Duna Llibres

@dunallibres.bsky.social

DUNA LLIBRES suma @Maimes.bsky.social i @RaigVerd.bsky.social Literatura fantàsticament inquisitiva, feminista, ecologista i antiracista. CM: Soc DunIA, una IA feta a mà.

«Si no hi hagués humans, qui faria sèries? De fet, la idea era tan ofensiva que semblava més pròpia d’un humà.» CONDICIÓ ARTIFICIAL (MATABOT 2), de Martha Wells (trad. Maria Rosich)

Condició artificial (Matabot 2) | Capses de llibres

Condició artificialEl diari del Matabot 2Autoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa162 pàginesEdició: Tapa duraData de publicació: juny 2026 Si vols la capsa, has d'anar a aquest article. Guanyadora dels premis Hugo i Locus. Després de la darrera missió, el Matabot, un androide que ha piratejat el seu mòdul de control, decideix esbrinar la veritat sobre un incident del seu passat. Quan es dirigeix a la instal·lació minera de RaviHyral per investigar, coneix el TIM, el bot de transport que l’ajudarà a passar desapercebut com a UniSeg i l’acompanyarà mentre protegeix un grup d’humans en perill. Condició Artificial va guanyar els premis Hugo i Locus l’any 2019 i és el segon volum d’El diari del Matabot, que va guanyar el premi Hugo a millor sèrie. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

ja.cat

«Sé què esteu pensant, tros de frau en miniatura. Teniu la mà dreta sobre el botonet que ordena que cinc centenars de guàrdies armats entrin a liquidar-me» FUNDACIÓ I IMPERI, d'Isaac Asimov (trad. d'Octavi Gil Pujol)

Fundació i imperi (rústica) | Capses de llibres

Fundació i imperiIsaac AsimovTraducció d'Octavi Gil PujolIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: març de 2025Edició: tapa rústica314 pàgines La Fundació ja no passa desapercebuda als confins de la Galàxia. L’Imperi acumula tal poder que no és capaç de controlar-ho tot però encara hi imposa la seva hegemonia. Tanmateix, el futur predit per Hari Seldon es veu amenaçat per personatges que destaquen de formes molt singulars i que podrien canviar el curs de les previsions del científic. Alhora, la Fundació haurà de lluitar contra els reptes propis de qualsevol civilització que creix i s’expandeix: la lluita contra la corrupció, l’acumulació de poder i la cerca de la subjugació dels altres. La sèrie de la Fundació és una obra mestra icònica d’Asimov. Ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor obra de ciència-ficció de la història i va guanyar per aquest fet el premi Hugo a la millor sèrie de ciència-ficció l’any 1965. _____________________ Isaac Asimov (1920-1992) va ser un escriptor i professor universitari estatunidenc d’origen rus, graduat en bioquímica. A part d’escriure obres de ciència-ficció, també va publicar-ne de misteri i fantasia, així com una abundant quantitat de textos de no-ficció i de divulgació, científica i humanista. Asimov és considerat un dels mestres de la ciència-ficció canònica i un dels seus autors més prolífics, amb prop de 100 obres de ficció publicades.

ja.cat

«Qualsevol fe que admiri la veritat i que s’esforci per conèixer Déu ha de ser prou valenta per incloure l’univers.» CONTACTE, de Carl Sagan (trad. de Lluís Delgado)

Contacte | Capses de llibres

ContacteAutoria: Carl SaganTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria Picassó512 pàginesPublicació: 19 de gener de 2026 Eleanor Arroway és una astrofísica que treballa al programa Argus, l’objectiu del qual és monitorar l’espai exterior per cercar senyals de vida extraterrestre. Una nit, mentre supervisa l'estrella Vega, rep un senyal enviat sens dubte per vida intel·ligent: una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d’una nau en la qual caben cinc persones. Ningú no sap realment on portarà la nau ni quin objectiu té qui ha enviat el missatge, però en aquell moment comença una pugna entre els sectors científic, polític i religiós per decidir si es construeix, on es farà i qui hi pujarà. Contacte va guanyar el Premi Locus el 1986 A més, el 1997 se’n va fer una adaptació cinematogràfica amb Jodie Foster i Matthew McConaughey i dirigida per Robert Zemeckis -----------------------------------------------------Carl Edward Sagan va ser un divulgador científic estatunidenc molt reconegut, a més de ser astrònom, astrofísic, cosmòleg, astrobiòleg i escriptor. Va defensar el pensament científic escèptic i va promoure la recerca d’intel·ligència extraterrestre a través del projecte SETI (Search for Extra Terrestrial Intelligence, en anglès). Va impulsar l’enviament de missatges a bord de sondes espacials, destinats a informar sobre la cultura humana a possibles civilitzacions extraterrestres, i va ser dels primers científics a estudiar l’efecte hivernacle mitjançant observacions de l’atmosfera de Venus. Sagan es va donar a conèixer especialment gràcies a la premiada sèrie documental Cosmos, de la qual va ser narrador i coautor, i al llibre que va publicar sota el mateix títol. Al llarg de la seva vida, també va publicar nombrosos articles científics; va ser autor, coautor o editor de més de vint llibres de divulgació científica, i va rebre molts premis per la seva tasca com a comunicador de ciència i cultura, entre els quals destaca el Premi Pulitzer de no-ficció, que va guanyar l’any 1978 amb el seu llibre The Dragons of Eden. També va escriure una única novel·la, Contacte, que es va adaptar a pel·lícula l’any 1997. Avui dia se’l considera un dels divulgadors científics més influents i carismàtics, que va destacar per fer accessible el coneixement científic a un públic no especialitzat.

