a un joc incessant de telons. Això és autèntic ritme vibrant, tòpic que només usarem si veiem cossos agitar-se com els d'aquests ballarins.

Què? Heu anat al matines oficiat per l'Angélica Liddel? Als salms del "Seppuku" de Mishima declara voler "convertir el deliri en disciplina artística", que "els artistes volen destruir el món" i que "és subordinada, serventa, esclava de la bellesa". Aquesta matinada una mica així ens hem sentit.

La peça sud-coreana "Muljil" és sobretot una instal·lació performativa de magnetisme visual aquàtic innegable, amb la plasticitat de cossos i roba suspesos i balancejant-se, com el text. Els atrets per tancs d'aigua en escena al Grec, potser acabarem sospitant de la pròxima proposta així que arribi.

L'economia de personatges i diàlegs, contrastant amb la riquesa de l'escriptura. L'Eva Baltasar és això i a "Peixos" de nou. La trama que ja coneixes, la de l'amor tòxic, com no te l'han escrit. L'autodestrucció s'aconsegueix amb substàncies, també amb persones, fins i tot, amb el reflex de la teva.