“Expropiem internet”: idees per recuperar la xarxa per al bé comú

30/07/2026 | 07:00 [_Aquesta és la síntesi de la conversa “Expropiem internet”, que es va fer en el marc de laUniversitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) d’aquest any. Si voleu recuperar la conversa sencera, podeu fer-ho en aquest vídeo de YouTube._] **Quines són les infraestructures d’internet que més condicionen la nostra vida quotidiana i on es concentra el poder tecnològic?** **Marta G. Franco:** Primer, hem de tenir clar que la frontera entre el món _online_ i _offline_ no existeix. La nostra vida està completament travessada per un munt de plataformes que portem al mòbil, a la nostra butxaca. El problema és que aquesta vida digital depèn d’un nombre molt reduït d’empreses. La concentració de poder no es dona només a les plataformes que utilitzem cada dia, sinó també a les infraestructures que les sostenen. Amazon, Microsoft i Google controlen la majoria dels serveis d’emmagatzematge al núvol del món, i això significa que plataformes com Uber o TikTok també depenen d’elles. A més, en ser empreses dels Estats Units, estan sotmesos a la seva legislació i poden veure’s obligades a facilitar informació a les autoritats, encara que els servidors estiguin localitzats físicament en altres països. **Proyecto UNA:** El llenguatge que fem servir quan parlem d’internet també amaga aquesta realitat. La paraula “núvol” fa pensar en alguna cosa intangible, però internet ocupa espai físic, consumeix enormes quantitats d’energia i necessita minerals escassos. També depèn d’infraestructures materials, com els cables submarins que recorren el món sencer i que, històricament, han reproduït les antigues rutes comercials i colonials i, per tant, són també mostres del poder. Bona part d’aquests cables, que inicialment eren públics, avui també són propietat de les mateixes grans corporacions tecnològiques. Però hi ha una altra infraestructura encara més invisible: els protocols, que permeten que internet funcioni. El protocol TCP, la World Wide Web o l’HTTP són llenguatges oberts, compartits i de titularitat comunitària. Aquest és un aspecte fonamental de la història d’internet que sovint queda eclipsat pel relat segons el qual tot va néixer dins l’exèrcit dels Estats Units. En realitat, també hi van participar universitats públiques i comunitats de recerca, no només dels Estats Units, sinó de fora, que van decidir posar aquests protocols a disposició de tothom. Si avui qualsevol persona pot utilitzar internet sense saber programar és, precisament, perquè aquests protocols es van construir com un bé comú. **Arnau Monterde:** Hem d’entendre que internet té moltes capes: els servidors, les màquines, la connexió on són els cables, les dades i, ara, la intel·ligència artificial. El poder el que fa és intentar colonitzar i apropiar-se cadascuna d’aquestes capes. Aquesta concentració de poder fa que hàgim perdut capacitat d’incidir com a societat en la governança d’internet, com tenim en altres serveis com l’educació o la salut. Quan perdem el control d’espais de conversa pública com les xarxes socials, perdem qualitat democràtica. Les xarxes poden normalitzar la violència, els discursos d’odi i generar un procés de deshumanització que, com deia Hannah Arendt, és un procés també de despolitització, que és el terreny més fèrtil perquè creixin noves formes de feixisme. Tot i això, encara hi ha espais de resistència. Els llenguatges de programació continuen sent majoritàriament oberts i hi ha nous actors internacionals, com la Xina o el Brasil, desenvolupant tecnologies pròpies amb una lògica diferent. Aquestes escletxes poden contribuir a limitar, almenys parcialment, la concentració de poder de Silicon Valley i a fer que, com a mínim, s’hagin de començar a negociar algunes coses. El director de Participació i Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, Arnau Monterde, en primer pla | JORDI DE TEMPLE > Arnau Monterde: “Quan perdem el control d’espais de conversa pública com les xarxes socials, perdem qualitat democràtica” **Com afecta aquesta concentració de poder digital la privacitat i la seguretat de les dades de les persones, especialment quan són col·lectius vulnerables?