Avui torna a ser dimarts, l'últim de la temporada! Avui tenim un díptic dedicat a Montserrat Roig. D'una banda, Marc Rovira ens parla del tractament de la realitat que fa Roig en la seva obra a partir de «L'agulla daurada». lalectora.cat/montserrat-r...

Dimarts, dimarts! Avui venim amb una resposta que a l'editorial d'«Els Marges» que vam publicar la setmana passada. La signa en Joan Rius: «Em sobta que tenint tants fronts oberts, haguem decidit inventar-nos-en uns quants més». lalectora.cat/resposta-a-l...

Dimarts! Dimarts! Dimarts! Avui, per una banda, en el marc de la col·laboració que fa temps que mantenim amb la revista, tenim l'editorial que es va publicar a l'últim número d'@ElsMarges. lalectora.cat/a-cada-bugad...

I avui ja torna a ser dimarts! Per això arribem amb una crítica de Laia Badal sobre «Indignitat» de Lea Ypi, una «novel·la [que] projecta una exigència ètica sobre al nostre present». lalectora.cat/la-vida-recr...

Anaïs Folguera: «[En les dues novel·les] tot estava travessat pel cos. O més aviat: per una certa distància amb el cos (una fractura amb la ment) i una necessitat d’aferrar-s’hi o d’haver-ne d’escapar». lalectora.cat/seria-mes-fe...

«Seria més feliç en una altra espècie». Sortir del cos o aferrar-s’hi a ‘La Conillera’ i ‘Nou animal’

“Vivim gairebé sempre fora de nosaltres mateixos, i la vida en si és una perpètua dispersió. Tanmateix, és cap a nosaltres que tendim, com cap a un centre al voltant del qual fem, com planetes,…

lalectora.cat

Gerard Cecchini: «El poder institucional dels catalans és limitat i està interferit. Però, com el Miquel, l’únic supervivent de la novel·la, que aconsegueix anar-se’n i deixar enrere aquella naturalesa feridora, els catalans també tenim una sortida.»

L’estat, un cocoter

Quan amb alumnes d’institut hem abordat el contractualisme, concretament en la versió liberal que beu de la tradició pragmàtica britànica, una qüestió que ha aparegut sovint és si l’estat ha...

lalectora.cat

Avui és dimarts: sant tornem-hi! Primer de tot, Gerard Cecchini (@setxini) reflexiona a l'entorn de l'Estat a partir de «Tots tres surten per l'Ozama», de Vicenç Riera Llorca: lalectora.cat/lestat-un-co...

Demà serà dimarts i tindrem nous articles. De moment, però, us recordem que la setmana passada va ser una mica mogudeta a propòsit del díptic que vam publicar. D'una banda, Marc Rovira parlava de «Relíquia», l'últim llibre de Pol Guasch: lalectora.cat/la-literatur...

Marc Rovira: «Si resulta menys arriscat explotar la ferida que construir un discurs ficcional coherent és perquè la nostra literatura es mou en una societat en què el xantatge emocional i l’abús de l’empatia han servit per justificar enganys i tota mena d’hipocresies».

lalectora.cat

«Confondre l’acumulació d’escòria amb la prosa barroca i poètica no és un mal exclusiu de Guasch; només cal pensar que, davant la prosa d’Ofert a les mans…, molts han preferit creure que el riu va amunt en comptes de veure-hi la llengua desnerida que realment és»

Revista La Lectora@lalectora.bsky.social · 2mo ago

Joan Rius (@dolcametzina): «L’antiintel·lectualisme rampant que patim en tots els àmbits de la cultura és la convicció que l’objectivitat del pensament és una malaltia que només la ignorància, el sentimentalisme i el populisme podran guarir». lalectora.cat/pol-guasch-o...

Joan Rius (@dolcametzina): «L’antiintel·lectualisme rampant que patim en tots els àmbits de la cultura és la convicció que l’objectivitat del pensament és una malaltia que només la ignorància, el sentimentalisme i el populisme podran guarir». lalectora.cat/pol-guasch-o...

