Divendres seré a l’ateneu de Rubí per recordar vells temps.
Maria Callís
@mariacallis.bsky.social
Puix hem beguda la mar, begam los estanys. (Verdaguer)
Les Tres Gràcies i amics fent baixar els nyèrvits perquè demà s'estrena la QUARTA TEMPORADA. No és molt fort? És molt fort!
Hi ha pseudònims que demanen molta còrpora per sostenir-los; jo no em podria fer dir Le Corbusier, no peso prou.
Unes ganes sobtades de fer servir la paraula ‘croquis’ amb molt de sarcasme.
Tenir món interior molt fàcilment pot derivar cap a tenir son.
El capítol de Ciutat Maragda dedicat a la nova trad. de l’Odissea és una estructura d’estat, @dvdguzman.bsky.social!
Entre nosaltres humans, / déus! els mots són només per a entendre’ns i no per a entendre’ls: / són el començament, just un senyal del sentit. (Riba)
Recupero aquest text, de fa menys d'un any, per si als que us dediqueu a la llengua us ve de gust (re)llegir-lo, ara que comencem el curs. en-altres-paraules.blogspot.com/2025/12/levo...
L’evolució del model de llengua, l’estàndard i la normativa durant cinquanta anys de postfranquisme (1975-2025)
Ahir dimecres, 10 de desembre, va tenir lloc a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona la sessió "El lloc de la llengua catalana" di...
en-altres-paraules.blogspot.com
Oh la croqueta intempestiva, la croqueta freda, la croqueta dreta en calcetes al mig de la cuina, a plena nit, amb la llum de la nevera il·luminant-me pietosament el rostre i perdonant-me els pecats, oh, tu, croqueta, aquesta croqueta, jo t’estimo!
La Temible i Fascinerosa Màquina de Deglutir Mongeta Tendra que és ma filla.
[Com que el francès no era la seva llengua materna] Tenia el privilegi de viure des del principi, constantment, en total consciència, el que sempre acabem per descobrir amb estupor i desconcert: l’home que estimem és un desconegut. (Annie Ernaux)
Anna María Iglesia entrevista a Dolors Miquel, escritora “Para escribir con restricciones es mejor no escribir” ctxt.es/es/20260801/...
“Para escribir con restricciones es mejor no escribir”
Periodismo libre y de servicio público. Contexto y acción. Suscríbete y defiende la prensa independiente
ctxt.es
«La gent del lloc, a la riba del mar, hi feia l’ofrena / d’uns toros tots negres al déu cabellblau que sacsa la terra.» Quin ritmàs, l’Odissea d’en Sabaté 😍
Per tota una sèrie de raons relacionades amb un poema em va força malament que les llagostes no siguin coleòpters.
He comprat una pizza, pasta de dents i salfumant al supermercat; espero que la caixera no n’hagi fet una lectura narrativa.
«Back in a time made simple by the loss / of detail, burned, dissolved and broken off / like graveyard marble sculpture in the weather» (Robert Frost)
Acabo de dir ‘Ada Colau’ per ‘Clementina Arderiu’, déu meu senyor me n’he d’anar de vacances ara mateix.
Amb la que ens està caient des de fa més quinze anys, pensar que la teva màxima prioritat com a poble és limitar la immigració i lluitar contra la gran substitució (dels que ens cullen la fruita i ens netegen la merda) és ser un país de mermats i d'indigents mentals
També és veritat que per estar enamorat o enamorada has de tenir una mica de temps lliure. Per això el capitalisme és, basicament, odi. Perquè ens pren els espais on penjar-nos de penya. I per això és un dret que han convertit en privilegi.
Si t'agrada estar enamorat o enamorada està molt molt bé perquè la penya, per norma, sol estar enamorada un 0,0000000003 % de la seva vida. Però la ballaràs magre. Això també. Les dues coses.
From the river to the sea, puta Espanya i a dormir.
He escrit això sobre Clementina Arderiu per al diari ARA. 50 anys després de la seva mort, hauríem de treure-la de la penombra on l’hem confinada. llegim.ara.cat/reportatges/...
Clementina Arderiu, una poeta a contrallum
Ara que se celebren els cinquanta anys de la mort de l'autora, val la pena intentar esmenar el tort que s’ha fet a la seva obra, sobre la qual han pesat, per raons socials i biogràfiques, uns judicis ...
llegim.ara.cat