Existeix un fàstic que va més enllà de les paraules i és el fàstic que em provoquen tots aquests "dibuixos" merdosos, destralers i morts per dins fets amb IA.
Miranda July descriu la maternitat com "a hallucination that I could not fully recall, an unconsummated love affair that was forever too much or too little, only being the right amount in fleeting moments" i segueix tan tranquila amb la seva vida
Que una publicació així no tingui ni una miiica de bullying als comentaris no augura res de bo per al cel blau
Stop asking where former Vice President Kamala Harris is, she was right there willing to save us all from impending doom and many people failed her in order to choose doom instead just to see others suffer. Leave her the fuck alone, she owes no one anything.
Dos homes a la barra d'un bar, un parla de Musk (Elon) i l'altre de Mas (Artur) i durant 5 minuts creuen que es refereixen a la mateixa persona. Molt feliç d'haver-ho presenciat.
Sobre els diaris de Sylvia Plath, que Edicions del Cràter publica en català elpais.com/quadern/lite...
El desig erràtic i desbordant de Sylvia Plath
La versió catalana dels ‘Diaris’ no inclou cap nota sobre els criteris de selecció i de vegades resulta desconcertant
elpais.com
De tot el que passa a Severance el més distòpic és que el jefe de l'oficina es presenti a casa els empleats fora de l'horari laboral i pregunti si pot passar una estona a "parlar"
The Brutalist, peli de 4h que no passa el test de Bechdel i on fumen 200 pitis per escena... movies are so back