La transició energètica: una oportunitat per a redefinir les relacions urbà-rural? - Catalunya Metropolitana

El Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) és una peça clau pel desplegament de l’energia eòlica i fotovoltaica que evidència les interdependències entre la ...

catalunyametropolitana.cat

Trobada anual unoconcinco sobre alimentació sostenible

tuit.cat

Foro de las Ciudades 2026

tuit.cat

Diàlegs a la Riba del Besòs: Segona sessió del seminari 'Propostes per a la ciutat metropolitana: Eix de renovació sociocultural'

tuit.cat

Línia orbital: quin model de país volem?

"Des que han millorat el servei [de Rodalies], triga 20 minuts menys, i sense haver de passar per Barcelona". Aquesta és una de les frases que se senten al vídeo de presentació del Compromís Metropolità 2030, el pla estratègic per a la regió metropolitana de Barcelona aprovat fa tres anys, quan s’hi explica com hauria de ser la metròpoli en el canvi de dècada. Una frase que condensa un somni per a moltes persones: poder moure's entre les principals ciutats de l’anomenat arc metropolità sense que Barcelona sigui pas obligat en qualsevol trajecte.

tuit.cat

La transició energètica: una oportunitat per a redefinir les relacions urbà-rural? - Catalunya Metropolitana

El Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) és una peça clau pel desplegament de l’energia eòlica i fotovoltaica que evidència les interdependències entre la metròpoli, el gran consumidor, i el camp, que rep el gruix de les infraestructures. Una transició energètica equilibrada vol corresponsabilitat i transparència, un model que deixi també benefici i desenvolupament en el món rural

tuit.cat

Diàlegs a la Riba del Besòs: Presentació del llibre 'Les batalles de Barcelona. Imaginaris culturals d’una ciutat en disputa (1975-2025)'

tuit.cat

Diàlegs a la Riba del Besòs: Segona sessió del seminari 'Propostes per a la ciutat metropolitana: Eix de renovació sociocultural'

tuit.cat

Quatre iniciatives demostren que el petit comerç alimentari pot ser el pont entre la pagesia i la ciutadania

La Fira de Comerç Europeu de Proximitat ha acollit aquest divendres 8 de maig la jornada “Petit comerç com a vincle entre la pagesia i la ciutadania”, un espai de reflexió i intercanvi d’experiències, organitzat per l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible, on s’han trobat representants de projectes cooperatius, municipals i associatius que treballen per reforçar els vincles entre producció local i ciutadania.

tuit.cat

Diàlegs a la Riba del Besòs: Presentació del llibre 'Les batalles de Barcelona. Imaginaris culturals d’una ciutat en disputa (1975-2025)'

tuit.cat

La regió metropolitana de Barcelona explora els escenaris de la seva reindustrialització verda cap al 2050

Com serà la indústria de la metròpoli de Barcelona d’aquí a un quart de segle? Aquesta ha estat la pregunta central del ‘Taller d’escenaris de futur de la reindustrialització verda’ que s’ha celebrat aquest 7 de maig al Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica. L’objectiu: imaginar i construir els possibles models de la indústria metropolitana del 2050 en un context de crisi de recursos, transformació tecnològica i emergència climàtica.

tuit.cat

La Seguretat Social Alimentària: una proposta de garantia alimentària per a totes les persones | Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