** **MF:** Quan fem servir infraestructures propietat d’empreses privades, les nostres dades passen a gestionar-se segons els interessos econòmics d’aquestes empreses. Per tant, la concentració en poques mans d’internet és un problema, independentment de si ens cau bé o malament el propietari de l’empresa. Per això és tan important la descentralització i la interoperabilitat d’internet. Això ens dona la llibertat perquè, si una plataforma canvia les seves funcionalitats o empitjora el seu funcionament, hauríem de poder marxar-ne amb totes les nostres dades i continuar comunicant-nos des d’una altra plataforma. Aquesta és una condició imprescindible perquè les persones recuperem autonomia i siguem menys vulnerables a les decisions unilaterals de les empreses. **Un altre tema important és quines narratives predominen avui en el món digital i com es construeixen. Quin és el relat dominant sobre la tecnologia?** **PU:** Cal qüestionar dues idees molt esteses. Primer hi ha una mistificació tecnològica, és a dir, es veu la tecnologia o la IA com a ens suprahumans o divins, per sobre de la voluntat humana. Això porta a veure la tecnologia amb una mirada tecnodeterminista, que afirma que no es pot manipular i que, un cop l’has alliberat, és com una capsa de Pandora que està fora del nostre control. L’altra narrativa estesa és la de la neutralitat tecnològica, que diu que la tecnologia no és bona ni dolenta, sinó que depèn de com la utilitzis. Com deia l’historiador Melvin Kranzberg, la tecnologia es pot utilitzar d’una manera o d’una altra, però no és neutral, perquè ha estat dissenyada per fer unes accions concretes i amb una intencionalitat determinada per una persona, i està impregnada, per tant, dels valors de la societat. En tecnologies relacionals com les xarxes socials, s’escola una narrativa dominant derivada del neoliberalisme: la de “l’home fet a si mateix”. És a dir, la responsabilització individual de l’èxit i del fracàs. És a dir, si tu no tens diners i t’estàs morint de fred a l’hivern o de calor a l’estiu, la resposta és “haver treballat” o “haver estudiat”. Tot s’explica a partir del mèrit personal i desapareixen les condicions socials que expliquen les desigualtats. **Sovint es parla dels riscos de les grans plataformes, però existeixen alternatives? Què ens ensenya una experiència comDecidim?** **AM:** La plataforma Decidim és una plataforma creada a la ciutat de Barcelona pensada per fomentar la participació ciutadana i que és de codi obert. És un cas d’èxit de tecnologia pública. I ens ha ensenyat que tot allò tecnològic és també polític. És a dir, qualsevol decisió, per molt tècnica que ens sembli, té implicacions polítiques. Quan vam construir Decidim, ho vam fer sobre la base de tres idees. Primer, ens vam preguntar quin impacte polític tindria per a la societat aquesta tecnologia. Una eina aparentment neutra pot excloure persones si no està pensada per garantir l’accés universal. Per això, qualsevol projecte tecnològic hauria de preguntar-se quin impacte social i democràtic tindrà. El segon principi és que tota tecnologia pública hauria de ser de codi obert. La ciutadania ha de poder saber com funciona, auditar-la i comprovar que no hi ha manipulacions. I el tercer és que el seu disseny també ha de ser democràtic. Les persones usuàries han de poder participar en la seva evolució. Potser projectes com Decidim no competiran amb les _Big Tech_ en dimensió, però sí que competeixen amb el seu model. El gran repte és que les administracions deixin de destinar milions d’euros a comprar serveis de les grans plataformes i comencin a invertir aquests recursos en infraestructures digitals públiques i comunes > Marta G. Franco: “Hem intentat fer un ús més ‘segur’ de plataformes comercials, però el problema és estructural: estan dissenyades perquè les nostres dades siguin monitorades” **Quan es parla de models alternatius en l’àmbit de xarxes socials, parlem d’internet descentralitzada o delFedivers. A què ens referim exactament i per què ens és útil?