Per Sant Joan les dues cosines portaven coques de cirera i de pinyons. Els veïns treien al carrer tot el que tenien per cremar i les criatures ajudàvem i uns quants dies abans anàvem per les cases del barri a demanar llenya. Feien el foc davant… El carrer de les Camèlies

Si trobes una noia russa, no la miris: pensa en mi. Si te n'agrada una d'alemanya, deixa-la i pensa en mi. Si és italiana, que diu que són apassionades, pensa en mi. Però si pensar en mi et fa acostar a elles, no pensis gens en mi. Aloma

Ella em va animar, em va dir que no m’amoïnés perquè el món aniria millor i que tothom podria ser feliç, perquè a la terra hi havíem vingut per ser-hi feliços i no per patir sense parar. La plaça del Diamant

És per Catalunya, sobretot, que lluitem, per aquest immens esperit de catalanitat irreductible, per la nostra llengua que ha estat i serà la més tallant arma de combat, per la nostra Universitat, per la nostra cultura, per un demà ple d’esperances. La dona i la revolució, 1936

Ja fa anys que no m'agrado. Em faig nosa. Tot em fa nosa començant pels cabells i acabant pels peus... i per aquesta taca del front. M'agradaria més ser una planta de les que broten i broten sense saber que viuen. Quanta, quanta guerra...

I és veié alt i jove fent l'amor amb aquella dona que semblava la reina de totes les reines. De foc i de seda. Mirall trencat

Després, quan ja feia estona que reposàvem, em va preguntar tot d’una per què li tenia la mà agafada. Vaig obrir els ulls i com que no sabia què dir-li li vaig dir, rient, que era per no deixar-lo fugir mai més, que me’l volia quedar per sempre. El carrer de les Camèlies

Aviat no podrem anomenar Catalunya. N'haurem de dir el país a tants quilòmetres de Madrid. Carta a Joan Sales, 1981

A dintre de la consciència cadascú hi està sol amb ell mateix. Mirall trencat

La vida, si no ho saps, recorda-ho, és una repetició. Quanta, quanta guerra...

La llengua és l'ànima d'un país i mereix moltes atencions. Entrevista de Carme Alcalde, 1976

Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg. La plaça del Diamant

El que considero vital de la nostra cultura són els fonaments. I els fonaments són la llengua. Mai no em cansaré de repetir-ho.