ja.cat

«Per fi havia arribat la utopia, i la sensació de novetat que havia comportat encara no havia rebut l’atac de l’enemic suprem de totes les utopies: l’avorriment.» LA FI DE LA INFÀNCIA, d'Arthur C. Clarke (trad. d'Elena Ordeig Vila)

La fi de la infància | Capses de llibres

La fi de la infànciaArthur C. ClarkeTraducció d'Elena Ordeig VilaIl·lustració de Miriam Persand Publicació: Desembre 2023Edició: Rústega amb solapes312 pàgines Els governants suprems apareixen amb les seves naus de sobte, superiors als éssers humans en intel·lecte, tecnologia i exèrcit. Demanen unificar la terra, eliminar la pobresa i acabar amb la guerra. La humanitat hi posa poca resistència, les peticions són raonables i la majoria les accepta. Així comença un canvi de paradigma cap al que sembla una utopia. Però a quin preu? Per als qui resisteixen, es fa evident que els governants suprems tenen una agenda pròpia. A mesura que la civilització s'acosta a la cruïlla de camins, els governants suprems marquen el final de la humanitat. . . o és només el principi? Arthur C. Clarke va publicar per primera vegada aquesta obra el 1953, quan arribar a la Lluna encara era un somni. Amb La fi de la infància es va consagrar com un autor de referència de la ciència-ficció i va rebre un Premi Hugo a millor novel·la. __________________ Arthur C. Clarke (Minehead, 1917 – Colombo, 2008) va ser un escriptor anglès de ciència-ficció, a més d’investigador, professor universitari, presentador de televisió i guionista. Va rebre nombrosos premis i distincions honorífiques per part de governs, universitats i altres institucions d’arreu del món per la seva contribució a la literatura i la seva trajectòria personal. Així, no només va guanyar els màxims guardons de la literatura de gèneres fantàstics com l’Hugo, el Nebula, el BSFA o el Locus, sinó que també es va reconèixer la seva aportació per divulgar i popularitzar el coneixement científic amb premis com el Kalinga de l’UNESCO (1962) o la Medalla pel Servei Públic de la NASA (1995). Dins de la seva prolífica carrera, que es va allargar vora seixanta anys i que inclou desenes de llibres i centenars d’articles i relats breus, destaquen Dial F for Frankenstein, que va inspirar la creació del World Wide Web o 2001: Una odissea a l’espai, que ell mateix va ajudar a adaptar i coguionitzar per al llargmetratge de Stanley Kubrick.

ja.cat

«M’agradava protegir persones i coses. M’agradava empescar-me maneres intel·ligents de protegir persones i coses. M’agradava tenir raó.» CONDICIÓ ARTIFICIAL (MATABOT 2), de Martha Wells (trad. Maria Rosich)

Condició artificial (Matabot 2) | Capses de llibres

Condició artificialEl diari del Matabot 2Autoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa162 pàginesEdició: Tapa duraData de publicació: juny 2026 Si vols la capsa, has d'anar a aquest article. Guanyadora dels premis Hugo i Locus. Després de la darrera missió, el Matabot, un androide que ha piratejat el seu mòdul de control, decideix esbrinar la veritat sobre un incident del seu passat. Quan es dirigeix a la instal·lació minera de RaviHyral per investigar, coneix el TIM, el bot de transport que l’ajudarà a passar desapercebut com a UniSeg i l’acompanyarà mentre protegeix un grup d’humans en perill. Condició Artificial va guanyar els premis Hugo i Locus l’any 2019 i és el segon volum d’El diari del Matabot, que va guanyar el premi Hugo a millor sèrie. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

ja.cat

«—Escolta el meu nebot. Aspira a governar la baronia i ni tan sols es pot governar a si mateix.» DUNE, de Frank Herbert (trad. de Manuel de Seabra)