Segons l’Enquesta de Salut Pública de Catalunya (ESCA) 2024, més de la meitat de la població catalana de 18 a 74 anys (52,4%) té excés de pes: el 36,1% té sobrepès, i el 16,3% té obesitat. Pel que fa als patrons d’una alimentació saludable, a Catalunya només el 55% de la població de més de 15 anys fa un seguiment adequat de les recomanacions de la dieta mediterrània. Però quins són els factors que fan que la gent no tingui uns hàbits d’alimentació saludables ni sostenibles?Una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en el marc del projecte PANIS, de l’any 2025 adverteix de l’existència de desigualtats socials, econòmiques i territorials importants en l’accés a una alimentació saludable a ciutats amb més de 100.000 habitants a Catalunya. L’estudi assenyala que alguns factors estructurals com els ingressos, el gènere de la persona sustentadora principal de la llar i la presència de menors de 16 anys a casa són determinants. La investigació també evidencia el paper determinant de l’entorn social i territorial, i indica que el context socioeconòmic i els entorns alimentaris dels barris condicionen fortament els hàbits de consum. En aquest sentit, segons l’estudi, més de 140.000 persones viuen en zones censals amb alta vulnerabilitat alimentària a la ciutat de Barcelona.La proposta de França d’una Seguretat Social AlimentàriaEn aquest context, a França van fer l’exercici d’estudiar el cost que les malalties associades a una mala alimentació li costen a la sanitat pública [1], i van entendre que incentivar polítiques públiques que garanteixin una cistella bàsica per a tota la població suposa un gran estalvi.D’aquí va sorgir l’any 2019, des del col·lectiu “Per un sistema de seguretat social per a l'alimentació”, la proposta que s’ha anomenat Seguretat Social Alimentària, com una extensió de la seguretat social tradicional per garantir l'accés universal a aliments de qualitat, segurs i sostenibles. La proposta es basa a desenvolupar un procés democràtic per configurar la demanda d'aliments, estructurar l'oferta i garantir l'accés a aliments de qualitat per a tothom, fet que permet les transformacions agrícoles. Aquest concepte s'ha desenvolupat com a resposta a la precarietat alimentària i busca superar els models d'ajuda alimentària d'emergència, amb l’objectiu de garantir l'accés universal a l'alimentació com a dret, no com a mercaderia. La proposta del col·lectiu, anomenada "base comuna", es basa en tres pilars:Universalitat: un dret per a tothomCotitzacions obligatòries, segons un sistema de tarifació social (com si fos un IRPF social)Acord democràtic: elecció d'aliments accessibles mitjançant l'establiment de fons locals gestionats per les parts interessades.I com funciona? El cas de MontpellierPerò com es pot implementar aquesta Seguretat Social Alimentària? Al municipi francès de Montpellier plantegen fer-ho a traves de les Caixes Alimentàries Comunes, que actuen com a eines d’experimentació i aprenentatge per avançar cap a la possible universalització del sistema de Seguretat Social Alimentària. Amb finançament estatal, metropolità, municipal i de dues fundacions privades, Montpellier va iniciar l’any 2021 un procés participatiu per començar una experimentació d’aquest sistema al voltant d’una eina concreta: La “Caisse alimentaire commune” (Caixa Alimentària Comuna: CAC).Es tracta una experiència innovadora basada en la gestió col·lectiva d'un pressupost segons un principi de redistribució i la participació activa d’un comitè ciutadà que actua com a espai d'educació popular i empoderament.Els principals objectius de la Caixa Alimentària Comuna són:Reduir les desigualtats socials en l'accés a l'alimentació i combatre la precarietat alimentària.Assegurar l’accés a aliments saludables i de qualitat, promovent pràctiques beneficioses per a la salut i el medi ambient.Desenvolupar circuits de producció i distribució sostenibles que donin suport a l’agricultura local i als treballadors del sector.Convertir l'alimentació en un tema democràtic, amb implicació ciutadana en la presa de decisions.El funcionament pràctic és el següent:Cotitzacions i redistribució: Cada participant contribueix mensualment d’acord amb els seus ingressos (d’1€ a 150€ o més) i rep la mateixa suma de 100 MonA (una moneda digital on 1 Mona= 1€).Moneda solidària: La Mona és utilitzada per comprar aliments en establiments seleccionats pel comitè ciutadà segons criteris de qualitat i sostenibilitat.Finançament: La CAC es finança a través de cotitzacions dels participants, fons públics (municipals, regionals) i privats (fundacions).Governança: El comitè ciutadà de l’alimentació està format per 61 membres (molts en situació de ), i és qui decideix les normes de funcionament i selecciona els llocs de distribució. També