Vicent Ivars

@vicentivars.bsky.social

Soc l'única persona del món que pot parlar de mi en primera persona. Pura textosterona. Calp, mon amour, malgrat tot.

Recordeu els miserables que promogueren, el 2014, tanta ràbia i odi contra Teresa Romero, la infermera contagiada d'Èbola quan curava uns missioners infectats a l'Àfrica? Són els que ara promouen la ràbia i l'odi contra Mari Carmen. O potser són nous casos contagiats amb el virus de l'abjecció.

Li ho acabe de sentir a dir a l'"ouero" mentre trencava un cartutx de monedes noves per a les tornes: -Este matí he hagut d'anar al banc a per canvi perquè ahir me'n vaig quedar a dèneu. Quedar-se sense res. -Donaven camises, però arribàrem tard i mos quedàrem a dèneu.

Ens ha aparegut per la caseta, a #Calp, una gosseta. Fugia de la tronada i la llampadissa. Totes les telefonades (a la policia local, al servei de recollida d'animals i avisos als grups de wasap) les he fet en valencià. Tots eren valencianoparlants (llevat del poli). I al capdavall l'ama també 🙂.

Entre al centre de donació de sang amb un "bona vesprada!". Un administratiu m'atén en valencià. Una infermera també. Un donant, qui fins aleshores parlava (com els altres) en castellà, canvia la llengua. Conversem tots així. Una altra infermera n'amolla alguna. I tot això, a Alacant. Nyas, coca!

Bild

He llegit "Els ponts del diable", una novel·la juvenil que té tot el nervi narratiu i la musculatura lèxica de Toni Cucarella, que envolten una intrèpida història de vocacions literàries, presències satàniques i conspiracions sectàries. Editada el 1995, mereix una reedició.

Bild

Todos los medios hablando del desahucio de Mari Carmen con sus tertulianos amaestrados y bien pagados día y noche, más de una semana, sin aclararse ellos mismos. Y el señor Joaquim Bosch nos lo aclara en menos de minuto y medio con toda lucidez..

A l'@editorialafers tanquem la nova edició d'«Els camps dels vençuts» de ToniCucarella, on aborda el desconcert d'una generació d'adolescents quan va morir el dictador Franco i començaven a copsar la realitat social i política que els envoltava. A l'octubre en les bones llibreries.

Bild

Un familiar molt major em va preguntar que què era això de la Intel·ligència Artificial. "És com si l'ésser humà haguera inventat Déu i Satanàs", li vaig dir. Però pense que en l'exemple sobren la mitat dels personatges.

El problema que revela PISA no és sols un tema del sistema educatiu. Té moltíssim a veure amb el que passa en les famílies, amb llars sense llibres, uns adults amb paupèrrims hàbits lectors i tan enganxats a les pantalles com els fills. Després, volen que l'escola faça miracles.