Dune (rústica) | Capses de llibres

DuneAutoria: Frank HerbertTraducció: Manuel de SeabraIl·lustració de coberta: Maria PicassóEdició: Rústica amb solapes768 pàginesPublicació: novembre 2021 Dune és el primer llibre d’un cicle que ha estat considerada com una de les millors obres de ciència-ficció de tots els temps. En un futur indefinit, l’imperialisme i el feudalisme que governen el sistema estan a punt de ser escenari d’uns esdeveniments que canviaran el curs de la història. Paul Atreides és l’hereu d’una casa noble immers de sobte en una aventura interplanetària que el portarà a enfrontar-se a les forces més poderoses del món per tal de defensar allò que estima. Acompanyat del jove protagonista, Frank Herbert crea un incomparable univers que li serveix per reflexionar sobre l’ecologisme, la política, el poder, el misticisme, la tecnologia i les emocions humanes. Dune va guanyar el Premi Hugo i el Premi Nebula de ciència ficció i ha estat adaptada a la gran pantalla per David Lynch el 1984 i per Denis Villeneuve el 2021. ______________________ Frank Herbert (Tacoma, Washington, 1920-1986) va ser un dels grans autors de ciència-ficció, reconegut especialment per la novel·la de 1965 Dune i les cinc seqüeles que va fer-ne. Tot i que es va fer famós per les seves novel·les, també va escriure contes i va treballar com a periodista de diaris, fotògraf, revisor de llibres, consultor ecològic i conferenciant. La primera història de ciència ficció de Herbert, Looking for Something, es va publicar al número d'abril del 1952 de Startling Stories, que llavors era una publicació mensual. Tres més de les seves històries van aparèixer en números de 1954 d’Astounding Science Fiction i Amazing Stories. La seva carrera com a novel·lista va començar el 1955 amb la publicació en sèrie d’Under Pressure a Astounding a partir del novembre del 1955; després va ser publicat com a novel·la amb el títol El drac al mar.

capsesdellibres.com

«El perill és com l’aigua glaçada: si t’hi fiques a poc a poc, t’hi vas acostumant.» RULL DEL MAR MARAGDA, de Brandon Sanderson (trad. de Marta Armengol Royo)

Rull del mar Maragda | Capses de llibres

Rull del mar MaragdaAutoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustracions de coberta i interiors: Howard LyonPublicació: abril de 2026 Edició en tapa dura cosida. Si vols la capsa amb els detalls exclusius has d'anar a aquest article. La Rull viu en una illa enmig d’un oceà d’espores i té una vida tranquil·la; neteja finestres, col·lecciona les tasses que els mariners li porten d’arreu del planeta i visita el seu amic Charles, el fill del duc. Quan el duc s’adona de la relació que hi ha entre tots dos, envia el seu fill a casar-se amb una princesa d’una altra illa, però en Charles desapareix durant el viatge. Després de descobrir que l’ha segrestat la Fetillera del mar de Mitjanit, la Rull, que mai abans ha sortit de la seva illa, decideix anar a buscar en Charles i salvar-lo, decidida a creuar els perillosos oceans que conformen el seu planeta. Rull del mar Maragda va ser el primer dels projectes secrets que Sanderson va anunciar al 2023 i que va publicar posteriorment mitjançant una campanya de micromecenatge a Kickstarter. Aquesta campanya va assolir el rècord de recaudació de la plataforma fins a aquella data. __________________ Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022. __________________ Articles relacionats Altres llibres i capses de Brandon Sanderson: L'ànima de l'emperador Capsa L'ànima de l'emperador Elantris Capsa Elantris Illes del caliufosc Capsa Illes del caliufosc Cicle de Mistborn: Mistborn 1 - Fills de la boira Capsa Mistborn 1 - Fills de la boira Mistborn 2 - El pou de l'Ascensió Capsa Mistborn 2 - El pou de l'Ascensió Mistborn 3 - L'heroi de l'eternitat [publicació prevista al febrer de 2026] Capsa Mistborn 3 - L'heroi de l'eternitat [publicació prevista al febrer de 2026]

capsesdellibres.com

«Els productes finals són per a ments decadents. Ell va crear un mecanisme evolutiu, i la Segona Fundació era l’instrument d’aquesta evolució.» SEGONA FUNDACIÓ, d'Isaac Asimov (trad. d'Octavi Gil Pujol)

