Joan R.M.
@dolcametzina.bsky.social
Part de Mentrimentres @mentri-mentres.bsky.social Professor a l'Escola Bloom "El vol de les papallones" a Edicions del Periscopi
La darrera editorial de Els Marges publicada per La Lectora de dimarts passat era tan mentidera i covarda que no en vaig dir res. Sort que a La Lectora hi publica altra gent que sí sap argumentar
Joan R.M.@dolcametzina.bsky.social · last mo.«En tot pensament sòlidament construït, el punt en què tothom està d’acord no és el segell definitiu de la veritat, sinó el que marca el límit dels coneixements actuals. Un límit sense el qual el pensament no pot operar de cap manera, però contra el qual dirigeix totes les envestides»
Dimarts, dimarts! Avui venim amb una resposta que a l'editorial d'«Els Marges» que vam publicar la setmana passada. La signa en Joan Rius: «Em sobta que tenint tants fronts oberts, haguem decidit inventar-nos-en uns quants més». lalectora.cat/resposta-a-l...
lalectora.cat
«En tot pensament sòlidament construït, el punt en què tothom està d’acord no és el segell definitiu de la veritat, sinó el que marca el límit dels coneixements actuals. Un límit sense el qual el pensament no pot operar de cap manera, però contra el qual dirigeix totes les envestides»
Resposta a l’editorial d’Els Marges «A cada bugada es perd un llençol»
Fa uns dies va sortir publicat a La Lectora l’editorial de l’últim número de la revista Els Marges, i s’hi deien unes quantes coses que em sembla que paga la pena de comentar. Hi ha crítiques disperse...
lalectora.cat
Cap sorpresa que Anna Guitart hagi adoptat aquest discurs de ‘en una literatura normal hi ha d’haver de tot’, volent dir que hi ha d’haver excel·lència literària i èxits de mercat més o menys indecents. Però no hi ha cap altra manera de pensar la normalitat cultural que no sigui la del mercat?
En aquest número de l'Espill, la filòsofa Mercè Rius hi publica una crítica de la traducció deficient que Joan Ferrarons va fer de Minima moralia de Theodor Adorno... no us la perdeu, paga la pena. Ningú més n'ha dit ni piu. I n'hi ha per parlar-ne una bona estona... puv.uv.es/revista/l-es...
PUV L'Espill 77 - Revista
<p>En el número 77 de la revista ‘L’Espill’ trobaràs articles de Rafael Castelló, María José Murgui i José Ramón Ruiz, Paula Mart&iac...
puv.uv.es
Avui és dimarts: sant tornem-hi! Primer de tot, Gerard Cecchini (@setxini) reflexiona a l'entorn de l'Estat a partir de «Tots tres surten per l'Ozama», de Vicenç Riera Llorca: lalectora.cat/lestat-un-co...
No voldríem desaprofitar l'ocasió per dir que la crítica ofereix arguments d'anàlisi d'obres literàries. Reduir la seva tasca a l'egoisme o l'enveja és insultar la feina del crític i la intel·ligència del lector. Visca la crítica literària!
Marc Rovira: «Si resulta menys arriscat explotar la ferida que construir un discurs ficcional coherent és perquè la nostra literatura es mou en una societat en què el xantatge emocional i l’abús de l’empatia han servit per justificar enganys i tota mena d’hipocresies».
lalectora.cat
«Confondre l’acumulació d’escòria amb la prosa barroca i poètica no és un mal exclusiu de Guasch; només cal pensar que, davant la prosa d’Ofert a les mans…, molts han preferit creure que el riu va amunt en comptes de veure-hi la llengua desnerida que realment és»
Revista La Lectora@lalectora.bsky.social · 2mo agoJoan Rius (@dolcametzina): «L’antiintel·lectualisme rampant que patim en tots els àmbits de la cultura és la convicció que l’objectivitat del pensament és una malaltia que només la ignorància, el sentimentalisme i el populisme podran guarir». lalectora.cat/pol-guasch-o...
