Manuel Baixauli

@baixauli.bsky.social

Sobre usar una llengua no materna per arribar a més gent, pense en aquell que volia escriure una gran obra i que no la feu, com tots, amb l'idioma internacional de l'època, que dominava, sinó amb el dialecte —sense tradició escrita— que parlaven al seu país. 1/2

Anit, a Morella, concert de Capella de Ministrers i Carles Magraner. Títol concert: “El conqueridor. Homenatge a Jaume I”. Abans que sone la música, Magraner s’alça i explica al públic què anem a escoltar. Amb quina llengua creieu que s’adreça al públic? 1/2

Bild

Torne a la casa de la mar i n’obric la porta. El veí em pregunta si hi visc. Sorprès, li dic que sí, que hi estiuege des de fa mig segle. Amb uns ulls massa fixos, diu: —Jo també passe l'estiu ací. —És clar, Pep. Ja ho sé. Ens coneixem de tota la vida. Maleït Alzheimer!

Mentre molts artistes experimentals del segle XX seran oblidats en girar el cantó, Hockney, arrelat sòlidament en la tradició, i que hui s'agafa vacances eternes, seguirà il·luminant-nos amb els seus colors. Have a nice trip, Master!

Bild

Potser no aniré, com a autor, a més clubs de lectura. M'agraden, i, sobretot si subvenciona la Institució de les @lletres Catalanes, paguen bé. Si el club és a prop i pots tornar a casa, perfecte. Pero quasi tots són a més de 400 Km, sovint a un poble menut. (1)

Llegit d'una tirada. Exquisidament escrit. Serra narra amb sintaxi eficaç, afirmacions contundents i adjectivació esmolada. Coneixia el Terri polític. Ací dibuixa un individu més complex i profund, obsessionat per aprendre, fascinat per Wittgenstein. Un encert.

Bild