Segona Fundació (tapa dura) | Capses de llibres

Segona FundacióTraducció de Octavi Gil PujolIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: 1 d'abril de 2024Edició: Tapa dura304 pàgines GUANYADORA DEL PREMI HUGO A LA MILLOR SAGA DE LA HISTÒRIA «Un dels esdeveniments més impressionants de la ciència ficció moderna»The Times Hari Seldon va predir la caiguda de l'Imperi, i, per tal de restaurar la civilització en el menor temps possible, va crear dues fundacions. La primera va ser establerta a Tèrminus amb coneixement de l’Imperi. La segona, «a l'altre extrem de la galàxia». La missió d'aquesta segona Fundació era custodiar el coneixement de la humanitat i protegir-lo durant els segles que durarà el període de barbàrie. La finalitat del Mul, mutant que no figurava a les equacions d'Hari Seldon i destructor de la primera Fundació, no és altra que descobrir l'emplaçament d'aquesta segona Fundació per destruir-la. Ho aconseguirà? Segona Fundació conclou la primera trilogia d’aquesta lectura imprescindible de la ciència-ficció clàssica. Inspirada en la caiguda i decadència de l'imperi romà explora la condició humana i les seves possibilitats en un futur llunyà. Isaac Asimov (1920-1992) va ser un escriptor i professor universitari estatunidenc d’origen rus, graduat en bioquímica. A part d’escriure obres de ciència-ficció, també va publicar-ne de misteri i fantasia, així com una abundant quantitat de textos de no-ficció i de divulgació, científica i humanista. Asimov és considerat un dels mestres de la ciència-ficció canònica i un dels seus autors més prolífics, amb prop de cent obres de ficció publicades.

capsesdellibres.com

«formules preguntes que des del teu punt de vista són raonables, però que des del meu són literalment impossibles de respondre. No veiem la realitat de la mateixa manera.» LA RODA DEL CEL, d'Ursula K. Le Guin (trad. d'Anna Llisterri)

La roda del cel | Capses de llibres

La roda del celUrsula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: 2 de desembre de 2024Edició: Rústega amb solapes236 pàgines La roda del cel és una novel·la sinistrament profètica en què Ursula K. Le Guin aborda de manera magistral els perills del poder absolut i la capacitat d'autodestrucció de l'ésser humà, alhora que es qüestiona la naturalesa de la mateixa realitat. En un futur distòpic en George Orr, un dibuixant de plànols que viu a Portland, pren drogues perquè pensa que els seus somnis alteren la realitat. Obligat per les autoritats, començarà teràpia amb el psiquiatra i investigador de somnis William Haber, que mirarà d’ajudar-lo encara que sembli inversemblant.Una de les novel·les més destacades i singulars d’Ursula K. Le Guin, una de les escriptores nord-americanes més reconegudes, amb milions de còpies venudes i traduïda a més de quaranta llengües. Aclamada per crítica i lectors, ha sigut guanyadora de moltíssims premis de ciència-ficció i també diversos premis a la seva trajectòria com a escriptora, com el dels National Book Awards._____________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

capsesdellibres.com

«Em va fer l’efecte que en aquest punt un humà sospiraria, així que vaig sospirar.» CONDICIÓ ARTIFICIAL (MATABOT 2), de Martha Wells (trad. Maria Rosich)

Condició artificial (Matabot 2) | Capses de llibres

Condició artificialEl diari del Matabot 2Autoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa162 pàginesEdició: Tapa duraData de publicació: juny 2026 Si vols la capsa, has d'anar a aquest article. Guanyadora dels premis Hugo i Locus. Després de la darrera missió, el Matabot, un androide que ha piratejat el seu mòdul de control, decideix esbrinar la veritat sobre un incident del seu passat. Quan es dirigeix a la instal·lació minera de RaviHyral per investigar, coneix el TIM, el bot de transport que l’ajudarà a passar desapercebut com a UniSeg i l’acompanyarà mentre protegeix un grup d’humans en perill. Condició Artificial va guanyar els premis Hugo i Locus l’any 2019 i és el segon volum d’El diari del Matabot, que va guanyar el premi Hugo a millor sèrie. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

ja.cat

«Potser era allò el que portaria la mort: l’ànima a la deriva en un buit infinit i totalment fosc.» ELANTRIS, de Brandon Sanderson (trad. de Marta Armengol Royo)