** **MF:** En aquest cas, és important remarcar que, com més descentralitzats estiguem, més difícil serà que ens controlin o que una única empresa pugui vigilar-nos o decidir unilateralment com ens relacionem. Durant anys hem intentat fer un ús més “segur” de plataformes comercials basades en l’economia de l’atenció i en el capitalisme de la vigilància, però el problema és estructural: estan dissenyades perquè les nostres dades siguin monitorades, i això va a pitjor a mesura que els sistemes d’intel·ligència artificial són més sofisticats. La privacitat no és només una qüestió relacionada amb governs o policies; també ens afecta davant d’estafes, robatoris d’identitat o manipulació de dades personals. Anem deixant petites peces de la nostra identitat digital repartides per internet, i avui ja existeixen sistemes capaços de reconstruir aquest trencaclosques i poden suplantar-nos o generar sintèticament, per exemple, la veu d’un familiar de manera molt creïble. Hem d’estar més atentes i entendre que la privacitat no és una cosa exclusiva de persones activistes, sinó que ens afectarà durant tota la nostra vida. **Des deProyecto UNA també treballeu en el ca**m** p de l’escriptura, de la imaginació política i de la ficció. Com imagineu una altra internet?** **PU:** Durant molts anys, les persones vinculades al món _hacker_ advertien que les xarxes socials acabarien sent eines que impulsarien el feixisme i el negoci de la publicitat. Aquesta “merdificació” s’ha confirmat. Twitter no es va fer “xungo” perquè el comprés un nazi. Twitter ja tenia un funcionament que estava dissenyat per afavorir la polarització i l’explotació de dades. Però la bona notícia és que la gent comença a estar cansada d’aquests espais massius on t’estan controlant tota l’estona, i està fugint a altres espais en els quals no estan tant sota el focus dels gegants tecnològics. Veiem un retorn als butlletins, als fòrums, als blogs o a espais molt més petits i comunitaris. O també es fan altres usos de les plataformes que no coincideixen amb el que aquestes empreses havien imaginat. Per exemple, la gent jove utilitza Instagram no per _postejar_ un munt de fotos, sinó com a xat privat, ja que fins fa poc els missatges no els podia llegir ningú. I, sobre les ficcions, és important remarcar que durant dècades s’ha parlat i s’ha escrit molt sobre distopies i futurs postapocalíptics. El _cyberpunk_ volia advertir-nos sobre els riscos del poder tecnològic, però Silicon Valley gairebé ha convertit aquesta distopia de _Mad Max_ en un manual d’instruccions. Necessitem tornar a imaginar futurs desitjables. Per això ens interessen corrents com el _solarpunk_ , que intenten pensar societats tecnològiques més complexes i no tant _happy flower_. I també m’interessa, per exemple, un director japonès d’ _anime_ que es diu Mamoru Hosoda, que parla de la creació de mons alternatius en què ens posem en comú la gent que no encaixa en un món extremament restrictiu. Les lluites LGBTI, feministes o antiracistes de la darrera dècada han passat perquè, precisament, el model de món que ens intenten imposar no és suficient per a l’experiència humana i per a tot el que podríem ser. Crec que són experiències positives entre tanta distopia i _tecnobajona_. La periodista Sara Borrella (dreta) presenta els tres ponents de la xerrada: Arnau Monterde, Marta G. Franco i un representant de Proyecto UNA (fora de la foto) | JORDI DE TEMPLE > Proyecto UNA: “Hem de fer fora Google de les escoles, hem d’evitar que les dades de l’Hospital Clínic siguin en servidors d’Amazon o de Microsoft” **Quines aliances ja s’estan fent i quines caldria construir per poder canalitzar tots aquests canvis de què hem parlat i recuperar una internet per a totes?