Joan Rius (@dolcametzina): «L’antiintel·lectualisme rampant que patim en tots els àmbits de la cultura és la convicció que l’objectivitat del pensament és una malaltia que només la ignorància, el sentimentalisme i el populisme podran guarir». lalectora.cat/pol-guasch-o...
Pol Guasch o de la pacificació de la crítica literària
[...] que la lloança és perillosa, que el triomf té dues cares i que la fortuna amaga sempre un mal. M'ha encantat: retrata com ningú els secrets de la indústria cultural i artística, i també aquesta...
lalectora.cat
A veure, si volem crítica, hem de celebrar que s'escrigui, amb independència de si és positiva o negativa. Si no estem d'acord amb el raonament, o amb l'argumentació, raonem les debilitats del raonament de l'altra o contraargumentem. Punt.
Borja Bagunyà@borjabagunya.bsky.social · 2mo agoEl revers de l'enveja què seria, doncs? L'amiguisme?
Mira, Andreu, jo a la meva resposta no he fet cap judici personal en cap moment. El que m'interessa és discutir sobre lit., no perdre el temps. Ho faré per última vegada, tot i que no pas perquè hagis argumentat res que valgui la pena rebatre. Trobo que per ser algú que fa anys que escrius tens una
Andreu Gomila@andgomila.bsky.social · 2mo agoNo, no em deus cap llista ni res. Faltaria. I pots escriure el que vulguis, faltaria. Per què et molestes a dir-me res, a sentir-te ferit? És ben curiós. Podem debatre el que vulguis. Però dir, afirmar, que la teva crítica, com qualsevol crítica, és objectiva és un insult a la intel·ligència.
Hola, Andreu: t'animes a escriure una crítica que entri, com tu dius, en el terreny de la literatura comparada i que doni una altra visió del llibre de Pol Guasch? Te'l publicarem, si és que realment t'interessa deixar el camp de la desqualificació personal i vols entrar en la discussió literària.
Andreu Gomila@andgomila.bsky.social · 2mo agoIdò som-hi. És molt fàcil acarnissar-se amb algú més jove (dues clatellades en un dia és pur acarnissament) i amb arguments nuñistes (que si el tradueixen molt, snif, que si té molt èxit, snif). Sense entrar mai en el terreny de la literatura comparada. Només amb arguments filològics. Aleshores…
Tires més de sofismes que d'arguments, Andreu. 1) 89, 91, 97. Tampoc tanta dif. No és que estiguem abusant d'un noiet ingenu que comença a descobrir la vida. Encara que, el tema és l'obra i la crítica objectiva, no l'edat dels participants. Si un autor és maldestre, ho és amb 17 o amb 70 anys.
Andreu Gomila@andgomila.bsky.social · 2mo agoIdò som-hi. És molt fàcil acarnissar-se amb algú més jove (dues clatellades en un dia és pur acarnissament) i amb arguments nuñistes (que si el tradueixen molt, snif, que si té molt èxit, snif). Sense entrar mai en el terreny de la literatura comparada. Només amb arguments filològics. Aleshores…
✨NOVETAT✨L’aventura de Tristany i Isolda traduït per Lola Badia. 💕Des de sempre, que l’amor ha insuflat grans sentiments a les ànimes enamorades. Des del segle XII, que l’amor apassionat, adúlter i tràgic ha unit Tristany i Isolda en un sol cos, una sola ànima. I la seva
Boníssim això de @dolcametzina.bsky.social sobre les impostures literàries de Pol Guasch i el seu "melodrama adolescent amanit d'apocalipsi" i l'industry plant made in CCCB. lalectora.cat/pol-guasch-o...
Pol Guasch o de la pacificació de la crítica literària
[...] que la lloança és perillosa, que el triomf té dues cares i que la fortuna amaga sempre un mal. M'ha encantat: retrata com ningú els secrets de la indústria cultural i artística, i també aquesta ...
lalectora.cat
Avui surt això a @lalectora.bsky.social Sobre Pol Guasch i Ofert a les mans el paradís crema. L'obra és un bon exemple per analitzar l'ús de la crítica com a mera falca comercial i la tendència a empaquetar la mala qualitat literària amb prestigi prefabricat. Que vagi de gust! 🖤✨
Revista La Lectora@lalectora.bsky.social · 2mo agoDe l'altra, Joan Rius analitza l'anterior llibre de Guasch, «Ofert a les mans, el paradís crema»: «El clixé segons el qual la qualitat literària és una qüestió subjectiva és, a hores d’ara, una epidèmia incontrolable». lalectora.cat/pol-guasch-o...
