Fa uns mesos vaig rebre l'encàrrec de fer una versió dels mapes que apareixien al llibre original de "Passatgera a Teheran" de la VitaSW. Gràcies, Laia, @annanogu.bsky.social i @bernatruiz.bsky.social ernatruiz.bsky.social per acompanyar-me en aquest repte! elageminada.cat/passatgera-a... 🗺️💘📚

Quan l'amfitriona d'Oscar Wilde a Cincinnati li va dir que escrivia, ell la va animar a publicar. Ella va respondre que potser un cop morta, quan fos al cel, podria publicar els seus poemes en comptes d'organitzar festes. Ell va reblar: - No, no, allà no hi haurà cap editor.

Excuse els subratllats extàtics i l'ombra xinesa dels meus rínxols sobre la pàgina, però estic enamoradíssima d'aquesta explicació de la Dolors Udina (@destret.bsky.social) sobre la intenció poètica de l'escriptura de Virginia Woolf a "Les dues ales d'un ocell" (edita @raigverd.bsky.social) 🍃🪶

Un altre poema que fa eco als passadissos interiors. Aquest cop de Jaume C. Pons Alorda, en la bèstia, en el sentit més pur i brut i col·lossal, que és el poemari Era (de nou a @labreu-edicions.bsky.social).

Fa dies que estic atrapada en aquest poema de la Míriam Cano ☄️ (Vermell de Rússia, @labreu-edicions.bsky.social)

Obrir aquest llibre és obrir una finestra a la intimitat compartida de dues donasses literàries i vitals: Virginia Woolf i Vita Sackville-West. Un univers de sobrenoms tendres, anècdotes canines i arranjaments de cites per sopar o fer el te. Obrim el sobre 💌 🪡

Veure la Hilma af Klint al Guggenheim ha estat una autèntica experiència religiosa. Espiritual, vaja. La U de la W. L'espiral que t'absorbeix i t'eleva. Inesperadament, en Richard Serra hi ha aprofundit. El temps, l'espai, el ferro. Mirar amunt, mirar endavant. ❤️‍🔥

Fragments. Detalls.

De jove, la Virginia Woolf va escriure una temporada en un escriptori elevat. El seu nebot i biògraf, Quentin Bell, diu que era per imitar la seva germana, Vanessa, que pintava dreta. Així, la tasca d'escriptora semblava tan feixuga com la de pintora. A les dues els agradava el color, això sí...

Avui #25N, dia per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, comparteixo algunes pàgines de #Latela. Avancem, però encara hi som. Aquí el cas (de 1612) de la pintora Artemisia Gentileschi que va denunciar al seu professor d'haver-la violat quan ella tenia disset anys.

Dibuixos de la Shirley Jackson. La Shirley, que estenia roba, parlava amb les olles, ordenava el caos dels quatre fills i el marit, imaginava escenes i anotava les idees en post-it que anava deixant aquí i allà. Al final del dia recol·lectava paperets i, en la foscor de la nit, s'asseia a escriure.

Fragment d'una carta de la Virginia Woolf a la Vita Sackville-West ✨ (vull ser una dona que escriu i rep cartes, sobretot si són d'aquesta esplendor)