«violí» Etimologia: De l'italià 'violino', diminutiu del llatí 'viola' («instrument musical de corda»), segle XVII. vi·o·lí, nom masculí (plural «violins») 1. Instrument cordòfon d'arquet, el més petit de la família, format per una caixa de ressonància de fusta amb (1/2)
Viccionari
@viccionari.bsky.social
El diccionari lliure en català que tu també pots millorar. Projecte germà de @viquipedia.bsky.social. Compte oficial gestionat per voluntaris viccionaires. CC BY-SA.
[Nova entrada] «profà» Etimologia: Del llatí 'profanus' («que no és sagrat»), segle XV. pro·fà, adjectiu masculí (femení «profana», plural masculí «profans», plural femení «profanes») 1. Que no és sagrat. 2. (per extensió) Inexpert en una matèria concreta.
profà - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
[Nova entrada] «perleria» Etimologia: De 'perla' i el sufix '-eria'. per·le·ri·a, nom masculí (plural «perleries») 1. Conjunt de perles. 2. Estació de recol·lecció de perles. ca.wiktionary.org/wiki/perleria
[Nova entrada] «irrefrenablement» Etimologia: De 'irrefrenable' i el sufix '-ment'. ir·re·fre·na·ble·ment, adverbi 1. De manera irrefrenable.
irrefrenablement - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
«fluctuar» Etimologia: Del llatí 'fluctuāre'. fluc·tu·ar, verb usat intransitivament 1. Haver variacions que impliquin augment o disminució. Sinònims: «variar» Antònims: «estabilitzar» ca.wiktionary.org/wiki/fluctuar
Sinus Cosinus Graph Animation
Alt: Animació de les funcions sinus i cosinus, que tenen gràfiques fluctuants. (GIF no lliure via KLIPY)
static.klipy.com
[Nova entrada] «arjau» Etimologia: Del llatí vulgar 'oiacem', que alhora ve del grec 'οἴαξ', del mateix significat. ar·jau, nom masculí (plural «arjaus») 1. Manuella que serveix per fer girar el timó. ca.wiktionary.org/wiki/arjau
«clivellar» Etimologia: De 'clivella' i la desinència '-ar', segle XIX. cli·ve·llar, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «clivellar-se») 1. Produir clivelles en un material. Variants: «aclivellar», «clevillar», «crivellar» ca.wiktionary.org/wiki/clivellar
[Nova entrada] «assolible» Etimologia: De 'assolir' i el sufix '-ble', segle XX. as·so·li·ble, adjectiu invariable en gènere (plural «assolibles») 1. Que es pot assolir. Sinònims: «assolidor»
assolible - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
#Avuifa 140 anys naixé a Nova York la filòloga estatunidenca Josephine de Boer (m. 1972). Interessada per la literatura catalana durant els anys 1930, es convertí en la pionera dels estudis de catalanística a les universitats nord-americanes. #viquidones ca.wikipedia.org/wiki/Josephi...
[Nova entrada] «occipital» Etimologia: De 'occípit' i el sufix '-al'. oc·ci·pi·tal, invariable en gènere (plural «occipitals») 1. Relatiu a l'occípit; situat en o amb relació a la part més posterior del cap. (1/2)
Les llengües nakh o llengües caucàsiques nord-orientals centrals és una família de llengües que es parla majoritàriament a Rússia (Txetxènia i Ingúixia) i en alguns pobles de Geòrgia. En són exemples el txetxè, el batsi i l'ingúix.
Llengües nakh - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
ca.wikipedia.org
«nas» Etimologia: Del llatí 'nasum', segle XIII. nas, nom masculí (plural «nassos») (1/4)
«xufaraina» Etimologia: De 'xufar' i el sufix '-aina', segle XXI. xu·fa·rai·na, nom femení (plural «xufaraines») 1. Raspall petit emprat per a netejar les dents. Sinònims: «raspallet» Relacionats: «escubaladalimba», «aclimbal·lera» w.wiki/s7P
«neular-se» Etimologia: De 'neula', segle XIII. neu·lar·se, verb pronominal 1. Les plantes, agafar la malura de la neula. Sinònims: «boirar-se»
neular-se - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
«caneló» Etimologia: De l'italià 'cannellone', del llatí 'canna' («canya»). ca·ne·ló, nom masculí (plural «canelons») 1. Rotlle fet amb pasta de blat, que té a l'interior carn guisada i per damunt salsa beixamel gratinada.
caneló - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
«nadalitzar» Etimologia: De 'Nadal' i el sufix '-itzar', segle XX. na·da·lit·zar, verb usat transitivament 1. Fer esdevenir nadalenc. ca.wiktionary.org/wiki/nadalitzar
a stuffed animal is sitting next to an apple and a sign that says " onde "
Alt: Un Tió de Nadal. (GIF no lliure via el cercador de Bluesky)
media.tenor.com
«dissabte de Nadal» dis·sab·te de Na·dal, nom masculí (plural «dissabtes de Nadal») 1. Dia anterior a Nadal quan comencen les celebracions, el 24 de desembre. Relacionats: «nit de Nadal» ca.wiktionary.org/wiki/dissabt...
[Nova entrada] «cauliflor» Etimologia: Del prefix 'cauli-' i el sufix '-flor'. cau·li·flor, adjectiu masculí (femení «cauliflora», plural masculí «cauliflors», plural femení «cauliflores») 1. Que presenta cauliflòria. ca.wiktionary.org/wiki/cauliflor
[Nova entrada] «morabatí» Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' («homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII. mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins») 1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica. Sinònims: «maravedí» ca.wiktionary.org/wiki/morabat...
«esfera» Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV. es·fe·ra, nom femení (plural «esferes») 1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt. 2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera. (1/2)
«sensellar» Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'. sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable) 1. Persona que no té un habitatge permanent o digne. Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme» ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
«calabruixó» Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'. (1/2)
«estribord» Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior. (1/2)
[Nova entrada] «fasciculació» Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'. fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions») 1. Disposició en fascicles. 2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora. ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«ferreny» Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV. fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes») 1. De complexió o caràcter robust. ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
a man in a white tank top is standing in front of a sign that says ' candy ' on it
ALT: a man in a white tank top is standing in front of a sign that says ' candy ' on it
media.tenor.com
«maliquejar» Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'. ma·li·que·jar, verb usat intransitivament 1. (central) malaltejar ca.wiktionary.org/wiki/malique...
«deixondir» Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII. dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se») 1. Llevar l’ensopiment. 2. Fer sortir d'un estat d'inactivació. Variants: «desxondir» (menorquí) ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
a black and white photo of a dog and a cat
ALT: a black and white photo of a dog and a cat
media.tenor.com
El tsez o dido és una llengua caucàsica nord-oriental que fan servir unes 15.000 persones del poble tsez. No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
Llengua tsez - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
ca.wikipedia.org
[Nova entrada] «terminació» Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV. ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions») 1. Acció o efecte de terminar. 2. Última part en la qual es divideix quelcom. 3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
terminació - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
«díode» Etimologia: De l'anglès 'diode'. dí·o·de, nom masculí (plural «díodes») 1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat. (1/2)