segons Léo Ferré som en un'època èpica youtu.be/ceiv6FN521w?...
Léo Ferré - Epique époque
YouTube video by crachetonvenin
youtu.be
si ho escrivís ara, trauria "pit nues" i hi posaria "mig nues"
«(Morera) té gràcia i és divertit sense necessitat de fer-se l’enginyós ni de fer-se el graciós.» "Morera escrivint", l'epíleg d' @ecasasses.bsky.social als 'Moments viscuts' d'Enric Morera. El podeu llegir sencer a @stroligut.cat.
(Enric) Morera escrivint – Enric Casasses
Epíleg d'Enric Casasses a «Moments viscuts» l'autobiografia del compositor i director Enric Morera. A Cap de Brot amb pròleg de Joan Magrané.
stroligut.cat
l'ANIMALER són 10 poemes animalístics d'en Casasses que formen un BESTIARI musicat per 10 compositors i intrepretat per 4 cantants i 2 pianistes al Liceu el dijous 11 de JUNY de 2026 a 2 quarts de 8 del vespre
la 'sagrada família' que tenim avui a Barcelona et pot no agradar o fins i tot et pot agradar però el que és un fet objectiu indiscutible i innegable és que NO ÉS DE GAUDÍ.
als meus ASSAGETS (2020) el segon assaig es diu DEL SENYOR ANTONI GAUDÍ, REGALIM DE RODOLINS, i els rodolins hi alternen amb cites de Gaudí (de "El pensament de Gaudí") sobre la catalanitat, l'estètica, el menjar, el vestir, el pensar... La postal, de 1977, és de Zerkowitz. ->
a la llibreria Calders de Barcelona, divendres 5 de juny
aquest dissabte 23 de maig de 2026 al Resolis de la plaça Raspall (Gràcia) a les 12 vermut amb declamatòries de NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS, ENRIC CASASSES i BLANCA GARCIA LLADÓ...
gairebé sis pàgines de pròleg i quasi vuit-centes de camins, quasi tots a peu
youtu.be/zTbvLJXIOfY?... això que critica del poeta ('de tanto mirar la luna/ ya nada sabes mirar') més aviat s'hauria d'aplicar a la "nasa"
El poeta - Atahualpa Yupanqui
YouTube video by K0RS044
youtu.be
plensa i ruscalleda: llegiu "la policia irà de bòlit" (amb dibuix de tura sanglas i lletra meva sobre una música del cabrero): FANDANGO DELS APORELLOS posar la marca cremant-me amb ferro roent me volen posar la marca tal com si fos un vedell gravar-me la marca espanya: *viva la muerte* – a la pell
el 2 de novembre del 2024 vaig escriure això: AMB QUINA CALMA AMB QUINA CURA AMB QUIN DETALL I QUINA MINUCIOSITAT EL DEPENDENT DE LA PARADA AL NINOT TRIA LES 4 CEBES QUE HE DEMANAT.
dijous 12 de març a les 18h al museu tàpies funció de l'enric casasses amb el tema de les cadires i amb l'entrebancada història del poema de LA MONGETA I EL CIGRÓ ("ànsia vella")... entre altres, i amb dibuixos de tura sanglas i meus i de casimir el gran
Oh obvietats òbvies: el castellà i l'anglès, les llengües més parlades, són les que han causat més morts de persones i les que han eliminat o malferit més idiomes. Són MAGA: Megalòmanes Amorals Grolleres Anorreadores... Els imperis que no s'hi pon el sol han deixat moltes cultures a les fosques.
Malgrat que un anunci digui que és la primera, la que ha sortit és la segona traducció de LA ILÍADA O EL POEMA DE LA FORÇA de Simone Weil. Jo el tinc al llibre d'ed. Bromera ESCRITS SOBRE LA GUERRA (1997, 2a ed. 2003), nou assaigs traduïts per Anna Berenguer i Isabel Ortega.
un ai-cu, o all cru: Feia una olor com de fregir tonyina avui el metro.
diumenge 1 de març al casinet d'hostafrancs (sants, barcelona) a les 8 del vespre dins el book music festival ENRIC CASASSES i MARC EGEA presentem FORT i FLUIX espectacle de versos post-antics i proto-moderns amb música ni clàssica ni no
ERROR! - al 1r assaget del llibre, del convent de la muntanya de sant bernat, als versos 365-367, on dic "(que no sé si el convent/ aquest no se l'inventa/ també el compositor)" hi hauria de dir "(de l'hospici famós/ pels santbernats, els gossos/ d'allà a la neu dels alps)"
Aprofito per dir que continuaré assenyalant qualsevol discurs catalanòfob, sobretot si ataca o menysté la llengua i la cultura catalanes. Si algú ha decidit claudicar en aquest sentit o s'estima més fer els ulls clucs i dissimular, em pot deixar de seguir o silenciar-me quan li sembli.
D’allò que diu Rimbaud el 1871, que per ser poeta cal un desbaratament de tots els sentits, ja se’n fot Lichtenberg 100 anys abans: «Sovint es pensen que per ser un esperit més bell cal viure una mica desbaratadament i, per dir-ho així, adoptar hàbits viciosos per engreixar el geni» (1771).