** **AM:** De vegades sembla que parlem d’una utopia, però la realitat és que la internet lliure ja va existir. La primera internet responia a la idea de connectar-se globalment sense intermediaris, una idea molt bonica i molt llibertària. Hi va haver una època en què predominaven les comunitats, el coneixement compartit, els _hacklabs_ , que eren espais on es feia tecnologia des dels moviments socials, o els espais de comunicació autogestionats. Aquella internet es va anar privatitzant progressivament fins al punt que avui fins i tot l’accés a la xarxa és dins del mercat. Si volem una internet democràtica, hem de començar per expropiar algunes capes d’internet. Hem de recuperar el control sobre les infraestructures que la fan possible. Això també inclou la intel·ligència artificial, construïda a partir d’un coneixement col·lectiu que després ha estat privatitzat. Les alternatives ja existeixen. El que falta és voluntat política per situar al centre uns principis que no siguin els del mercat, sinó els de la democràcia i els de construir una internet de tots i totes on el coneixement serveixi per fer la nostra vida millor. **MF:** Et compro això de tornar a la internet del passat, però que no sigui una altra vegada habitada majoritàriament per homes rics dels Estats Units i d’Europa, sinó que intentem que sigui més diversa. Per la resta, només podrem enfrontar els gegants tecnològics amb grans aliances d’actors molt diversos. Cal un treball conjunt entre el sector públic, empreses socialment responsables i espais de la societat civil i autogestionats. El Fedivers és un bon exemple d’aquesta lògica. Cada comunitat pot gestionar el seu propi servidor amb les seves normes, però es pot mantenir connectada amb la resta. Això permet la cooperació entre agents diversos però mantenint l’autonomia. També hem de tenir clar i assumir que aquestes infraestructures digitals i democràtiques que estem construint no funcionaran igual que funcionaven les grans tecnològiques. No estan pensades per captar la nostra atenció constantment ni per convertir-nos en un producte. Per exemple, Mastodon pot semblar una xarxa més avorrida, però el que passa és que, precisament, està dissenyada perquè no sigui un espai tòxic i addictiu com són les xarxes socials comercials. Però hem de veure que ens estan fent recuperar el nostre temps i que és una experiència millor. Hem de ser capaces de canviar el xip. ## També et pot interessar # ‘La sopa d’all’: “Podem democratitzar la tecnologia?” Laia Soldevila # La IA entra al cooperativisme: contradiccions i preguntes obertes dins l’economia social i solidària Helena Martín **PU:** Òbviament, si volem un món diferent, això requereix un esforç. Jo no soc la persona que més dona suport a l’Estat nació com a eina reguladora, però som en un moment en el qual hem d’exigir responsabilitats polítiques a les institucions que no n’han tingut fins ara. Que Europa hagi començat a fer lleis que han fet emprenyar les _Big Tech_ és senyal que alguna petita passa s’està fent. Hem de deixar de col·laborar amb Palantir, hem de fer fora Google de les escoles, hem d’evitar que les dades de l’Hospital Clínic siguin en servidors d’Amazon o de Microsoft. Fins i tot, les institucions no estan invertint en programadors al territori, en sobirania tecnològica. També hem de vigilar que aquesta sobirania tecnològica no es posi exclusivament a l’interès dels estats nació, sobretot en el context de guerra que estem vivint ara, i s’acabi invertint en algoritmes de perfilació racial o en favor de la indústria militar. A més, cal pensar tot aquest ecosistema digital des del punt de vista laboral. Tenim molt a fer en aquest àmbit. Es diu molt que “si no paguem pel producte, el producte som nosaltres”, però també les nostres dades són la matèria primera. Per tant, hem de pensar-nos també com a treballadores. Com a persones que estem treballant per fer més riques aquestes empreses. I, per tant, falta solidaritat obrera internacionalista en aquest àmbit. Per exemple, existeix la campanya “No Tech For Apartheid”, en què alguns treballadors s’estan negant a treballar amb empreses que tenen tecnologia que col·labora amb Israel. O, a Kenya, fa poc es va constituir un sindicat internacional de treballadors que es dediquen a la moderació i l’etiquetatge de continguts sensibles de les xarxes socials, per denunciar-ne les condicions a les quals s’exposen. Això són moviments obrers i sindicals amb els quals hem de començar a connectar.

