Hem aconseguit que els dos gats de la casa aprenguin a cantar la melodia, però no s’estan quiets. Salten, corren, es rebolquen, juguen i així no hi ha qui pugui sentir el concert sencer.

No se n’han adonat encara. La rutina i la por els fan continuar com sempre. Muts. Encadenats a les ruïnes que han construït junts, passant fred i fam. Incapaços de mirar-se als ulls i dir-se la veritat.

Va veure com la llum transformava la seva obra i des d’aleshores només busca la forma de modificar-la per poder sentir una melodia amb les ombres del matí.

A mitjanit, il·luminat pels fars d’un cotxe que passava pel carrer i el soroll del vent que xisclava entre els batents de la finestra.

Vaig alçar la mirada i vaig veure per primera vegada l’home que em faria perdre cinc anys de la meva vida.

Tanca els ulls i procura no moure’s perquè em pensi que és un jersei negre. Ho prova cada vegada que marxo uns dies. Però no ho fa per venir, sinó per impedir que me’n vagi i em quedi amb ell totes les vacances.

Durant l’incendi del museu ningú no va gosar fer servir els extintors, perquè els van confondre amb una obra d’art.

Els millors practiquen a totes hores, sobretot quan els clients no els poden veure.

Des que s’ha posat de moda demanar un cucurutxo de dues boles amb aquest símbol, els gelaters de platja venen el doble de gelats.

El moment que ha estat esperant durant tants anys acaba de passar. Ha estat fabulós. Però ara sent un buit tan gran que li impedeix celebrar-ho.

Estan tan a gust l’una al costat de l’altra que somien que els seus propietaris arribin al mateix temps, es coneguin i puguin anar a fer un vol junts.

El iot solca la costa a màxima potència, però no aconsegueix deslliurar-se del seu competidor, que encara que sigui més voluminós accelera inclús amb més força que el primer. Si tot continua així li passarà per sobre.

Sempre ha tingut una forma d’expressar-se que ofèn i enriola a parts iguals.

Per superar l’enyor que sent pel seu antic pis, li recomano que hi torni i s’acomiadi com millor sàpiga. Rememori algun moment quotidià i tanqui la porta quan marxi sabent que aquesta etapa s’ha acabat i que en comença una altra.

Havia allargat la vida substituint cada part del cos per una mecànica. Ara ja no temia la malaltia i el dolor, sinó a l’oxidació i l’oblit infinit.

Li han dit que comencés per la cantonada i ha trigat tant, ho ha volgut fer tan bé, tan net, que quan s’ha girat els companys havien pintat la resta de l’habitació.

Una carta d’esperança per a tots els que pateixen i no reben el suport de ningú.

Quantes passes s’han de fer junts per fer-se un primer petó?

No et deixis enganyar pels teus ulls. El mur és recte i pla, i l’escala fa corbes sinuoses. Una il·lusió òptica de primera.

Des que va marxar tot ha esdevingut àrid. Indòmit. No sé què faig, ni que he de fer. La sorra del desert que m'ha deixat al cor, no em deixa moure.

Aquest any ens podem permetre un pastís sencer. Però al papa, a la iaia i a mi no ens ve gaire de gust. Així que mirarem com tu i el teu germà us mengeu un tros ben gros.

Ara, el corrent elèctric genera una agradable melodia que t’acompanya mentre passeges. Era tan fàcil que no m’explico com ningú no ho havia pensat abans.

Cada vegada que obro el calaix, els vinils estan moguts en una forma diferent. Com si en comptes de contenir-la, escoltessin la seva pròpia música. Em pregunto, quina deu ser…

Els espectadors de tot el món estan enganxats a la pantalla. Espero que hàgiu comprat provisions. El record d’aquesta espectacular cursa està en dos dies, tres hores, cinquanta-dos minuts i onze segons. Serà històric.

Em ve al cap una imatge que il·lustra perfectament com són les relacions romàntiques, però ara no sabria com explicar-te-la.

Recordo que estava atenta a cada paraula. No deia res. M’escoltava com si només necessités la meva presència. Jo no ho entenia i m’enfadava. Com la trobo a faltar.

Recordo que estava atenta a cada paraula. No deia res. M’escoltava com si només necessités la meva presència. Jo no ho entenia i m’enfadava. Com la trobo a faltar.

Sentia com li parlaven les parets, i els sostres, i els terres. I de tant en tant, entre tot el xivarri i la xafarderia, algú deia alguna cosa que la commovia.

Si necessita la meva sabia per poder créixer una mica més alt del que jo ho he fet, la tindrà. Qualsevol cosa per un fill.

Ha passat infinitat de nits sense dormir. Amb dubtes, pors, incerteses que no la deixaven pensar. Però avui ho veu tot clar. No sap si serà la decisió encertada. Tampoc no importa. Ho ha decidit ella i viurà amb les conseqüències.