Raig Verd Editorial

@raigverd.bsky.social

Editorial de llibres en català de literatura i assaig ~ Juvenil a @indomita.bsky.social ~ Fantasia a @dunallibres.bsky.social Tot ens interessa, tot ens provoca curiositat. Som de @llegirencatala.bsky.social Editora: @LauraHuerga.bsky.social

«Hem d’entendre la seva alegria i no oblidar mai que els millors invents sovint tenen les millors històries.» LLAMPECS, de Jean Echenoz, trad. Anna Casassas

Llampecs (2a edició) | Capses de llibres

Llampecs (2a edició)Autoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasIl·lustració de coberta: Mai-Loan TU160 pàginesPublicació: gener 2026 Gregor té un increïble talent per inventar qualsevol cosa que serà d’utilitat pel futur. Desafortunadament, és menys capaç de guarir els seus assumptes, potser perquè la ciència li interessa més que la seva pròpia vida. Aprofitant aquest desavantatge, d’altres científics li acaben robant tot. Per distreure’s de tot això, Gregor es quedarà amb la companyia dels llampecs i el teatre dels ocells. Aquesta novel·la està basada en la vida de l’enginyer Nikola Tesla (1856-1943), però no té cap pretensió biogràfica, i amb ella l’autor tanca la magistral sèrie sobre tres emocionants vides, com són les dels llibres Córrer i Ravel. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català també podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Enviada especial (Raig Verd, 2017), Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021) i Ravel (Raig Verd, 2025).

capsesdellibres.com

«Com és que vosaltres m’enteneu, a mi que vaig viure fa vint-i-cinc o trenta segles? Sabeu llatí?» LAVÍNIA, d'Ursula K. Le Guin, trad. d'Anna Llisterri

Lavínia | Capses de llibres

LaviniaAutoria: Ursula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: Setembre 2025350 pàgines Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins a l’arribada dels seus pretendents. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps. En veure que una flota de vaixells troians arriba remuntant el Tíber, Lavínia decideix agafar les regnes del seu destí. I és així com ens explica una història que Virgili no ens va explicar: la història de la seva vida i de l’amor de la seva vida. De la mà d’aquest personatge sorgit de l'Eneida de Virgili, Le Guin ens transporta al món primitiu de la Itàlia antiga, quan Roma no era més que un llogaret situat prop de set turons. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976).Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.___________________________________«La novel·la és sofisticada des del punt de vista narratiu (…) Les descripcions de la vida quotidiana són delicioses i del tot creïbles, gràcies a les arts d’una escriptora que tan aviat s’inventa una galàxia com explica com uns etruscs sacrifiquen un xai de color negre en un altar al mig del bosc.» Marina Espasa, Diari Ara

capsesdellibres.com

«truca-li, vinga. A qui?, vaig preguntar. A la teva Virginia Woolf personal, va dir.» UNA WOOLF PRÒPIA, d'Ali Smith, trad. Dolors Udina

Una Woolf pròpia | Capses de llibres

Una Woolf pròpiaAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaEdició: rústegaData de publicació: març 2026 Un segle després que Virginia Woolf pronunciés a Cambridge les conferències que donarien lloc a Una cambra pròpia, Ali Smith hi torna per reflexionar-hi. Una Woolf pròpia és una peça brillant i rebel que combina assaig, memòria, crítica i ficció per repensar les paraules de Woolf en un present marcat per noves exclusions, noves formes de censura i velles desigualtats encara persistents.Amb l’humor i la lucidesa que la caracteritzen, Smith conversa amb una figura jove i no binària que la desafia constantment i que obre el text a les preguntes del futur: qui pot escriure?, qui pot llegir?, i quines condicions materials i simbòliques calen perquè una veu pugui existir? Aquest breu llibre és alhora homenatge i interpel·lació: un recordatori que una «cambra pròpia» no és només un espai, sinó un acte continu de resistència i imaginació. Ali Smith ens convida a rellegir Woolf no com un monument sagrat, sinó com una companya de lluita que encara ens ajuda a veure —i a exigir— un món més obert, més just i més habitable per a tothom. ___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022) i va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Amb l’obra La torna (Raig Verd, 2023), culmina el quartet estacional.

capsesdellibres.com

«Insisteixo: no totes les fins del món són iguals.» IMAGINAR LA FI, d'Eudald Espluga