Pol Guasch o de la pacificació de la crítica literària

[...] que la lloança és perillosa, que el triomf té dues cares i que la fortuna amaga sempre un mal. M'ha encantat: retrata com ningú els secrets de la indústria cultural i artística, i també aquesta...

lalectora.cat

A veure, si volem crítica, hem de celebrar que s'escrigui, amb independència de si és positiva o negativa. Si no estem d'acord amb el raonament, o amb l'argumentació, raonem les debilitats del raonament de l'altra o contraargumentem. Punt.

Borja Bagunyà@borjabagunya.bsky.social · 2mo ago

El revers de l'enveja què seria, doncs? L'amiguisme?

El revers de l'enveja què seria, doncs? L'amiguisme?

Fa anys que paguem més del doble, per això no hi haurà problema. La qüestió és saber si tens algun argument literari a oferir (de moment, cap ni un, per molt que citis Eliot per comptes de Goebbels) o si aquesta empastifada prové d'algun racó més fosc que ni tu mateix no estàs disposat a confessar.

Andreu Gomila@andgomila.bsky.social · 2mo ago

Per 20€? 😂

Hola, Andreu: t'animes a escriure una crítica que entri, com tu dius, en el terreny de la literatura comparada i que doni una altra visió del llibre de Pol Guasch? Te'l publicarem, si és que realment t'interessa deixar el camp de la desqualificació personal i vols entrar en la discussió literària.

Andreu Gomila@andgomila.bsky.social · 2mo ago

Idò som-hi. És molt fàcil acarnissar-se amb algú més jove (dues clatellades en un dia és pur acarnissament) i amb arguments nuñistes (que si el tradueixen molt, snif, que si té molt èxit, snif). Sense entrar mai en el terreny de la literatura comparada. Només amb arguments filològics. Aleshores…

Boníssim això de @dolcametzina.bsky.social sobre les impostures literàries de Pol Guasch i el seu "melodrama adolescent amanit d'apocalipsi" i l'industry plant made in CCCB. lalectora.cat/pol-guasch-o...

Pol Guasch o de la pacificació de la crítica literària

[...] que la lloança és perillosa, que el triomf té dues cares i que la fortuna amaga sempre un mal. M'ha encantat: retrata com ningú els secrets de la indústria cultural i artística, i també aquesta ...

lalectora.cat

"si avui dia resulta menys arriscat explotar la ferida que construir un discurs ficcional coherent és precisament perquè la nostra literatura es mou en una societat en què el xantatge emocional i l’abús de l’empatia han servit per justificar mentides, enganys i tota mena d’hipocresies."

Revista La Lectora@lalectora.bsky.social · 2mo ago

Ja és dimarts, ja torna «La Lectora»! Avui tenim un díptic: d'una banda, una crítica de Marc Rovira sobre l'últim llibre de Pol Guasch, «Relíquia»: «Allò que sembla que salva el llibre és allò que, malauradament, el condemna». lalectora.cat/la-literatur...

Avui surt això a @lalectora.bsky.social Sobre Pol Guasch i Ofert a les mans el paradís crema. L'obra és un bon exemple per analitzar l'ús de la crítica com a mera falca comercial i la tendència a empaquetar la mala qualitat literària amb prestigi prefabricat. Que vagi de gust! 🖤✨

Revista La Lectora@lalectora.bsky.social · 2mo ago

De l'altra, Joan Rius analitza l'anterior llibre de Guasch, «Ofert a les mans, el paradís crema»: «El clixé segons el qual la qualitat literària és una qüestió subjectiva és, a hores d’ara, una epidèmia incontrolable». lalectora.cat/pol-guasch-o...

Sobre aquestes bajanades de Guasch i Gurt que en Rovira cita al final de l’article, recordar que David Shields ja va escriure’n un manifest al 2010 i que ja ha estat prou discutit i superat, com perquè ara se’ns vulgui fer creure que la ficció està en crisi i que la realitat etc.

Ja és dimarts, ja torna «La Lectora»! Avui tenim un díptic: d'una banda, una crítica de Marc Rovira sobre l'últim llibre de Pol Guasch, «Relíquia»: «Allò que sembla que salva el llibre és allò que, malauradament, el condemna». lalectora.cat/la-literatur...