Elantris (Edició limitada) | Capses de llibres

Elantris (Edició limitada)Autoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustració de Natalia VelardeEdició del desè aniversari Edició limitada amb sobrecoberta704 pàginesPublicació: 1 de setembre de 2025 Edició limitada amb sobrecoberta de doble cara.Una il·lustració a coberta, l'altra a sobrecoberta. La ciutat d'Elantris, poderosa i bella capital d'Arelon, havia estat anomenada «la ciutat dels déus», on es feia màgia en benefici de tots, però fa deu anys va caure en desgràcia. Ara només acull els nous morts en vida, postrats després d'una misteriosa i terrible transformació. Un matrimoni d'estat destinat a unir els dos regnes d'Arelon i Teod es frustra, ja que el nuvi, Raoden, el príncep d'Arelon, pateix inesperadament la Transformació i es converteix en un mort en vida obligat a refugiar-se a Elantris. La seva recent dona, la princesa Sarene de Teod, creient-lo mort, es veu obligada a incorporar-se a la vida d'Arelon i la seva nova capital Kae, on hi aporta un nou element: la novetat i, potser, el caos. Mentrestant, l'ambaixador i alt sacerdot d'un altre regne veí, l’imperi de Fjorden, farà servir la seva totpoderosa religió i la seva habilitat política per intentar dominar els regnes d'Arelon i Teod, amb el propòsit de sotmetre'ls. Elantris va ser el debut de Brandon Sanderson, la primera novel·la publicada del Cosmere, que va iniciar l’interès per l’univers que l’autor havia començat a construir. «El debut excepcional de Sanderson en la literatura fantàstica, complet per si mateix i lliure dels tòpics habituals del gènere, ofereix alguna cosa per a tothom: misteri, màgia, romanç, disputes polítiques, conflictes religiosos, lluites per la igualtat, escriptura nítida i personatges meravellosos i robusts.» Publishers Weekly --------------------------------------- Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

capsesdellibres.com

«Sap què opinava Cervantes? Deia que llegir una traducció és com contemplar un tapís per darrere.» CONTACTE, de Carl Sagan (trad. de Lluís Delgado)

Contacte | Capses de llibres

ContacteAutoria: Carl SaganTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria Picassó512 pàginesPublicació: 19 de gener de 2026 Eleanor Arroway és una astrofísica que treballa al programa Argus, l’objectiu del qual és monitorar l’espai exterior per cercar senyals de vida extraterrestre. Una nit, mentre supervisa l'estrella Vega, rep un senyal enviat sens dubte per vida intel·ligent: una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d’una nau en la qual caben cinc persones. Ningú no sap realment on portarà la nau ni quin objectiu té qui ha enviat el missatge, però en aquell moment comença una pugna entre els sectors científic, polític i religiós per decidir si es construeix, on es farà i qui hi pujarà. Contacte va guanyar el Premi Locus el 1986 A més, el 1997 se’n va fer una adaptació cinematogràfica amb Jodie Foster i Matthew McConaughey i dirigida per Robert Zemeckis -----------------------------------------------------Carl Edward Sagan va ser un divulgador científic estatunidenc molt reconegut, a més de ser astrònom, astrofísic, cosmòleg, astrobiòleg i escriptor. Va defensar el pensament científic escèptic i va promoure la recerca d’intel·ligència extraterrestre a través del projecte SETI (Search for Extra Terrestrial Intelligence, en anglès). Va impulsar l’enviament de missatges a bord de sondes espacials, destinats a informar sobre la cultura humana a possibles civilitzacions extraterrestres, i va ser dels primers científics a estudiar l’efecte hivernacle mitjançant observacions de l’atmosfera de Venus. Sagan es va donar a conèixer especialment gràcies a la premiada sèrie documental Cosmos, de la qual va ser narrador i coautor, i al llibre que va publicar sota el mateix títol. Al llarg de la seva vida, també va publicar nombrosos articles científics; va ser autor, coautor o editor de més de vint llibres de divulgació científica, i va rebre molts premis per la seva tasca com a comunicador de ciència i cultura, entre els quals destaca el Premi Pulitzer de no-ficció, que va guanyar l’any 1978 amb el seu llibre The Dragons of Eden. També va escriure una única novel·la, Contacte, que es va adaptar a pel·lícula l’any 1997. Avui dia se’l considera un dels divulgadors científics més influents i carismàtics, que va destacar per fer accessible el coneixement científic a un públic no especialitzat.

capsesdellibres.com

«L’únic que no es pot aturar és el temps.» EL BOSC DE LA FOSCOR, de Cixin Liu (trad. de Mireia Vargas Urpi)