Imaginar la fi | Capses de llibres

Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalípticaAutoria: Eudald EsplugaEdició: rústica amb solapes320 pàginesPublicació: març 2026 Vivim envoltats de relats sobre el col·lapse: crisi climàtica, catàstrofes tecnològiques, guerres globals, búnquers de luxe i fantasies d’escapisme reservades a uns pocs. Imaginar la fi analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i com aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi. A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible.Lluny del catastrofisme impotent i del tecnooptimisme salvador, Imaginar la fi és una invitació radical a reapropiar-nos del futur quan sembla que ja no n’hi ha. Un assaig lúcid, provocador i necessari que dialoga amb el pensament contemporani, la ciència-ficció, els imaginaris climàtics i la cultura pop per oferir eines intel·lectuals amb què pensar, actuar i decidir com volem habitar el temps que ve. Un llibre imprescindible per entendre per què imaginar la fi és, avui, una tasca política urgent. «Insisteixo: no totes les fins del món són iguals. Si assumim, amb la mirada cientificista de l'arqueòleg, que la història del nostre planeta és la d'una successió d'apocalipsis, el següent pas és dirimir quina classe d'apocalipsi volem.» ______________________ Eudald Espluga (Girona, 1990) és filòsof, assagista i crític cultural. És autor de Las pasiones ponderadas (Capitán Swing, 2015), Rebeldes (Lumen, 2021), No seas tú mismo (Paidós, 2021), La veritat en un món impensable (Quaderns MACBA, 2024) i Imaginar la fi (Raig Verd, 2026 / Paidós 2026). També ha participat en el llibre col·lectiu Humanitats en acció (Raig verd, 2019) i en l’assaig Neorrancios. Sobre los peligros de la nostalgia (Península, 2022).Ha dedicat la seva recerca a la intersecció entre cultura, tecnologia i afectes, abordant des d'una perspectiva sociopolítica qüestions com les narratives apocalíptiques, la cultura de l'autoajuda o el capitalisme de plataformes. També ha col·laborat amb mitjans de comunicació com El País, el diari Ara o El Salto. ______________________ «La tesi d’Imaginar la fi és que, en un moment en què el canvi climàtic, la tecnologia i les crisis globals posen en qüestió totes les nostres certeses sobre el futur, l’esquerra hauria de saber aprofitar la sensació que el món s’acaba per donar-li la volta i convertir-la en una font de motivació per canviar les coses en clau progressista.» Joan Burdeus, Quadern de El País «Un assaig-assaig que sorprèn per l’erudició, l’eclecticisme dels referents i la singularitat del plantejament. És possible escriure un llibre sobre la fi del món que no sigui el ‘campi qui pugui’ darwinista de l’extrema dreta actual i que, ben al contrari, sigui una reivindicació a reimaginar la societat fallida actual per transformar-la? L’Eudald Espluga aconsegueix aquesta quadratura del cercle en un llibre que es presta a una llarga conversa i que és molt interpel·lador»Oriol Lladó

capsesdellibres.com

«Em dic a mi mateixa que em fan pagar car que en tant que dona hagi sobreviscut a l’os. Tens mal? Em pregunta la infermera. Sí!» CREURE EN ELS ANIMALS SALVATGES, de Nastassja Martin Traducció de Mia Tarradas

Creure en els animals salvatges | Capses de llibres

Creure en els animals salvatgesNastassja MartinTraducció de Mia TarradasIl·lustració d'Albert AsensioPublicació: Febrer 2025Edició: Rústega amb solapes160 pàgines Traduïda ja en tretze llengües, ara arriba en català aquesta història de reflexió al voltant d'un encontre entre dos animals: una humana i un os, que més enllà de ser un relat de superació, és una invitació a replantejar-nos les relacions socials amb altres espècies. «He traspassat l’estadi del dolor, ara ja no sento res però encara soc conscient, no me’n perdo ni una engruna, estic lúcida més enllà de la meva humanitat, dissociada del meu cos tot i que encara l’habito». Creure en els animals salvatges tracta d’un renaixement, el de la seva autora, l’antropòloga francesa Nastassja Martin, a qui un os gairebé mata a les muntanyes de Kamtxatka. Aquest succés omple d’idees extraordinàries les pàgines del llibre amb un diàleg entre dos mons, entre el passat i el present, entre allò salvatge i allò humà. Una reflexió, tant política com poètica, sobre la recerca de l’essència del que som, de l’ésser que es desplaça i muta, a través d’una prosa directa i a vegades esglaiadora. Martin ens interpel·la sobre la influència que té en nosaltres la interacció amb la natura i amb altres cultures i aconsegueix no només captivar el lector sinó transformar-lo.______________________ Nastassja Martin (Grenoble, França, 1986) és una escriptora i antropòloga francesa dedicada a l'estudi de la cultura i les tradicions de les poblacions natives actuals del Gran Nord. Es va llicenciar en Antropologia a l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París, i poc després es va doctorar amb una tesi dirigida pel cèlebre antropòleg Philippe Descola, segurament el més destacat hereu de Claude Levi-Strauss. Des d'aquest moment ha dut a terme àmplies recerques de camp en algunes de les regions més inhòspites del món, on s'ha implicat profundament en les lluites socials i ecològiques dels pobles originaris d'aquests territoris. És autora de dos llibres: Creure en els animals salvatges (Raig Verd, 2025) i Les âmes sauvages. Face à l'Occident, la résistance d'un peuple d'Alaska.

