Viccionari

@viccionari.bsky.social

El diccionari lliure en català que tu també pots millorar. Projecte germà de @viquipedia.bsky.social. Compte oficial gestionat per voluntaris viccionaires. CC BY-SA.

«violí» Etimologia: De l'italià 'violino', diminutiu del llatí 'viola' ‎(«instrument musical de corda»), segle XVII. vi·o·lí, nom masculí (plural «violins») 1. Instrument cordòfon d'arquet, el més petit de la família, format per una caixa de ressonància de fusta amb (1/2)

Un violí.

Frinck51 (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)

[Nova entrada] «occipital» Etimologia: De 'occípit' i el sufix '-al'. oc·ci·pi·tal, invariable en gènere (plural «occipitals») 1. Relatiu a l'occípit; situat en o amb relació a la part més posterior del cap. (1/2)

En primer pla, el clatell d'una geisha.

Daniel Bachler (Wikimeida Commons, CC BY-SA 2.5)

«xufaraina» Etimologia: De 'xufar' i el sufix '-aina', segle XXI. xu·fa·rai·na, nom femení (plural «xufaraines») 1. Raspall petit emprat per a netejar les dents. Sinònims: «raspallet» Relacionats: «escubaladalimba», «aclimbal·lera» w.wiki/s7P

Tres xufaraines.

Vihljun (Wikimedia Commons, domini públic)

«esfera» Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV. es·fe·ra, nom femení (plural «esferes») 1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt. 2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera. (1/2)

Representació d'una esfera a partir dels seus meridians i paral·lels.

Geek3 (Wikimedia Commons, CC BY 3.0)

«calabruixó» Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' ‎(«pedres de bruixes»), plural de '*cariu' ‎(«v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' ‎(«v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' ‎(literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'. (1/2)

Calabruixó.

KenWalker (Wikimedia Commons, CC BY 2.0)

«estribord» Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' ‎(«governall») i 'boord' ‎(«bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior. (1/2)

Diagrama dels costats d'un vaixell.

Claudio Elias (Wikimedia Commons, domini públic)

«díode» Etimologia: De l'anglès 'diode'. dí·o·de, nom masculí (plural «díodes») 1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat. (1/2)

Un díode de germani.

Aomorikuma (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)