elcritic.cat

A Majority of European Lawmakers Voted Against Letting Big Tech Read Our Messages. They’re Going to Anyway

Companies will once again be allowed to scan citizens’ personal texts, emails, and social media messages via the “chat control” bill to find child abuse material online.

wired.com

Aaron Swartz, quan compartir coneixement és delicte

“No hi ha justícia en complir lleis injustes. És hora de sortir a la llum i, seguint la tradició de la desobediència civil, oposar-nos a aquest robatori privat de la cultura pública”. Amb aquestes paraules del seu _Manifest de la guerrilla per l’accés obert_, Aaron Swartz (Chicago, 1986 – Nova York, 2013) resumia la filosofia que va guiar la seva curta però intensa vida. Un text que, llegit avui, ressona com un crit d’alerta sobre qui controla el coneixement i qui en queda exclòs. El 8 de novembre de 1986 neix a Highland Park, als afores de Chicago, Aaron Hillel Swartz, fill d’una família d’identitat jueva. El seu pare havia fundat Mark Williams Company, una empresa de desenvolupament de programari, i des de ben petit Aaron Swartz va trobar en l’ordinador una eina fascinant per desenvolupar la seva creativitat. A 10 anys ja programava jocs de trivial sobre Star Wars per entretenir els seus germans petits. Als 12, va crear _The Info Network_ , un lloc web on tothom podia afegir informació que d’altres podien en revisar i corregir. El concepte era el mateix que anys més tard donaria vida a la Viquipèdia. ** Del RSS a Reddit o com un adolescent va canviar internet** Amb 13 anys guanya el premi ArsDigita per a joves que creen llocs web útils, educatius col·laboratius. Però fou als 14 quan va marcar el seu primer gran impacte a la Xarxa, quan coescriu les especificacions del RSS 1.0, el protocol que permet sindicar contingut web i que avui utilitzen milions de persones per seguir actualitzacions de blogs i mitjans de comunicació des d’un sol lloc. Amb aquesta mateixa edat es va convertir en membre del World Wide Web Consortium, l’organització que estableix els estàndards de la web. > **Amb 14 anys té el seu primer gran impacte a la xarxa, quan coescriu les especificacions del RSS 1.0, el protocol que permet sindicar contingut web i que avui utilitzen milions de persones per seguir actualitzacions de blogs i mitjans de comunicació des d’un sol lloc** Que Swartz brillava era evident, però també ho era la seva impaciència amb el sistema educatiu tradicional. Va abandonar l’institut durant el primer any de preparatòria per dedicar-se al que realment li interessava. Així és com amb divuit anys, el 2004, va cofundar Reddit, una de les comunitats més influents d’internet avui. També va col·laborar amb John Gruber en la creació del llenguatge de marcat Markdown, que agilitza l’escriptura al web sense necessitat d’etiquetes HTML, i que blogueres i desenvolupadores encara utilitzen. ** La lluita per l’accés obert al coneixement** Tanmateix, després que Reddit fos venuda al hòlding mediàtic Condé Nast l’any 2006, Swartz va abandonar el món de les _startups_ tecnològiques per dedicar-se de ple a l’activisme. La seva obsessió era que el coneixement havia de ser accessible per a tothom, no només per a qui pogués pagar-lo. En aquesta etapa va col·laborar amb Lawrence Lessig en el primer esborrany de les llicències Creative Commons, que ajuden a protegir obres a internet i alhora permeten la seva distribució lliure. Va crear Open Library, un projecte amb l’ambiciosa missió d’aplegar tots els llibres del món en una plataforma oberta. “El somni és construir un web on puguis saltar de llibre a llibre, d’autor a autor, d’un tema a una idea, navegar per un vast arbre de coneixement que es va perdre en grans llibreries físiques, que és difícil de trobar i que no és fàcilment accessible a internet”, explicava. > **El 2010, va coimpulsar Demand Progress, organització d’activisme digital clau en la lluita contra les lleis SOPA i PIPA, dues propostes legislatives que haurien ampliat la vigilància governamental sobre internet en nom de la lluita contra la pirateria** El 2008 va fundar Watchdog.net, un lloc que permetia a la ciutadania afegir i visualitzar dades sobre els polítics. El 2010, va coimpulsar