capsesdellibres.com

«Vaig entendre que la meva vivència de gènere era no-binària gràcies a la literatura.» —Sebastià Portell GUIA GRAMATICAL DE LLENGUATGE NO-BINARI

Guia gramatical de llenguatge no-binari (2a edició) | Capses de llibres

Guia gramatical de llenguatge no-binariDD.AA projecte dirigit per Jun MoyanoIl·lustració d'Agustín ComottoPublicació: Setembre 2023Edició: Rústega amb solapes140 pàgines Una obra pionera per contribuir a establir per què, quan i com utilitzar el llenguatge no-binari. Una guia per a parlants, escriptors, correctors i traductors. El llenguatge no-binari en el món de l’edició és ja una realitat. La llengua catalana viu el mateix procés d'experimentació que moltes altres llengües arreu del món. Ens enfrontem al repte d'oferir espais per al debat sobre la nostra llengua i de reivindicar la necessitat d'ampliar-ne els seus marges. Aquesta guia ofereix dues parts diferenciades: un espai on les persones no-binàries són i un altre on es diuen i fan una proposta per trobar un consens sobre com fer-ho. Aquesta proposta és oberta i serà canviant: és un primer espai per trobar respostes i desitgem que generi preguntes. La llengua és, sens dubte, l’espai per impulsar-se, desenvolupar-se i construir-se. És imprescindible que les llengües no siguin tractades com a sistemes gramaticals estàtics, sinó com un reflex viu i canviant de qui les parla i les estima, per a qui són una llar.

capsesdellibres.com

«Una de les coses més emocionants de la llengua és que la gramàtica és tan flexible com una branca verda viva en un arbre.» LA TORNA, d'Ali Smith Traducció de Dolors Udina

La torna | Capses de llibres

La torna Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Setembre 2023Edició: Rústega amb solapes224 pàgines L'autora guanyadora del Premi Llibreter per 'Tardor' ens proposa la cinquena peça del que fins ara coneixíem com a quartet estacional. La Sand, una pintora, és a casa quan truca una dona amb qui havia coincidit a la universitat. Li explica una experiència trascendental que ha viscut i acut a ella per la facilitat que tenia d’aprofundir en els significats de les coses, sobretot d’allò ocult, com en els poemes… Però la Sand no pot ocupar-se d’això, abans sí que creia en el valor de les paraules, tanmateix, amb el seu pare ingressat, ara només pot pensar en no contagiar-se per poder anar-lo a visitar. En una altra època, una nena, la millor en el seu ofici, hereta la ferreria de la família que l’acull quan moren per tuberculosi. Ali Smith connecta dues històries per formular preguntes sobre el nostre present, conèixer el passat, i mirar el futur. _______________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022) i va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Amb l’obra La torna (Raig Verd, 2023), culmina el quartet estacional.

capsesdellibres.com

«Mirant enrere, veiem que la sang de Waiyaki portava a dins una llavor, un gra, que va donar origen a un moviment la força principal del qual naixia d’un vincle amb la terra.» UN GRA DE BLAT, de Ngũgĩ wa Thiong’o Traducció de Josefina Caball