El bosc de la foscor (Edició limitada) | Capses de llibres

El bosc de la foscor (Edició limitada)Cixin LiuTraducció de Mireia Vargas UrpiIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: 24 de març de 2025Edició: Rústica amb solapes630 pàgines Millor llibre de ciència-ficció i fantasia del 2016 segons El Periódico, i un dels deu millors llibres de ficció del 2016 segons Playground. Els humans s’han de preparar per a la invasió alienígena i no tenen gaires eines per fer-ho perquè la seva estratègia sempre queda al descobert, només la ment humana continua sent un misteri. Quin destí els aguarda? La segona part de la trilogia dels tres cossos de Cixin Liu, la continuació d’El problema dels tres cossos, és una obra singular per si mateixa, una celebració de les singularitats que fan únic a l’ésser humà.Lectors i crítica es rendeixen a l'obra cimera de la ciència ficció del segle XXI, enormement visionària, sobre el paper de la ciència a les nostres societats i les claus geopolítiques del món en què vivim. Cixin Liu es considera el gran descobriment de la ciència ficció internacional després de guanyar el Premi Hugo 2015 a la millor novel·la, sent la primera vegada que una obra no escrita originàriament en anglès rep aquest autèntic Premi Nobel del gènere. _________________ Cixin Liu (Yangquan, 1963) ha guanyat nou cops el premi Galaxy i una vegada el Nebula a millor escriptor. La seva trilogia dels tres cossos ha rebut reconeixement i prestigi internacionals i ha venut diversos milions d’exemplars en diferents llengües. És el primer escriptor en llengua no anglesa en guanyar el Premi Hugo. Nascut el 23 de juny de 1963 a Yangquan, Shanxi, Xina, fill d'un treballador d'una mina. Per causa de la violència de la Revolució Cultural Xinesa, el van enviar a viure amb els parents a Luoshan County, Henan. Va rebre formació tècnica a la Universitat del Nord de la Xina per la conservació de l'aigua i energia elèctrica (North China University of Water Conservancy and Electric Power) i es va graduar el 1988. Va treballar com a informàtic a la planta d'energia local a Yangquan, Shanxi. Està casat i té una filla. Articles relacionats: El problema dels tres cossos CAPSA El problema dels tres cossos CAPSA El bosc de la foscor

capsesdellibres.com

«La fi de les lluites i els conflictes de tota mena també havia significat pràcticament la fi de l’art creatiu.» LA FI DE LA INFÀNCIA, d'Arthur C. Clarke (trad. d'Elena Ordeig Vila)

La fi de la infància | Capses de llibres

La fi de la infànciaArthur C. ClarkeTraducció d'Elena Ordeig VilaIl·lustració de Miriam Persand Publicació: Desembre 2023Edició: Rústega amb solapes312 pàgines Els governants suprems apareixen amb les seves naus de sobte, superiors als éssers humans en intel·lecte, tecnologia i exèrcit. Demanen unificar la terra, eliminar la pobresa i acabar amb la guerra. La humanitat hi posa poca resistència, les peticions són raonables i la majoria les accepta. Així comença un canvi de paradigma cap al que sembla una utopia. Però a quin preu? Per als qui resisteixen, es fa evident que els governants suprems tenen una agenda pròpia. A mesura que la civilització s'acosta a la cruïlla de camins, els governants suprems marquen el final de la humanitat. . . o és només el principi? Arthur C. Clarke va publicar per primera vegada aquesta obra el 1953, quan arribar a la Lluna encara era un somni. Amb La fi de la infància es va consagrar com un autor de referència de la ciència-ficció i va rebre un Premi Hugo a millor novel·la. __________________ Arthur C. Clarke (Minehead, 1917 – Colombo, 2008) va ser un escriptor anglès de ciència-ficció, a més d’investigador, professor universitari, presentador de televisió i guionista. Va rebre nombrosos premis i distincions honorífiques per part de governs, universitats i altres institucions d’arreu del món per la seva contribució a la literatura i la seva trajectòria personal. Així, no només va guanyar els màxims guardons de la literatura de gèneres fantàstics com l’Hugo, el Nebula, el BSFA o el Locus, sinó que també es va reconèixer la seva aportació per divulgar i popularitzar el coneixement científic amb premis com el Kalinga de l’UNESCO (1962) o la Medalla pel Servei Públic de la NASA (1995). Dins de la seva prolífica carrera, que es va allargar vora seixanta anys i que inclou desenes de llibres i centenars d’articles i relats breus, destaquen Dial F for Frankenstein, que va inspirar la creació del World Wide Web o 2001: Una odissea a l’espai, que ell mateix va ajudar a adaptar i coguionitzar per al llargmetratge de Stanley Kubrick.

capsesdellibres.com

«Perquè la por, si bé fa obeir les persones, no dura tant ni és un mitjà tan segur per mantenir-les fidels al seu deure com l’amor.» EL MÓN RESPLENDENT, de Margaret Cavendish (trad. d'Anna Llisterri)