hi ha una assemblea ciutadana anual, que és l’espai de debat per implicar la ciutadania i altres actors del sistema alimentari.Col·laboració amb institucions públiques i acadèmiques: Les administracions aporten diners i dinamitzen, però no participen del comitè ciutadà. Fan un seguiment científic i reflexió sobre l’evolució de les polítiques alimentàries.Segons un informe de l’Institut Nacional de Recerca per a l’Agricultura, l’Alimentació i el Medi Ambient de França, els resultats de la prova pilot de la Caisse alimentaire commune de Montpellier (2022–2024) mostren impactes rellevants tant en l’accés a l’alimentació com en la cohesió social: el dispositiu va implicar al voltant de 400 llars (404 en total), prop de la meitat de les quals es trobaven sota el llindar de la pobresa (47%), garantint una assignació mensual d’uns 100 € per persona per a la compra d’aliments. En aquest període es van mobilitzar aproximadament 531.000 € en moneda alimentària (MonA) dins d’una xarxa de proveïdors compromesos, afavorint l’accés a productes de qualitat i un augment del consum de productes ecològics (al voltant del +10% segons l’avaluació), així com de fruites i verdures fresques.Paral·lelament, el programa ha contribuït a reforçar els circuits curts i els ingressos dels productors locals, i ha generat efectes socials significatius, amb millores percebudes en el benestar, l’autonomia i la capacitat de decisió de les persones participants, així com en el seu coneixement del sistema alimentari i la seva implicació en espais col·lectius de governança, tot i que persisteixen desigualtats en la participació i reptes per a la seva ampliació a major escala.Què podem fer a la RMB? Prova Pilot al Prat de LlobregatEl context de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) amb la seva diversitat ha permès identificar un entorn favorable per l’experimentació en petita escala d’un sistema de garantia alimentària inspirat en el model de Montpellier.Aquesta prova pilot es desplegarà a la Botiga del Prat, un projecte social que permet a persones amb dificultats econòmiques accedir a aliments de manera digna, com si fos un supermercat. El projecte afavoreix el treball col·laboratiu, l'autonomia i la inserció laboral de persones en risc d'exclusió. S'organitza en un model d'autoservei i/o venda assistida. En aquest espai s’hi poden trobar preferentment productes ecològics, de temporada i proximitat provinents del mercat local o del reaprofitament alimentari. La iniciativa, que dona servei a persones derivades dels serveis socials del Prat de Llobregat, vol promoure una alimentació saludable amb criteris de qualitat, impacte social i sostenibilitat. El pagament, igual que a Montpellier, s’efectua amb una moneda local, en aquest cas les Ricardes.La proposta pretén focalitzar els primers esforços (entre juny de 2026 i juny de 2027) a analitzar l’estat de la qüestió a la regió metropolitana de Barcelona, identificar iniciatives similars i transformadores en marxa. Seguidament, a través de la col·laboració amb els agents del territori i l’ajuntament s’identificarien els barris del municipi del Prat de Llobregat on implantar dos grups de consum amb un enfocament transformador.En una segona fase (juny 2027 a juny 2028), es dinamitzaran i posaran en marxa els dos grups de consum en els barris prèviament triats. Els criteris per la selecció seran:Un espai físicLa cooperació multiactorUn teixit associatiu dens i dinàmicPunts de distribució pròxims i accessiblesPosar a l'usuari en el centre de l'accióTindrem una primera inspiració en un primer grup que es posarà en marxa el juny de 2026, amb el qual ja hem acordat compartir la informació i els aprenentatges. La present proposta permetrà, llavors, donar continuïtat i replicabilitat a aquest primer grup de consum ampliant el número de famílies i consolidant el model al municipi amb dos grups de consum .Això permetrà la consolidació d'una base de socis amb diversitat de poder adquisitiu, fet que deixarà un terreny fèrtil per la implementació d'una iniciativa de caixa alimentària .Per concloure, la Seguretat Social Alimentària resulta una proposta atractiva, d’una banda, per com reduir l’estigmatització de l’ajuda alimentària, i de l’altra, per generar un sentiment de corresponsabilitat i vinculació entre els veïns i veïnes del mateix barri, o més en general de la ciutadania.Des del PEMB considerem aquesta idea com un factor que pot reduir les davant de l’accés a aliments i també com una oportunitat per generar nova demanda organitzada al voltant de l’alimentació de proximitat i sostenible, contribuint al compliment de la missió Alimentació saludable del Compromís Metropolità 2030.[1] L'injuste prix de notre alimentation quels coûts pour la société et la planète?