Un gra de blat | Capses de llibres

Un gra de blatAutoria: Ngũgĩ wa Thiong’oTraducció de Josefina Caball360 pàginesPublicació: febrer 2026 A les vigílies de la independència de Kenya, la vil·la de Thabai es prepara per celebrar la fi del domini colonial britànic. Però la guerra no ha acabat, les seves ombres persisteixen. Mentre s’organitza la celebració, emergeixen les ferides d’una comunitat marcada per la rebel·lió del Mau-Mau: un líder traït, amors destruïts per la presó i la violència, i en Mugo, considerat un heroi solitari, que amaga un secret capaç de sacsejar tot el relat col·lectiu de resistència. Un gra de blat és una novel·la d’una força extraordinària sobre la llibertat i el seu preu, la culpa, la traïció i la fragilitat humana. Amb una narració coral i d’una intensitat implacable, el llibre va molt més enllà del relat polític per convertir-se en una reflexió universal sobre la responsabilitat individual i col·lectiva. Considerada una obra mestra de la literatura africana, consolida Ngũgĩ wa Thiong’o com un dels escriptors més grans i influents de la literatura contemporània. Una novel·la imprescindible, radical i reveladora, que segueix interpel·lant el lector. ______________________ Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya, 1938 – Estats Units, 2025) va néixer en el si d’una família de pagesos. Durant la infància i l’adolescència, va viure sota el domini colonial britànic fins a la revolta de l’Exèrcit de la Terra i la Llibertat (1952-1962), que va portar a la independència del país. Quan va ingressar en la comunitat universitària, va iniciar una sèrie de reflexions sobre la concepció acadèmica de les cultures i literatures d’Àfrica. Aquests plantejaments van ser la base de moltes teories postcolonials, que amb el temps van contribuir a realçar la personalitat cultural pròpia dels territoris africans després del colonialisme europeu. Les seves obres van anar centrant cada vegada més l’atenció en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, raó per la qual va patir persecució política dins i fora del país (va estar exiliat des del 1982 fins al 2002). A més, a partir del 1981 va prioritzar el kikuiu, la seva llengua materna, enfront de l’anglès com a llengua de creació literària. Thiong’o va ser professor d’Anglès i de Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine. Va obtenir deu títols de doctorat (un dels quals honoris causa) atorgats per universitats de tot el món, a més d’altres reconeixements acadèmics i honorífics. Va escriure i participar activament en les esferes culturals i acadèmiques de tot el món; tota la seva obra segueix generant debat i activitat intel·lectual, i ha estat traduïda a més de trenta llengües. El 2022, a més, va ser guardonat amb el Premi PEN/Nabokov or Achievement in International Literature. En català hem publicat Lluitar amb el diable, les seves memòries de la presó, i la trilogia de les memòries de la seva vida: Somnis en temps de guerra, A la Casa de l’Intèrpret i Neix un teixidor de somnis. També els assajos Desplaçar el centre i Descolonitzar la ment, que són la base del seu pensament, el conte il·lustrat La revolució vertical i la novel·la El diable a la creu. ______________________ Articles relacionats: Llibres del mateix autor: El diable a la creu Neix un teixidor de somnis La revolució vertical Lluitar amb el diable A la Casa de l’Intèrpret Descolonitzar la ment Desplaçar el centre Somnis en temps de guerra

ja.cat

«Un arxiu modern i ambiciós de la feminitat pública que converteix el caos actual en alguna cosa comprensible.» —Rayne Fisher-Quann NOIA CONTRA NOIA, de Sophie Gilbert Trad. Elena Ordeig