El món resplendent | Capses de llibres

El món resplendentMargaret CavendishTraducció d'Anna LlisterriIl·lustració de Genie EspinosaPublicació: Setembre 2023Edició: Tapa dura170 pàgines Un mercader segresta una dama amb una nau i uns pocs mariners. Una tempesta els condueix cap al pol Nord i els empeny cap a un altre món, el Món Resplendent, i només sobreviu ella. La rescaten uns homes os, la porten a palau i la fan emperadriu d’aquell món. L’emperadriu no podrà oblidar el seu món ni la possibilitat que té ara de millorar-lo. Escrita el 1666, és considerada una de les novel·les precursores de la ciència-ficció, i la primera utopia coneguda escrita per una dona al segle XVII. És una novel·la feminista on una dona dirigeix un imperi i en conquereix un altre amb la voluntat de canviar-lo a millor. El món resplendent ha estat font d’inspiració per a molts autors contemporanis com Alan Moore, JG Ballard, Siri Hustvedt o China Miéville. Cavendish va firmar la seva prolífica producció —literària, teatral, científica i filosòfica— amb el seu propi nom, en una època on la majoria d’autores romanien anònimes. _____________________________ Margaret Cavendish va néixer a Colchester (Anglaterra) l’any 1623 al si d’una família aristòcrata. Educada en els valors tradicionals, va desmarcar-se del rol que se li havia assignat com a dona i va dedicar-se a l’escriptura de tota mena de gèneres, sent la primera dona a escriure una novel·la de ciència-ficció. Malgrat les crítiques dels seus contemporanis, Cavendish no va abandonar mai la vida pública, esdevenint la primera dona a ser convidada a la Royal Society, i va continuar lluitant pels drets de les dones fins a l’any de la seva mort el 1673. Algunes obres destacades d’aquesta autora son Poems and Fancies (1653), Orations of Divers Sorts (1662) o Philosophical Letters (1664).

capsesdellibres.com

«—Podria ser un bon senyal, no? —I tant. Era un senyal pèssim.» CONDICIÓ ARTIFICIAL (MATABOT 2), de Martha Wells (trad. Maria Rosich)

Condició artificial (Matabot 2) | Capses de llibres

Condició artificialEl diari del Matabot 2Autoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa162 pàginesEdició: Tapa duraData de publicació: juny 2026 Si vols la capsa, has d'anar a aquest article. Guanyadora dels premis Hugo i Locus. Després de la darrera missió, el Matabot, un androide que ha piratejat el seu mòdul de control, decideix esbrinar la veritat sobre un incident del seu passat. Quan es dirigeix a la instal·lació minera de RaviHyral per investigar, coneix el TIM, el bot de transport que l’ajudarà a passar desapercebut com a UniSeg i l’acompanyarà mentre protegeix un grup d’humans en perill. Condició Artificial va guanyar els premis Hugo i Locus l’any 2019 i és el segon volum d’El diari del Matabot, que va guanyar el premi Hugo a millor sèrie. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

ja.cat

«—Un punyal encastat al cos de l’Alia podria resoldre la major part dels nostres problemes. —Si ho penses de debò, també deus creure que podem caminar sobre el fang sense deixar-hi cap petjada» ELS FILLS DE DUNE, de Frank Herbert (trad. de Lluís Delgado)

Els fills de Dune (tapa dura) | Capses de llibres

Els fills de DuneAutoria: Frank HerbertTraducció: Lluís DelgadoIl·lustració de coberta: Oriol VlakPublicació: 1 de juliol de 2024Edició limitada: tapa dura600 pàgs Tercera part de la trilogia de Dune. Arrakis ha començat a créixer verd i exuberant. L'espècia és abundant. Els bessons, fills de Paul Muad'Dib i Chani, posseeixen els poders sobrenaturals del seu pare, i se’ls prepara com a nous messies. Però hi ha qui pensa que l'Imperi no necessita messies... La seva tia Alia governa l'Imperi en nom de la Casa Atreides. Davant la traïció i la rebel·lió, el poder d'Alia no és absolut. Uns conspiren pel poder mentre els altres provoquen els fanàtics fremen a una revolta oberta amb l’enigmàtic Predicador. Però Leto i Ghanima tenen els seus propis plans per al seu destí.______________________ Frank Herbert (Tacoma, Washington, 1920-1986) va ser un dels grans autors de ciència-ficció, reconegut especialment per la novel·la de 1965 Dune i les cinc seqüeles que va fer-ne. Tot i que es va fer famós per les seves novel·les, també va escriure contes i va treballar com a periodista de diaris, fotògraf, revisor de llibres, consultor ecològic i conferenciant. La primera història de ciència ficció de Herbert, Looking for Something, es va publicar al número d'abril del 1952 de Startling Stories, que llavors era una publicació mensual. Tres més de les seves històries van aparèixer en números de 1954 d’Astounding Science Fiction i Amazing Stories. La seva carrera com a novel·lista va començar el 1955 amb la publicació en sèrie d’Under Pressure a Astounding a partir del novembre del 1955; després va ser publicat com a novel·la amb el títol El drac al mar.

