Marcrv

@marcvr.bsky.social

Optimista crònic.

Anar a una llibreria ultraespecialitzada i que em diguin que dos llibres que tinc a casa “no existeixen”. Ok. Com deia en Capri: “Abraci’m! Que no ens tornarem a veure vostè i jo”.

Dels 5 nanos que han jugat en aquesta primera part: Espart: SÍ Ebrima: SÍ, però està verd com és normal tenint 16 anys com té Jofre: Sí Abdelkarim: Sí Shane: No

M’he vist obligat a escoltar RAC 1 ara fa una estona i tinc dues opinions: 1- Horrorós programa. 2- Si vull escoltar castellà, ja posaré ràdios en castellà.

Tinc la sensació de que Catalunya està a un mal arbitratge en un Barça-Madrid de petar fort. Al 2010 el vapor sortia per l’independentisme, però ara està adormit i no veig que la pressió pugui sortir per enlloc mínimament constructiu.

Les petites cagades que no importen a ningú que estic fents els últims dies a la feina només demostren la necessitat de vacances. I segurament, de canviar de feina.

Com a gran lector i poc amant del cinema puc dir i dic que si els germans Lumiere s’haguéssin dedicat a la costura, el món seria un lloc millor.

Demà no vaig a l’oficina al matí perquè tinc una reunió a 5 minuts de casa i no té sentit que perdi el temps. Però no puc teletreballar a la tarda PERQUÈ PATATES.