Pep Antoni Roig

@quaderntactil.bsky.social

Escriptor, filòleg a la reserva i manobre de la creativitat.

Després d'un any sense publicar articles, em fa moltíssima il·lusió tornar a @elnacionalcat.bsky.social amb la "Guia [nova] de Catalunya": una sèrie dominical molt particular sobre les vegueries del país. "Tarragona, París, Londres", el primer. www.elnacional.cat/ca/societat/...

Tarragona, París, Londres

Un viatge particular a la vegueria Camp de Tarragona a través de la seva sociologia, els seus dialectes i el seu paisatge.

elnacional.cat

Un 6 de maig de 2009, Iniesta marcava el gol de la nostra vida en unes semis contra el Chelsea. Un 6 de maig, però de 2015, Messi trencava la cintura a Boateng en unes semis contra el Bayern. I avui, 6 de maig de 2025, després d'unes semis tornarem a estar a un pam de la glòria.

"Si el sistema de mitjans en català no dona veu als creadors en aquesta llengua, qui dimonis ho farà?", diu @victorrecort.bsky.social He parlat amb ell sobre 'Els crits', la TV3 dels 2000's, el pes de fer-se gran o l'actual precarietat al periodisme. www.elnacional.cat/ca/cultura/v...

Víctor Recort: “Ser jove a Catalunya no és el que et venen a Som EVA”

L'escriptor publica la novel·la 'Els crits', guardonada amb el Premi Documenta 2024

elnacional.cat

Un dels grans misteris de la literatura catalana és per què, any rere any, el llibre de contes guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda és menyspreat i oblidat per la premsa 'cultural'. Amb l'excepció de l'any de Carlota Gurt, el panorama amb la resta d'obres és prou inexplicable.

Aquesta nit he somiat que Hansi Flick, després de vuit mesos parlant exclusivament anglès, s'atrevia a parlar en català a una roda de premsa i confessava haver-lo après gràcies a les traduccions que Joan Maragall va fer de Novalis. "No sóc romàntic", deia, "només vitalista".

cómo que rui costa es el presidente del benfica si hace nada yo estaba fumando porros y poniéndolo a él de mediapunta con shevchenko e inzaghi delante.

La meva crònica del Premi Finestres 2025 és que he somiat que em trobava Cesar Aira a l'ascensor, ens quedàvem penjats durant tres hores per un tall de llum i em torturava amb un discurs inacabable on repetia constantment, cada set minuts, que en el pueblo donde nací no había librerías.