Ja és dimarts! Avui venim amb la presentació que va fer Pep Paré de l'«Obra poètica tardana» de Lluís Solà: «Amb el riu, dins del riu, hi ha la veu, l’alè, allò que ens humanitza.» lalectora.cat/notes-per-a-...

Notes per a la presentació de l’«Obra poètica tardana» de Lluís Solà

(Aquest és el text que es va llegir per a la presentació del llibre duta a terme el 27 de març de 2026 al Temple Romà.) Bon vespre a tothom.  I moltes gràcies per fer-nos companyia. Especialment...

lalectora.cat

Torna a ser dimarts i avui venim, primer, amb una crítica d'Artur Garcia Fuster sobre l'última novel·la de Miquel Bonet, «Fricandónation»: «A través de la perversió de la recepta del fricandó hi llegim també la degeneració d’un país». lalectora.cat/sos-fricando/

Dimarts! Avui tenim, per una banda, Cinta Paloma ha anat a veure «Permagel» al teatre: «És inevitable demanar-se si aquest entusiasme col·lectiu és també deutor dels mesos de publicitat preventiva que s’ha fet de l’espectacle». lalectora.cat/impressions-...

Demà és dimarts i tornarem amb nous articles. De moment, però, us convidem a fer un passeig per la revista i llegir els articles que vam publicar la setmana passada. D'una banda, el repàs que Andreu Blai fa sobre la poesia valenciana contemporània: lalectora.cat/temps-presen...

És dimarts! És dimarts! I això vol dir que tornem amb més crítiques. Per una banda, Andreu Blai escriu sobre la poesia valenciana contemporània: Marc Granell, Jaume Pérez Montaner i Teresa Pascual. lalectora.cat/temps-presen...

Laura Ramos (@therealkuwn): «En alguns casos trobarem que la ira es presenta a les heroïnes com una passió imposada pels déus, alienada de la seva voluntat; en d’altres, apareixerà com acció plenament conscient i activa.» lalectora.cat/iracundes-qu...

Iracundes: qui són les dones clàssiques que maten?

 La ira, canta, deessa... Tothom reconeix aquest mots que serveixen d’obertura a un dels majors textos èpics de l’antiguitat. El poeta invoca una veu superior perquè l’impregni dels mots correctes,...

lalectora.cat

Marc Rovira: «Suposo que no cal que expliqui el conjunt de perversitats a què ens aboca tenir una concepció com aquesta sobre la crítica literària, perquè la ressenya que Julià Guillamon signa és un d’aquells textos que no saps com agafar-te». lalectora.cat/el-drac-fa-u...

El drac fa un rotet després de cruspir-se Sant Jordi

Fa unes setmanes vaig contraure una sinusitis terrible que em va deixar fora de joc, per la qual cosa vaig decidir abocar-me a les pàgines d’una de les novel·les catalanes més venudes dels últims…

lalectora.cat

Visca Catalunya i bon Sant Jordi a tothom! 🌹📚 I recordeu que la bona literatura és per a tots els dies, també per avui.

Aquesta setmana serà Sant Jordi! Per això venim amb un article de Marc Rovira sobre un dels darrers èxits literaris, «El joc del silenci», i la reacció de la crítica. «El gran problema de la novel·la és tant de construcció narrativa com d'estil.» lalectora.cat/el-drac-fa-u...

El drac fa un rotet després de cruspir-se Sant Jordi

Fa unes setmanes vaig contraure una sinusitis terrible que em va deixar fora de joc, per la qual cosa vaig decidir abocar-me a les pàgines d’una de les novel·les catalanes més venudes dels últims meso...

lalectora.cat

Sobre «Amèlia de les Camèlies» diu Montserrat Pareras Dameson: «Una novel·la sobre un ambient, el de la cultura barcelonina, que rere l’atracció preliminar amaga una gran banalitat. I sobre una noia, l’Amèlia, que vol esdevenir la reina d’aquest rusc». lalectora.cat/el-zumzeig-d...

El zumzeig d’Etna Miró a «Amèlia de les Camèlies»

Amèlia de les Camèlies, d’Etna Miró, (Cap de Brot edicions) és un llibre d’una qualitat que el situa molt per sobre de la mitjana de tot el que es publica darrerament en la nostra llengua. Aquest…

lalectora.cat