Demand Progress, una organització d’activisme digital que es va convertir en una peça clau de la lluita contra les lleis _SOPA_ (Stop Online Piracy Act) i PIPA (Protect IP Act), dues propostes legislatives que haurien ampliat la vigilància governamental sobre internet en nom de la lluita contra la pirateria, a costa del lliure flux d’informació i la llibertat d’expressió. Així és com va liderar una de les mobilitzacions més grans de la història d’internet, quan més de 115.000 llocs web van protestar contra la SOPA. La petició en línia creada per Demand Progress va recollir 300.000 signatures, i més de 115.000 llocs web es van sumar a la protesta, entre ells Viquipèdia, Reddit, Google i Craigslist. Fins i tot la Casa Blanca va declarar que no donava suport a la llei. Finalment, congressistes que havien declarat estar a favor de la iniciativa van fer marxa enrere i la normativa no va prosperar. “Vam guanyar aquesta lluita perquè tothom es va convertir en l’heroi de la seva pròpia història. Cadascú va assumir com a responsabilitat pròpia salvar aquesta llibertat crucial”, va proclamar Swartz, eufòric. ** L’assalt a JSTOR i la persecució judicial** Però la seva determinació per alliberar el coneixement el va portar a un camí molt més fosc. Durant els mesos de setembre de 2010 a gener de 2011, Swartz va utilitzar la xarxa informàtica del MIT (Massachusetts Institute of Technology) per descarregar aproximadament 4,8 milions d’articles acadèmics de JSTOR, una base de dades digital de revistes científiques que només és accessible per subscripció. La seva intenció era fer-los d’accés lliure, seguint la lògica del seu primer manifest, perquè argumentava que la investigació finançada amb fons públics havia de ser patrimoni de tothom, no un negoci privat. Swartz va aprofitar-se de la política del MIT, que permetia a qualsevol usuària externa connectar-se a la seva xarxa. Va instal·lar un ordinador portàtil en un petit armari de cables i equips electrònics, sense vigilància ni pany, i va programar un script per descarregar massivament els documents. Les càmeres de seguretat el van delatar. El 6 de gener de 2011 va ser detingut prop del campus de Harvard per la policia del MIT amb l’ajuda d’un agent dels serveis secrets. El juliol d’aquell mateix any, va ser acusat formalment per la fiscalia federal de 13 càrrecs criminals, entre els quals frau electrònic, frau informàtic, obtenció il·legal d’informació d’un ordinador protegit i danys temeraris. Els càrrecs comportaven una pena màxima de 35 anys de presó i una multa d’un milió de dòlars. > **Entre setembre de 2010 i gener de 2011, Swartz va utilitzar la xarxa informàtica Massachusetts Institute of Technology per descarregar uns 4,8 milions d’articles acadèmics de JSTOR, argumentant que la recerca finançada amb fons públics havia de ser d’accés lliure i gratuït** La duresa de l’acusació va sorprendre molta gent. JSTOR va retirar la seva demanda civil i va declarar que considerava l’assumpte tancat. Però la fiscal Carmen Ortiz va insistir a portar el cas endavant. Molta gent va interpretar la persecució com un missatge intimidatori del govern nord-americà cap al hacktivisme. Hi ha qui suggereix que també hi va haver pressió perquè Swartz col·laborés en investigacions contra la plataforma WikiLeaks, de la qual havia estat font entre cap al 2010 i 2011, segons va afirmar la mateixa organització després de la seva mort. Swartz va rebutjar un acord de culpabilitat, segons el qual hauria hagut de complir sis mesos de presó federal, i va optar per anar a judici. La pressió, l’estrès i l’angoixa del procés judicial, el van portar al límit. El matí de l’11 de gener de 2013, dos dies després que la fiscalia rebutgés una contraoferta dels seus advocats, Aaron Swartz va ser trobat mort al seu apartament de Brooklyn. S’havia penjat. Tenia 26 anys. No va deixar cap nota de comiat, però la seva família i la seva companya, Taren Stinebrickner-Kauffman, van publicar un comunicat contundent, que afirmava: “La mort de l’Aaron no és només una tragèdia personal. És el producte d’un sistema de justícia criminal ple d’intimidació i excessos governamentals. Les decisions que van prendre els funcionaris del