«¿Veus, el pare?; mira que en fa, de temps, que és mort, i en canvi per a mi és més real que gairebé ningú altre. No surt mai de la meva vida. No paro d’explicar-li coses i de demanar-li què en pensa. Com més gran em faig, més el conec i més l’entenc»:
«¿No ho trobes meravellós, que hi hagi gent que puguin ser tan importants l’un per a l’altre?»
catorze.cat