Setmana 48: finesa «Després de conduir per un ciclorama en bucle, vam arribar a la caseta a la riba del llac. Aquestes casetes són un lloc perfecte per cometre un assassinat (o per trobar-te a tu mateix, si tal cosa és possible, que ho dubto).» 👇🏼 www.catorze.cat/cambres/52-s...

Setmana 48: finesa

Avui, banyant-me al Bàltic, he xisclat de por: l'aigua estava congelada, però a mi la gelor tant se me'n fotia

catorze.cat

Setmana 47: desendreçada «Caminar, fresca, un museu preciós preciós preciós, vendaval vigoritzant, mar sense fi (ple de promeses), salmó fins a la sopa (literal). Nens contents. Tot caríssim. La ciutat és austera però radiant. Penso desendreçadament.» 👇🏼 www.catorze.cat/cambres/52-s...

Setmana 47: desendreçada

Al dietari «52 setmanes», Carlota Gurt parla dels diners, de Finlàndia i de la seva relació sentimental.

catorze.cat

Setmana 46: despampolada «L’altre dia, l'E. va llegir l’anterior entrada d’aquest dietari i em va dir que semblava feliç i tot. Li hauria d’haver respost que, vist de lluny, tothom sembla feliç.» 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Vist de lluny, tothom sembla feliç»

M’adono que, absurdament, presentar el meu llibre em posa una mica trista; tinc una actitud de merda amb tot això dels llibres

catorze.cat

Setmana 45: canina «Tenim branquillons i carn i tomates de l’hort, tenim vi, tenim ganes d’estar junts, tenim la brisa deliciosa, tenim l’estiu als nostres peus. ¿Acabarem fent corredisses pel jardí, com cadells que s’han trastocat d’alegria?» 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Els nens se la miren i pregunten: ¿Podem?, que vol dir: ¿Podem tenir un gos així nosaltres?»

Vam fer una reunió familiar i el pare ens va informar que si comprava el gos, ens quedaríem sense regal d’aniversari per tota la vida

catorze.cat

Setmana 44: ambivalent «La vida també té els seus corrents estranys i contradictoris, la basca desagradable seguida d’una frescor vivificant.» 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Com que a França els prostíbuls estan prohibits, es veu que els francesos venen de molt lluny per buidar la collonera»

Quan em banyo amb l’M. a la platja m’agrada mirar-li els ulls; no sempre és fàcil perquè té la dèria de banyar-se amb ulleres de sol

catorze.cat

D'aquí a una setmana (17 de juliol) seré a un lloc preciós i privilegiat amb el monòleg: a L'Olivar de Ventalló. Si sou a prop, veniu; parlarem dels sumeris, de Darwin, de bicicletes, filòsofs i orgasmes. Entrades només per anticipat; voilà l'enllaç: cripta.cat/ca/espectacl...

Setmana 42: laberíntica «Fa dècades que sento a parlar del dia que arribi el gran incendi de les Gavarres; una mica com si vius a San Francisco i esperes l’espetec de la falla de San Andreas.» (Aquesta setmana inclou un conte llarg que m'estimo molt.) 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Em fico en laberints mentals fascinants però inútils, o fins i tots mortals per a la meva pau d’esperit»

Sempre em costa saber quina distància escenificar amb els amics dels meus fills; a mi em sortiria de parlar-hi com amb qualsevol adult, però alguns necessiten que siguis invisible o són tímids

catorze.cat

Setmana 42: mística M'he comprat un pèndol. ¿Per què cony m'he comprat un pèndol!? 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«¿Crec jo en la telepatia? Em sembla que sí»

Ser mare és tenir molt present el que no vols fer com els teus pares (i mentrestant anar negligint altres coses de les quals ni t’adones)

catorze.cat

Setmana 41: incògnita «¿Què vols, passat, que truques tantes vegades a la porta en una sola setmana?» 👇🏼 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«¿Què vols, passat, que truques tantes vegades a la porta en una sola setmana?»

