i de sobte, t’entren les presses per viure… i és just llavors quan la realitat t’espera amb una bona hòstia amb la mà oberta… bucle infinit sort del cafè… fem? BD 🖤
què cabrona és la ment… apareix aquesta puta merda de fantasia de creure’t curat i mirar d’obrir el cor, però de sobte el que era color es torna gris… i allò que pensaves seria una porta esdevé un mur gruixut i tu et sents molt petit… massa petit
no és lo mateix mirar-se que veure’s… i no és fàcil, però poc a poc vas entenent que els monstres només existeixen al teu cap… [03/04/2026] cafè? BD🖤
busca’m si vols… però busca’m en un pensament o en un vers… busca’m on les emocions son un mar ple de verds i de blaus i on el temps és un far on voldria perviure per sempre o fugir… busca’m allà on res fa mal i somriure és el nostre tresor… busca’m, si vols… però busca’m bonic BN🖤
sempre he estat un fidel defensor de l’amor romàntic, però se m’està passant de llarg… ara només el defenso pels altres apa, bon dia 🖤
no oblido d’on vinc.. retrets que ara puc abraçar sense por a veure allò que em retorna el mirall, una última peça d’un tot que es desmunta i es munta sovint… i em resulta profundament tendre mirar pell endins i copsar que l’amor existeix i que em crema els budells… existeix i té nom.. el teu BD 🖤
tant de bó tu em somiïs a mi com jo a tu cada nit… tant de bó recordar cada somni al matí i així sempre gaudir dels instants compartits en que t’he imaginat… tant de bó.. cada nit… BN 🖤
encara que suau, el vent s’atansa de nou desfermant-me la nit.. res per acabar i tot per començar, deu ser que les històries s’escriuen així.. per si encara hi ets, bona nit 🖤
des dels marges del temps t’escric.. frases que em neguen la cruel realitat, paraules que sé que tu mai llegiràs.. em tempten les desil·lusions, tornar-te a besar sense amor, descriure amb els dits el desig dels teus llavis vermells.. em tempta la vida de nou.. cafè, si us plau.. BD 🖤
encara no sé què fer ni cóm tornar a començar, però les ganes poden més que els dubtes..
quelcom que enyoro per sobre de qualsevol altre cosa, son aquelles migdiades de diumenge al sofà.. abraçats
el que realment em cou i em sap greu és no haver estat mai a l’alçada amb les reivindicacions de drets i dignitat per part de les dones.. sempre a favor, però també sempre en l’ombra, sense recolzar obertament aquesta lluita, i des del ‘privilegi’ d’haver nascut home.. em sap greu 😞🙏💜
en quin moment estrany habito.. des de les estranyes entranyes i sacres budells, se m’eriça la ment i la pell al voler-te deixar d’estimar.. i no son prou les paraules per dur-te de nou a l’inici de tot i voler que l’oblit m’alliberi de tu.. no soc res.. sense enyor ni dolor.. cafè, si us plau
de totes les coses maques d’avui, em quedo amb haver decidit (consensuat amb ella, evidentment) que la mare vingui a passar uns dies amb mi per recuperar-se de l’estada a l’hospital.. li han donat l’alta avui mateix apa, bona nit a tothom 😊🖤