Noia contra noia | Capses de llibres

Noia contra noia.Sobre com la cultura pop ha enfrontat una generació de donesAutoria: Sophie GilbertTraducció: Elena OrdeigPublicació: Setembre 2025 Què li ha passat al feminisme durant el segle XXI? Aquesta qüestió sona cada vegada amb més urgència en un període cultural reaccionari, quan la incertesa estesa sobre el poder del moviment feminista amenaça dècades de progrés. Sophie Gilbert, redactora al diari The Atlantic i finalista del Premi Pulitzer a la crítica, proposa una resposta identificant un punt d’inflexió a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000, quan l’energia de la tercera onada i el feminisme de les “riot girls” va col·lapsar en un moment de regressió, hipercosificació, sexualització i infantilització. Gilbert bombardeja el costat més fosc de la nostàlgia, entrenant la seva mirada, propensa a ser analítica, en els objectes culturals més reveladors d’aquesta era, a través de la música, el cinema, la televisió, la moda, la premsa sensacionalista i d’altres. El que relata és punyent, des d’una estètica lasciva d’anuncis i videoclips musicals icònics fins a una cultura d’internet violenta i creixent contra les dones que es troben sota el focus mediàtic i les conseqüències sobre les que no. Gilbert analitza nombrosos tòpics dominants durant l’auge de la pornografia a Internet, traçant així la seva gran influència des que va començar a envair la consciència col·lectiva. En un moment de reconsideració col·lectiva sobre com les dones són tractades en públic, Noia contra Noia és una acusació abrasadora a la base de la misogínia proveïda per la producció cultural de principis del segle XXI i com continua modelant el nostre present. *** Et regalem dos pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76 i quatre adhesius inspirats en Dones en lluita de Pilar Godayol i Noia contra noia de Sophie Gilbert. ___________________________________ Sophie Gilbert és periodista i viu a Londres. Actualment és redactora al diari The Atlantic en les seccions de televisió, llibres, cultura pop i entreteniment. El 2024 va ser guanyadora del premi National Magazine per Reviews and Criticism i va ser finalista l’any 2022 al premi Pulitzer en Crítica. ___________________________________ «Amè i fins i tot energitzador, transforma una consternació en una protesta unificadora» The Boston Globe «És tant revelador que espanta» The Washington Post «Una crítica estètica amb ull pel detall i per explicar anècdotes, la veu de Sophie Gilbert és distintiva i poderosa. Des del tema escollit fins la seva perspectiva, inspira pensament i reavaluació de les evidències artístiques» Jurat del City and Regional Magazine Award «Prepara’t per deixar anar el globus de la nostàlgia. La festa s’ha acabat. Ja fa temps que s’ha acabat.» The New York Times «Una crítica capaç de veure alhora de prop i de lluny —un efecte Vertigen d’observació cultural.» The Washington Post «Un recordatori d’on venim com a cultura i una exhortació renovada per no tornar-hi.» Los Angeles Times «Una mirada al parany del postfeminisme i de la joventut femenina com a arma mediàtica.» Anna Marie Tendler «Mostra com el rebuig al feminisme dels 90 va alimentar fenòmens com la cultura incel o les 'tradwives'.» Associated Press

capsesdellibres.com

«Tothom sap que les tempestes val més que siguin a fora que no pas a dins: a dins són molt pitjor.» L'HOME A QUI JA NO AGRADAVEN ELS GATS, d'Isabelle Aupy Trad. Mia Tarradas 👉 Ebook amb un 20% de descompte!!

L'home a qui ja no agradaven els gats (EBOOK) | Capses de llibres

L'home a qui ja no agradaven els gats (2a edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024144 pàgines Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.

ja.cat

«Ser mare/pare és un dret? Podem equiparar el desig de tenir una criatura amb l’exercici d’un dret? Com vulnera aquesta pràctica els drets de les mares i els infants? Hauria de ser possible comprar un ésser humà?» EL NEGOCI DELS NADONS, d'Elena Crespi

El negoci del nadons | Capses de llibres

El negoci del nadons. La gestació subrogada Elena Crespi AsensioPublicació: Juny 2024Edició: Rústega amb solapes192 pàgines Comprar un altre ésser humà no hauria de ser possible. Elena Crespi investiga sobre els aspectes més ocults de la gestació subrogada, una pràctica en expansió que permet la compra de persones i vulnera els drets humans arreu del món. Partint de la base que la necessitat econòmica és la principal motivació de les dones que se sotmeten a la gestació subrogada, El negoci dels nadons indaga sobre les empreses que se’n beneficien, les granges de mares, les conseqüències per als nadons i les mares gestants —tant físiques com psicològiques—, els contractes, les males praxis i les màfies. Gràcies a la feina d’activistes, feministes i investigadores, Crespi elabora un mapa de com s’està configurant l’explotació reproductiva i convida a la reflexió per erradicar-la. La gestació subrogada és una nova forma d’explotació dels cossos de les dones i converteix els nadons en mercaderies. Aquesta és la tesi que travessa aquest llibre, que pretén desemmascarar una forma de funcionar que troba la seva lògica en el capitalisme més salvatge._____________________ Elena Crespi és llicenciada en Psicologia, té un màster en Teràpia Sexual i de Parella per la Universitat de Barcelona i un màster en Sexologia Clínica i de la Salut Sexual per la Universitat de Lleida. S'ha especialitzat en psicologia perinatal, en teràpia de parella i en altres models de relació no convencionals, i també en relacions sexoafectives. És docent universitària i de màster, exerceix com a psicòloga en una consulta terapèutica privada i difon els seus coneixements per mitjà de la participació en congressos, xerrades formatives, tallers i cursos en organitzacions públiques i privades.