Departament de Justícia a Massachusetts i del MIT van contribuir a la seva mort”. El seu pare va ser encara més clar al funeral: “L’Aaron no es va suïcidar, va ser assassinat pel govern. El MIT podria haver aturat això”. ** Un llegat que encara perdura** La resposta a la seva mort va ser immediata i global. L’endemà, la comunitat d’internautes va alliberar treballs acadèmics amb l’etiqueta #PDFtribute a Twitter (ara X). Dos dies després, Anonymous va hackejar la pàgina del MIT amb un memorial a Swartz. El grup activista Archive Team va crear una plataforma per publicar arxius acadèmics anomenada Aaron Swartz Memorial JSTOR Liberator. Moltes persones van engegar una petició de signatures per exigir la dimissió de la fiscal del cas. I irònicament, dies abans de la seva mort, JSTOR va anunciar que, per primera vegada, donaria accés lliure a milers d’articles. Una fracció minúscula de la seva base de dades a usuàries registrades. El juny de 2013, Aaron Swartz va ser inclòs pòstumament al Saló de la Fama d’Internet. El gener de 2014 es va estrenar al Festival de Sundance el documental _The Internet’s Own Boy: The Story of Aaron Swartz_, dirigit per Brian Knappenberger, que va rescatar la seva història i el qüestionament de l’estat de les llibertats civils als Estats Units per a un públic més ampli. > **La resposta a la seva mort va ser immediata i global. L’endemà, la comunitat d’internautes va alliberar treballs acadèmics amb l’etiqueta #PDFtribute a Twitter. Dos dies després, Anonymous va hackejar la pàgina del MIT amb un memorial a Swartz** Avui, més d’una dècada després de la seva mort, les qüestions que va plantejar Aaron Swartz continuen sent urgents. Qui té dret a accedir al coneixement? És just que les investigacions finançades amb fons públics només estiguin disponibles per a qui pugui pagar subscripcions? Què protegeixen més les lleis de propietat intel·lectual: els drets de les persones creadores o els beneficis de les grans corporacions? Com es combaten els abusos digitals sense sacrificar la llibertat i els principis pels quals internet va néixer? Swartz va dedicar la seva vida a defensar que internet havia de ser un espai d’expressió lliure i d’accés democràtic al coneixement. Va creure profundament que la informació pública havia de ser gratuïta i accessible per a tothom. I va pagar un preu altíssim per aquesta convicció. “Pensa profundament en les coses. No segueixis simplement perquè així són les coses o això és el que diuen els teus amics. Considera els efectes, considera les alternatives. Però, el més important: pensa”, va escriure. Gràcies a Aaron Swartz l’activisme digital va fer el que ell sempre va somiar. Que la gent estimi més un internet lliure, obert i al servei de tothom.

directa.cat

El Govern espanyol prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que el govern implementarà aquesta prohibició, seguint els passos del que ha fet França.

beteve.cat

Original post on mastodon.social

mastodon.social

Over 40 NGOs call for a firm stance against US threats - AlgorithmWatch

Over 40 NGOs and individuals from the digital rights field are calling on the European Commission to respond firmly to the recent warning from the US government. The US has threatened sanctions if the EU does not weaken its digital laws in favor of American corporations.

algorithmwatch.org

Original post on mastodon.social

mastodon.social

Original post on hortensia.social

hortensia.social

Mientras el Constitucional colombiano reconoce el derecho a la transparencia algorítmica, España trata de blindar su opacidad

Según la Corte Constitucional colombiana, el acceso al código fuente es una garantía fundamental para “evitar que estas tecnologías lleven a la vulneración de otros derechos fundamentales”. En cambio, la Abogacía del Estado trata de blindar el secretismo frente al recurso de Civio ante el Tribunal Supremo.

civio.es

Telegram says it prioritizes child safety. Its bots tell a different story

An investigation by Nucleo found at least 23 active Telegram bots that can create AI-generated child sexual abuse material, challenging the company's recent promises to crack down on such criminal content

nucleo.jor.br