Ja és dimarts! Avui venim amb la presentació que va fer Pep Paré de l'«Obra poètica tardana» de Lluís Solà: «Amb el riu, dins del riu, hi ha la veu, l’alè, allò que ens humanitza.» lalectora.cat/notes-per-a-...
Notes per a la presentació de l’«Obra poètica tardana» de Lluís Solà
(Aquest és el text que es va llegir per a la presentació del llibre duta a terme el 27 de març de 2026 al Temple Romà.) Bon vespre a tothom. I moltes gràcies per fer-nos companyia. Especialment...
lalectora.cat
Després, Llucia Serra ens parla de «Desaparèixer», de Maria Stepànova: «Una novel·la subtil sobre identitat, llengua i pertinença, però també sobre el cansament d’habitar un present (i una llengua) incòmode, gastat, embrutit». lalectora.cat/jo-tambe-vul...
És dimarts! És dimarts! I això vol dir que tornem amb més crítiques. Per una banda, Andreu Blai escriu sobre la poesia valenciana contemporània: Marc Granell, Jaume Pérez Montaner i Teresa Pascual. lalectora.cat/temps-presen...
lalectora.cat
Aquesta setmana serà Sant Jordi! Per això venim amb un article de Marc Rovira sobre un dels darrers èxits literaris, «El joc del silenci», i la reacció de la crítica. «El gran problema de la novel·la és tant de construcció narrativa com d'estil.» lalectora.cat/el-drac-fa-u...
El drac fa un rotet després de cruspir-se Sant Jordi
Fa unes setmanes vaig contraure una sinusitis terrible que em va deixar fora de joc, per la qual cosa vaig decidir abocar-me a les pàgines d’una de les novel·les catalanes més venudes dels últims meso...
lalectora.cat
👇👇👇 atzucac.cat/el-consens-c...
El Consens Colonial contra la literatura catalana - Atzucac
Diu Esteve Miralles: «¿Aquest Consens Colonial no existeix? ¿Me l’invento?... Hi ha mitjans catalans (també de públics) que tracten la literatura catalana com una excrecència. Hi ha bancs catalans que...
atzucac.cat
#FavesTendres | L'escriptora Míriam Cano destapa l’arquitectura de les narratives de la ultradreta a 'Es mengen els gats' (Ara Llibres).
Míriam Cano: «La dreta també hauria de ser antifeixista»
L'escriptora destapa l’arquitectura de les narratives de la ultradreta a 'Es mengen els gats' (Ara Llibres).
nuvol.com
ENTREVISTA a Jordi Masó📚🗣️| Societats amorals, lleis malèvoles i innovacions tecnològiques que no sempre afavoreixen el progrés. 💭Quin conflicte crearà aquesta societat que t'inventes? llegim.ara.cat/entrevistes/...
Jordi Masó: "La idea d'un sistema d'adopció d'avis me la va donar la mare d'una amiga"
Escriptor. Publica 'Jo això ja no ho veuré'
llegim.ara.cat
L'escàndol també és que aparegui al vídeo d'entrevistes finals de l'expo de què soc comissària i que no se'm consultés. O que el CCCB el convidés a un debat sobre Rodoreda tot ignorant el meu criteri quan vaig dir que, per associació, estaven espanyolitzant i rebaixant comercialment Rodoreda. Ni cas
Joan Burdeus@joanburdeus.bsky.social · 4mo agoQue Club Editor esculli Uclés per presentar La mort i la primavera als lectors castellans és un despropòsit i té una mica de tot: banalitat, errors, descatalanització, interessos pèrfids, etc. Sobre els problemes de la Rodoreda d'Uclés, al Quadern: elpais.com/quadern/lite...