ja.cat

«Se serveix un altre got de brandi de llimona i se’l beu tot en dos glops. Havent begut, és com si un cos vell no fos tan vell; està menys rígid, més lliure.» JUNY, de Gerbrand Bakker Traducció de Maria Rosich

Juny (2a edició) | Capses de llibres

Juny (2a edició)Gerbrand BakkerTraducció de Maria RosichIl·lustració de Agustín ComottoPublicació: Febrer de 2019Edició: Rústega amb solapes275 pàgines Del guanyador del premi llibreter i del premi IMPAC Un calorós dia d’estiu del 1969, tot el poble està preparat per rebre la visita de la Reina Juliana. És una celebració inoblidable, però just quan la monarca està a punt d’entrar al cotxe per marxar, arriben la Hanne Kaan i la seva mare. La Reina, en una acció inesperada, torna enrere, acaricia la galta de la nena i ofereix la mà a l’Anna Kaan. Anys més tard, en Jan Kaan torna a casa per arreglar algunes coses i de nou se sent aclaparat per la ràbia. Ja és hora d’arribar al fons de la qüestió. Juny segueix amb un detall fascinant i tendre la propagació del dolor en una comunitat, una família i diverses generacions. _________________________ Gerbrand Bakker (Wieringerwaard, Països Baixos, 1962) és filòleg i escriptor. Abans de dedicar-se a l’escriptura va treballar traduint obres de l’anglès a l’holandès i subtitulant documentals de natura i sèries de televisió. També és un dels autors del Diccionari etimològic de l’holandès, del qual diu que és un treball dur i honrat, com la jardineria. Per la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil (2012), va rebre molts guardons com el Premi IMPAC i el Premi Llibreter, mentre que per Deu oques blanques (2013) va ser guardonat amb l’Independent Foreign Fiction Prize 2013. Les pereres fan la flor blanca (2015) va guanyar el Premi Protagonista Jove al millor llibre de l’any en la categoria de 15-16 anys. Juny (2019) completa tota la seva obra narrativa traduïda al català. Tot i ser un autor molt poc prolífic, les seves obres han estat traduïdes a més de vint llengües, i s’ha convertit en un d’aquells rars casos en què l’èxit de vendes va lligat a un gran reconeixement de la crítica.

capsesdellibres.com

«La història de l’art de la classe subalterna —del lum - pen, dels marginats— no existeix. Ens l’han robada. Ens l’estan robant ara mateix, sense que ens n’adonem.» CONTRA L'OBEDIÈNCIA, de Joan M. Minguet

Contra l'obediència | Capses de llibres

Contra l'obediència.per acabar amb els consensos de l'artAutoria: Joan Maria MinguetEdició: Rústega amb solapes217 pàginesData de publicació: juny 2026 Contra l’obediència. Per acabar amb els consensos de l’art és un assaig crític que analitza com l’art ha estat progressivament neutralitzat pel poder i integrat en relats institucionals que el presenten com a patrimoni, bellesa inqüestionable o espai de consens. A partir de referents de la teoria crítica, la filosofia política i la història de l’art —de Benjamin i Adorno a Rancière, Arendt o Tolstoi—, Joan Maria Minguet qüestiona la submissió cultural amb què mirem l’art del passat i denuncia el paper de museus, acadèmia i discurs patrimonial en la desactivació del conflicte. El llibre defensa el dissens com a condició democràtica i reclama una relació amb l’art no reverencial, no obedient i políticament conscient. Lluny de qualsevol nostàlgia o idealització de la rebel·lia, Contra l’obediència combina pensament teòric i casos concrets de pràctiques artístiques que incomoden el sistema i en posen en evidència les contradiccions: de l’art urbà i la performance política a formes de retirada, interferència i sabotatge simbòlic. Amb una escriptura incisiva, clara i sense concessions, el llibre interpel·la lectors del món de l’art, la cultura i el pensament crític, però també qualsevol persona interessada a entendre com es construeixen els consensos culturals, a qui serveixen i per què qüestionar-los és ara més important que mai. ------------------------------------ Joan Maria Minguet i Batllori (Cornellà de Llobregat, 1958) és investigador, comissari, professor i crític d’art. Del 1993 al 2019 va ser professor d’Història de l’Art Contemporani i d’Història del Cinema a l’Universitat Autònoma de Barcelona, a més de docent als màsters de la UAB i de l’EINA. Va presidir l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA-AICA Catalonia) entre els anys 2010 i 2016. El seu àmbit d’estudi són les avantguardes artístiques del segle xx a Catalunya. Ha publicat articles d’investigació en revistes especialitzades i més d’una trentena de llibres on ha tractat temàtiques com la fotografia, el circ, el cinema, les arts escèniques, les tensions entre l’alta cultura i la cultura de masses, o les obres de Joan Miró i Salvador Dalí, entre d’altres.