Una cosa és evident: hauria de buscar més dies d’incògnit a la meva vida

catorze.cat

Setmana 40: proteica «¿Quantes espigues calen per obtenir un quilo de farina? ¿quantes flors i fulles de baladre calen per matar algú?; en la bellesa s’amaga l’aliment i la mort.» 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Somio amb tenir temps sense treballar ni conduir ni fer exercici; temps per escarxofar-me al sofà i llegir sense parar, temps d’avorrir-me»

Allà escoltant com tothom li dona les gràcies tinc la temptació de dir que el que li caldria a la Clara són menys aplaudiments i més diners

catorze.cat

Setmana 39: moderata «Un rètol senyalitzava una sala tancada. Em va semblar que hi deia «Tristors», com si fos possible agafar totes les nostres afliccions i tancar-les en una cambra; després un dia l’obre algú sense voler i et mors de tanta desolació junta.» 👇🏼 www.catorze.cat/cambres/52-s...

Setmana 38: hipocalòrica «Faig exercici cada dia, no fumo, no bec, menjo coses lleugeres: m’avorreixo molt —MOLT— fent tot això.» «Dono voltes a la idea d’escriure una novel·la de terror. Expulso la idea. Sé que tornarà. Somio, somio, somio.» 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«He entrat a la fase espantosa i paranoide de comptar calories»

Sovint la gent em diu que m’exposo massa; jo tinc la sensació absolutament contrària, que no parlo de res important, que no puc parar de fer esforços per callar això o allò

catorze.cat

Setmana 37: insensible «És com estar en un illot tranquil al mig d’un riu que baixa impetuós i abrivat, ¿però com travessar la torrentada? De tant en tant passa un tronc on em podria agafar si tingués fe i miro com passa de llarg. Deu ser que no tinc fe.» 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Fer dieta és trist. Menjar m’agrada massa, i quan no puc menjar el que vull ja seria capaç de no menjar res de res perquè tant se me’n refot»

Fa dies que em sento poc connectada a la realitat, entre altres motius perquè treballo massa, però ara aquesta sensació ha empitjorat amb el deixar de fumar i la dieta

catorze.cat

Setmana 36: present «Al vestíbul hi havia un telègraf que serveix per comunicar canvis de velocitat entre el pont de comandament i la sala de màquines. És just el que intento fer, dir-li a la sala de màquines del meu cos: halt, i després, voraus, ganz langsam.» 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Em miro al mirall i no em reconec: intento no mirar-m’hi gaire, perquè em posa de mal humor»

Parlem molt de les nostres famílies: com eren, què van fer bé, què van fer malament, i com mirem de compensar els seus errors amb els nostres fills respectius

catorze.cat

etmana 35: civilitzada «En les situacions hipotètiques sempre creiem que sabem què faríem, però després ve la realitat i ens sorprenem. Som imprevisibles fins per a nosaltres mateixos, cosa que és meravellosa i, alhora, terrorífica.» 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«¿Què faré si m’enamoro d’algú altre? ¿I si és ell qui s’enamora, com reaccionaré? ¿Com actuaré si un dia em diagnostiquen una malaltia greu o letal o Alzheimer?»

De vegades m’autoobservo i penso ara diràs això o faràs tal cosa i llavors no ho dic o no ho faig perquè l’equilibri que em deia que sí s’ha trencat

catorze.cat

Porto el monòleg a l'Espai Texas (18/5, 19/5, 1/6, 2/6). Última oportunitat de veure'l a Barcelona, així que veniu! I si ja l'heu vist: retuitegeu-me, recomaneu-me, regaleu-me! Entrades: espaitexas.cat/espectacle/u... (Altres funcions: 9/5 Binissalem, 16/5 Gandia, 17/5 Montgat)

Setmana 34: fabril «Vam visitar una exposició gloriosa d’Anselm Kiefer. Quan trobes obres que et toquen, perdones tots els artistes i museus i obres que al llarg de la vida t’han decebut i t’han fet dubtar de l’art.» 👇🏽 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Un dia la meva mare em va dir: aprofita ara que encara estàs creant records, arribarà un dia que només viuràs dels que tinguis emmagatzemats»

Continuo amb les articulacions una mica trinxades i es va consolidant la idea que em deu haver vingut la menopausa (calorades a mitjanit)

catorze.cat

Setmana 33: robòtica «Altres anys em sentia buida d’una manera lletja: afiganyada com una bossa de sèrum quan ja no hi queda ni una gota; enguany no, enguany soc com una gerra de vidre, neta i transparent, que ha servit tota l’aigua que contenia.» 👇🏽 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Em fascina que la gent em consideri una persona tan segura de si mateixa: ¿com m’ho faig per projectar una cosa que no soc?»