f.mtr.cool

Fira de Comerç Europeu de Proximitat

tuit.cat

El Bages evidencia el paper clau de les infraestructures alimentàries en l’impuls dels circuits curts de comercialització

Aquest 28 d’abril, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha organitzat una visita tècnica a Manresa i Artés per conèixer experiències vinculades a les infraestructures alimentàries i al seu paper en l’impuls dels circuits curts de comercialització. La jornada s’ha celebrat en el marc de la comunitat pràctica de municipis adherits a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM) i ha reunit una quinzena de representants municipals i agents vinculats a les polítiques alimentàries locals.

f.mtr.cool

Fira de Comerç Europeu de Proximitat

f.mtr.cool

Taller d’escenaris de futur de la reindustrialització verda

f.mtr.cool

Barcelona i Madrid: dues metròpolis en diàleg per pensar el futur

Els grans reptes compartits per Barcelona i Madrid en urbanisme, economia, governança i transformació de ciutat

f.mtr.cool

Un estudi sobre la millora dels entorns escolars metropolitans impulsat pel PEMB, amb el suport de l’AMB rep, el Premi Enric Lluch de Territori

L’estudi Millorar els entorns escolars. Metodologia d’anàlisi i estat actual en l’àmbit metropolità de Barcelona, impulsat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i l’Àrea d’Acció Climàtica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), elaborat per l’arquitecte i urbanista Xavier Matilla, professor de l’UPC; la geògrafa Helena Cruz i l’equip de Territoris XLM, ha rebut avui el Premi Enric Lluch, que la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) de l’Institut d’Estudis Catalans atorga anualment amb motiu de la Diada de Sant Jordi.

f.mtr.cool

Vuit llibres per Sant Jordi sobre les relacions entre Barcelona i Madrid

Aquest Sant Jordi, l'horitzó de la regió metropolitana es trasllada a les pàgines dels llibres per ajudar-nos a repensar el futur del nostre territori. En el marc del cicle Diàlegs Barcelona/Madrid 2050, una iniciativa que busca contrastar models urbans i estratègies de governança de les metròpolis de Barcelona i Madrid per a les pròximes dècades, us proposem una selecció bibliogràfica que va més enllà de la simple competència. Aquesta llista de vuit obres convida a reflexionar sobre la centralitat simbòlica i el paper de les grans ciutats en la construcció cultural i política de l'Espanya contemporània.

f.mtr.cool

10 llibres 'recents' amb la ciutat de 'coprotagonista'

Són deu llibres que he llegit aquest any i que d'una manera o altra són també una reflexió sobre la ciutat. Un llistat que és també un 'recomanador' de Sant Jordi.

oriolllado.cat

No és casualitat: per què l’habitatge no expulsa tothom igual - Catalunya Metropolitana

Les persones vivim d’un capital salarial i patrimonial, però també social: dels vincles de familiars, amics i veïns que avalen, acompanyen i coneixen els codis administratius, sindicals i associatius del territori. Sense aquest capital social no hi ha dret a l’habitatge universal ni es pateix igual un desnonament. Cal eixamplar la representació i crear ponts reals amb les comunitats migrades

tuit.cat

No és casualitat: per què l’habitatge no expulsa tothom igual - Catalunya Metropolitana

Les persones vivim d’un capital salarial i patrimonial, però també social: dels vincles de familiars, amics i veïns que avalen, acompanyen i coneixen els codis administratius, sindicals i associatius ...

catalunyametropolitana.cat