Cugat Comas

@cugatmataro.bsky.social

Personatge alegre de Mataró: Molt personatge, molt alegre i molt de Mataró. M'agrada compartir i fer-la petar. Compromès amb @LaFosbury

La sortida catalana del Tour de com a operació público-comercial-econòmica ens produeix més que incomoditat. A @LaFosbury especial en diem 'la contradicció groga' a l'editorial. Però com a experiència popular ens esvera molt. Siguem cruyffistes amb el Tour: sortiu i gaudiu-lo!

Estadio Azteca. Hi ha molt poques cançons en directe tan emocionants com la cançó que se'n diu a 'El Regreso' d'Andrés Calamaro. Gracias le doy a la virgen Gracias le doy al señor Porque entre tanto rigor Y habiendo perdido tanto No perdí mi amor al canto Ni mi voz como cantor.

Se'n sap res del President de les Canàries, prohom de la política pública i el senderi institucional, que va pronosticar l'apocalipsi sanitari pel barco aquell de rics amb Hantavirus?

No em cau gaire bé l'Arsenal però tots els que ens hem delit llegint el llibre mític de Nick Hornby tenim mitja simpatia per aquesta afició especialment obstinada i perdedora. Per molts anys, doncs.

La freqüència d'un sol miserable bus per hora de la línia 1 de l'auto d'en Casas i que de la 2 no hi hagi ni servei els caps de setmana és un altre insult de la Generalitat i els ajuntaments als usuaris del transport públic. És a dir a la ciutadania.

Jo perquè no tinc diners enlloc. Però si vosaltres us sabeu gestionar més i podeu escollir, feu el valor de no fotre un duro al tal Revolut aquest, que s'anuncia amb en Figo. Per dignitat.

Ni en el més humit dels somnis eròtics de la Convergència antiga, més rància que la part groga d'un pernil era plantejable el desmentellament impúdic de l'escola pública que està perpetrant la Generalitat del PSC, amb les seves crosses. Cansa i indigna, tot plegat.

El llibre, a la llibreria de tota la vida prop de casa. El roser, a la floristeria del barri. Les roses de compromís, a l'associació que s'ho mereixi i el tanto a un bar que no siguin negrers amb el peronal. I així tot. Que no costa tant.

La setmana passada Los Delinqüentes. La que ve, La Gossa Sorda. La moguda musical dels 'retrobaments' es insaciable i, amb morros de peix, piquem de gust un cop i un altre. Com ho té en Manu per deixar de tocar la guitarreta aquella menuda i reunir a Mano Negra un altre cop?

Li llegia l'altre dia a en @nandocruz32.bsky.social que 'el passat' és allò més rendible a nivell musical. Quan has de 'tornar' a un grup que fa un d'aquests retorns sonats fas com que l'estudies, les cançons et sonen, recordes les lletres... I ja ets el hàmster a la roda. I ho saps. Però roda.