capsesdellibres.com

Qualsevol sistema moral que es defineixi més pel que odia que no pas pel que estima no tindrà gaire marge per al perdó o la reconciliació.  L'ERA DE HITLER, d'Alec Ryrie Traducció de Gustau Muñoz

L'era de Hitler | Capses de llibres

L'era de Hitleri com la sobreviuremAutoria: Alec RyrieTraducció de Gustau MuñozIl·lustració de Maria PicassóPublicació: Novembre 2025240 pàgines El feixisme contemporani ha trobat en determinats sectors del cristianisme un espai de legitimació i de suport ideològic. En aquest context, Alec Ryrie ofereix una anàlisi intel·ligent sobre l’històric consens que, des de la Segona Guerra Mundial, ha identificat el nazisme com la representació del mal absolut, i sobre què pot passar ara que aquest consens es difumina. Ryrie, historiador del pensament religiós, examina com el rebuig al feixisme es va convertir en el principal referent ètic d’Occident i com aquest acord implícit va sostenir durant dècades la cultura política i moral de la postguerra. Avui, però, aquest sistema de valors es troba en crisi davant la reaparició de discursos autoritaris i de la banalització del mal en l’espai públic. L’era de Hitler analitza els riscos d’una moral construïda només sobre la negació del feixisme i proposa recuperar una ètica activa capaç de confrontar les noves formes de manipulació ideològica, una ètica arrelada en els valors de la tradició que no oblidi les lliçons de l’antinazisme. Amb una mirada històrica i crítica, Ryrie defensa que només una revisió profunda dels nostres fonaments morals pot sostenir la lluita contra les derives feixistes del segle XXI.___________________________________ Alec Ryrie (Londres, 1971) és historiador britànic del cristianisme protestant. Del 1999 al 2006 va impartir classes al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Birmingham, i és professor d'Història del Cristianisme a la Universitat de Durham, on treballa des del 2007. Del 2012 al 2015 va ser cap del Departament de Teologia i Religió. El 2019 va ser escollit membre de l'Acadèmia Britànica.

capsesdellibres.com

Amb una escriptura plena d’ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d’una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder. CÓRRER (Nova edició), de Jean Echenoz Traducció d'Anna Casassas

Córrer (2a edició) | Capses de llibres

Córrer (2a edició)Autoria: Jean EchenozTraducció: Anna CasassasIl·lustració de coberta: Mai-Loan TU144 pàginesPublicació: novembre 2025 Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra. Aquesta és la història de l’Emil Zátopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorprèn Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’olimpíades més tard se’l considera invencible. Però en la seva vida, a més d’enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opressor, sigui quin sigui. Amb una escriptura plena d’ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d’una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).

capsesdellibres.com

«Si un soldat japonès no fa bé la feina, dona per fet que rebrà una pallissa. Quin dret tenen els covards a no rebre cops?» L'ESTRET CAMÍ CAP AL NORD PROFUND, Richard Flanagan Trad. Josefina Caball