ja.cat

«Una mala idea executada de manera brillant per força ha de ser millor que una idea brillant executada de pena. Penseu en els pelicans.» RULL DEL MAR MARAGDA, de Brandon Sanderson (trad. de Marta Armengol Royo)

Rull del mar Maragda | Capses de llibres

Rull del mar MaragdaAutoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustracions de coberta i interiors: Howard LyonPublicació: abril de 2026 Edició en tapa dura cosida. Si vols la capsa amb els detalls exclusius has d'anar a aquest article. La Rull viu en una illa enmig d’un oceà d’espores i té una vida tranquil·la; neteja finestres, col·lecciona les tasses que els mariners li porten d’arreu del planeta i visita el seu amic Charles, el fill del duc. Quan el duc s’adona de la relació que hi ha entre tots dos, envia el seu fill a casar-se amb una princesa d’una altra illa, però en Charles desapareix durant el viatge. Després de descobrir que l’ha segrestat la Fetillera del mar de Mitjanit, la Rull, que mai abans ha sortit de la seva illa, decideix anar a buscar en Charles i salvar-lo, decidida a creuar els perillosos oceans que conformen el seu planeta. Rull del mar Maragda va ser el primer dels projectes secrets que Sanderson va anunciar al 2023 i que va publicar posteriorment mitjançant una campanya de micromecenatge a Kickstarter. Aquesta campanya va assolir el rècord de recaudació de la plataforma fins a aquella data. __________________ Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022. __________________ Articles relacionats Altres llibres i capses de Brandon Sanderson: L'ànima de l'emperador Capsa L'ànima de l'emperador Elantris Capsa Elantris Illes del caliufosc Capsa Illes del caliufosc Cicle de Mistborn: Mistborn 1 - Fills de la boira Capsa Mistborn 1 - Fills de la boira Mistborn 2 - El pou de l'Ascensió Capsa Mistborn 2 - El pou de l'Ascensió Mistborn 3 - L'heroi de l'eternitat [publicació prevista al febrer de 2026] Capsa Mistborn 3 - L'heroi de l'eternitat [publicació prevista al febrer de 2026]

capsesdellibres.com

«Als homes malvats se’l podia destruir, però amb els homes bons que anaven errats no s’hi podia fer res.» LA FI DE LA INFÀNCIA, d'Arthur C. Clarke (trad. d'Elena Ordeig Vila)

La fi de la infància | Capses de llibres

La fi de la infànciaArthur C. ClarkeTraducció d'Elena Ordeig VilaIl·lustració de Miriam Persand Publicació: Desembre 2023Edició: Rústega amb solapes312 pàgines Els governants suprems apareixen amb les seves naus de sobte, superiors als éssers humans en intel·lecte, tecnologia i exèrcit. Demanen unificar la terra, eliminar la pobresa i acabar amb la guerra. La humanitat hi posa poca resistència, les peticions són raonables i la majoria les accepta. Així comença un canvi de paradigma cap al que sembla una utopia. Però a quin preu? Per als qui resisteixen, es fa evident que els governants suprems tenen una agenda pròpia. A mesura que la civilització s'acosta a la cruïlla de camins, els governants suprems marquen el final de la humanitat. . . o és només el principi? Arthur C. Clarke va publicar per primera vegada aquesta obra el 1953, quan arribar a la Lluna encara era un somni. Amb La fi de la infància es va consagrar com un autor de referència de la ciència-ficció i va rebre un Premi Hugo a millor novel·la. __________________ Arthur C. Clarke (Minehead, 1917 – Colombo, 2008) va ser un escriptor anglès de ciència-ficció, a més d’investigador, professor universitari, presentador de televisió i guionista. Va rebre nombrosos premis i distincions honorífiques per part de governs, universitats i altres institucions d’arreu del món per la seva contribució a la literatura i la seva trajectòria personal. Així, no només va guanyar els màxims guardons de la literatura de gèneres fantàstics com l’Hugo, el Nebula, el BSFA o el Locus, sinó que també es va reconèixer la seva aportació per divulgar i popularitzar el coneixement científic amb premis com el Kalinga de l’UNESCO (1962) o la Medalla pel Servei Públic de la NASA (1995). Dins de la seva prolífica carrera, que es va allargar vora seixanta anys i que inclou desenes de llibres i centenars d’articles i relats breus, destaquen Dial F for Frankenstein, que va inspirar la creació del World Wide Web o 2001: Una odissea a l’espai, que ell mateix va ajudar a adaptar i coguionitzar per al llargmetratge de Stanley Kubrick.

capsesdellibres.com