Eduardo Mendoza signa un exemplar de 'Sin noticias de Gurb' i li comento que per culpa d’aquell llibre molta gent m’escriu el cognom malament

catorze.cat

🌹🐲✍️ Demà veniu a veure'm i xerrarem una mica! Estaré signant aquí 👇🏽

Setmana 32: instal·lada «Som esclaus dels nostres cossos.» 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Vaig a casa d’altres persones i em fa com angúnia que ho tinguin tot tan endreçat i al lloc que toca: una casa endreçada és una casa no viscuda»

Té tot el sentit que quan et divorcies el teu estat civil no torni a ser Soltera, sinó que es quedi en Divorciada; perquè en efecte no tornes mai a l’estat anterior

catorze.cat

Setmana 31: masegada «Crec que ja tinc el nom una mica com el cos després de la mudança: ple de blaus i cops i rascades. M’he proposat escriure només articles anodins amb els quals no es pugui ofendre ningú.» www.catorze.cat/cambres/52-s... 👇

«A finals d’any faré 50 anys, tinc la sensació que aviat sabré la mena de números genètics que m’han tocat»

Els dies que pel que sigui no em trobo bé, sento l’ombra de la mala salut del meu pare planant sobre meu: ¿també jo tindré artritis reumatoide? ¿també jo patiré del cor i això m’acabarà matant?

catorze.cat

Avui és l'últim dia que em llevo en aquesta casa on he viscut deu anys. El futur m'espera.

Setmana 30: ventosa «També a Ikea l’atordiment i la sensació de no ser-hi del tot present. Les multituds m’alienen. Les mudances també. El món literari també.» 👇🏼 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Enmig de tot plegat, la meva mare s’ha trencat la cama i la van operar»

Al berenar literari hi vaig arribar desballestada de la feina del dia, atordida de veure de cop tanta gent junta, vaig tenir converses esparses amb un i altre

catorze.cat

«Gurt construeix un relat sòlid i vibrant sobre com aquests personatges habiten el desencant. Amb un desplegament fabulós de metàfores i un català robust, la novel·la va endavant i endarrere en el temps amb una estructura narrativa que la fa brillar.» 👇 llegim.ara.cat/entrevistes/...

Carlota Gurt: “Vaig veure aquell paisatge desolador i vaig pensar: «Jo estic així, seca»”

Escriptora, publica 'Els erms'

llegim.ara.cat

Puigdevall sobre Els erms: «Amb molta destresa, Carlota Gurt ens du a la realitat paral·lela existent a l’altra banda de la boira; (…) se centra amb precisió clínica en els esdeveniments mínims (…) que van ordint solapadament una transformació moral.» Ressenya sencera 👇🏼 elpais.com/quadern/lite...

‘Els erms’, de Carlota Gurt: obsessió al pantà de Sau

En una novel·la on el més seductor és l’estructura, un home i una dona es troben en un món desert condemnat a l’explosió imminent

elpais.com

Avui, per fi, surt «Els erms», una novel·la plena de boira i deserts, una novel·la fosca que camina cap a la llum i que parla de sequeres individuals i col·lectives. Com diu l’epígraf: «Qui tingui set, que vingui.» (Espero que estigueu morts de set.) Gràcies per llegir-me! 🧵👇

Setmana 28: «Primavera, t’estic esperant amb les pistoles a la mà.» 👇🏼 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«¿Sempre som a temps de decidir qui volem ser o arriba un moment que ja és massa tard?»

Vinga a erigir discursos sobre els llibres, la gent vinga a llegir aquests discursos sobre els llibres en lloc de llegir els llibres

catorze.cat

Aquest dissabte seré amb el monòleg a La Bisbal d'Empordà! Veniu! 👇🏼

Setmana 26: arbrada «No ens doneu or, que no és més que lluïssor; tampoc ens doneu plata, que encara ens sembla pitjor; no volem medalles ni condecoracions […]; volem temps, volem la vostra atenció”. Podríem cantar-ho molts dels que érem a la Nit, oi?» 👇 www.catorze.cat/cambres/52-s...

«El sexe s’assembla molt a la tendresa»

Jo també tinc a dins un cilindre immens i solemne, ben enterrat i amagat, al qual només s’hi accedeix a través d’un túnel fresc i negre

catorze.cat