L'estret camí cap al nord profund (2a edició) | Capses de llibres

L'estret camí cap al nord profund (2a edició)Autoria: Richard FlanaganTraducció de Josefina CaballPublicació: Febrer 2026482 pàgines Al final de la seva vida, Dorrigo Evans, condecorat amb una medalla d’honor que ell no creu que mereixi, recorda les seves vivències com a presoner dels japonesos en la construcció del Ferrocarril de la Mort durant la Segona Guerra Mundial. En Dorrigo, responsable de la vida de més de mil homes, farà l’impossible per salvar-los del patiment, la malaltia i la mort. Gràcies al record d’un amor impossible, resistirà el pes d’una realitat insuportable. Acabada la guerra i convertit en heroi, en Dorrigo mirarà d’honorar i recordar els seus companys morts, però res d’això no importa si no pot estar amb l’única persona a qui ha estimat de debò. Guardonada amb el Man Booker, el premi més important de la literatura en llengua anglesa, aquesta novel·la de Flanagan és una obra mestra de prosa precisa on l’horror, la bondat, el valor i la mentida creuen les vides dels protagonistes i no sempre en les circumstàncies esperades.___________________________________ Richard Flanagan va néixer a Longford, Austràlia, l’any 1961. Va escriure quatre obres de no-ficció abans d’escriure la seva primera novel·la, amb la qual va obtenir el National Fiction Award. De la seva segona novel·la, també guardonada amb diversos premis, va fer una adaptació cinematogràfica que va participar a la Berlinale. Amb la cinquena novel·la, L'estret camí cap al nord profund (Raig Verd, 2016), ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi més important en llengua anglesa, el Man Booker Prize 2014.Col·labora de forma habitual en diversos diaris i revistes, com Le Monde, The Daily Telegraph, The New York Times o The New Yorker. És un dels directors de l’associació de protecció dels animals Voiceless.___________________________________ «La sisena novel·la de Richard Flanagan és tota ella un prodigi narratiu.»Abel Ramon, Butxaca.com «N’és ple de dolor, aquest llibre. I realment hi ha alguns fragments que t’obliguen a apartar la mirada perquè no vols reconèixer el món que et planta davant del nas. Però vivim i convivim amb la misèria, aquella que conviu amb l’amor i que ens és pròpia, diuen. No m’ho vull creure. Però llegir-ho, recordar-ho, és l’única arma amb què podem guarir-nos la ferida, la seva ferida, la nostra ferida.»Sócelquellegeixo

capsesdellibres.com

«Em recordo de la torbació. M’estic convertint en alguna cosa que desconec; «aquesta cosa» parla a través meu.» CREURE EN ELS ANIMALS SALVATGES, de Nastassja Martin Traducció de Mia Tarradas Ebook amb 20% de descompte!

Creure en els animals salvatges (EBOOK) | Capses de llibres

Creure en els animals salvatgesNastassja MartinTraducció de Mia TarradasIl·lustració d'Albert AsensioPublicació: Febrer 2025160 pàgines Traduïda ja en tretze llengües, ara arriba en català aquesta història de reflexió al voltant d'un encontre entre dos animals: una humana i un os, que més enllà de ser un relat de superació, és una invitació a replantejar-nos les relacions socials amb altres espècies. «He traspassat l’estadi del dolor, ara ja no sento res però encara soc conscient, no me’n perdo ni una engruna, estic lúcida més enllà de la meva humanitat, dissociada del meu cos tot i que encara l’habito». Creure en els animals salvatges tracta d’un renaixement, el de la seva autora, l’antropòloga francesa Nastassja Martin, a qui un os gairebé mata a les muntanyes de Kamtxatka. Aquest succés omple d’idees extraordinàries les pàgines del llibre amb un diàleg entre dos mons, entre el passat i el present, entre allò salvatge i allò humà. Una reflexió, tant política com poètica, sobre la recerca de l’essència del que som, de l’ésser que es desplaça i muta, a través d’una prosa directa i a vegades esglaiadora. Martin ens interpel·la sobre la influència que té en nosaltres la interacció amb la natura i amb altres cultures i aconsegueix no només captivar el lector sinó transformar-lo.______________________ Nastassja Martin (Grenoble, França, 1986) és una escriptora i antropòloga francesa dedicada a l'estudi de la cultura i les tradicions de les poblacions natives actuals del Gran Nord. Es va llicenciar en Antropologia a l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París, i poc després es va doctorar amb una tesi dirigida pel cèlebre antropòleg Philippe Descola, segurament el més destacat hereu de Claude Levi-Strauss. Des d'aquest moment ha dut a terme àmplies recerques de camp en algunes de les regions més inhòspites del món, on s'ha implicat profundament en les lluites socials i ecològiques dels pobles originaris d'aquests territoris. És autora de dos llibres: Creure en els animals salvatges (Raig Verd, 2025) i Les âmes sauvages. Face à l'Occident, la résistance d'un peuple d'Alaska.

capsesdellibres.com

📚 Fragment de CONTRA L'OBEDIÈNCIA, de Joan M. Minguet: 👉 «Els relats que expliquen el passat artístic ens demostren que la història de l’art és la narració dels objectes que va posseir el poder: què va encarregar, què va comprar, què va furtar, què va espoliar o saquejar» 🧵 Obrim fil!