Avui, anant pel món amb la guitarra a coll, m’ha tornat a passar. - Senyor: Ah, toques la guitarra? - Jo: Sí. - Ell: Però clàssica o elèctrica? - Jo: Elèctrica. - Ell: Però és un baix? - Jo: NO. Una guitarra! BONUS TRACK - Ell: I que fas, més pop o rock? - Jo (ja sortint de l’ascensor): PUNK 🤟🏽

El Museu Marès, sempre idoni escenari per al Barcelona Poesia. Aquí l’espectacle “Amors sense casa”, un recital de poesia queer basat en l’antologia de Sebastià Portell que de títol marçalià 💫

🚂 I a tu, què t'inspira una avaria al tren? Un drama, un thriller, una història de sexe desenfrenat, un assassinat? ✍🏼 ja.cat/RelatsHemPerdutLoTren

💥 Avança els llibres de Sant Jordi i emporta't el teu #exlibris per només 8,5€ acumulant 65€ en llibres abans del 21 d’abril 📚 🌹 Més informació: www.abacus.coop/ca/exlibris/...

Després de 10 correus “d’algú” per agendar una reunió on em presentarà uns serveis increïbles, li responc, en català, explicant-li que en aquests moments no ho necessito. Contesta que encara no parla català, però que podem practicar euskera 😵 Inicio un intercanvi lingüístic amb un bot?

Ahir vam celebrar la publicació del número de la revista ‘Arrels’ dedicat a la FUSTA. Va ser esperançador. Vam somniar una mica amb la possibilitat d’un món alternatiu on la fusta és matèria primera amb Vicente Guallart.

Dir, assertivament, que no 🙌🏽 Una persona demanava, pel carrer, aportacions econòmiques per a una organització ecologista i pacifista internacional. Després de la dialèctica mútua, li he dit que no prendria impulsivament esta decisió. No cobrarà comissió, però hem acabat amb un “xoca-la!”.

🍁 Estic preparant un viatge a Canadà, a l’estiu. M’he topat amb ‘Richelieu’ (‘Temporeros’ a Filmin) i m’ha sacsejat. Com suma conèixer la realitat social del punt que has triat per fer-hi lo guiri. I com t’hi poses ara… perquè tampoc caldria fer vore que fem turisme social…

Feia dies que esperava l’empenta final per a deixar X, del tot, enrere. Basculava entre els dos móns. Finalment, m’ha fet decidir lo tuit altiu d’una persona a qui admiro professionalment. Però que també és algú incapaç d’entendre que no tots estem tocats amb “el do”.

He llegit ‘Si Lenin aixequés el cap’ d’Albert Botran. Defuig la temptació de dibuixar Lenin des del bonisme i destria el gra de la palla amb sentit crític i il•luminant les idees que poden ser-nos útils i realistes des de l’avui. Inspira en la revolució quotidiana. Llegiu-lo!