Meritxell Salvany

@txellysavalas.bsky.social

Traducció literària. Llengües escandinaves. Faig créixer roses en ple hivern. A Instagram @txelleries

Em fa il·lusió ensenyar-vos aquesta salsa de tomàquet casolana. Amb cacauet mòlt i torrat a casa i un bon rajolí de xarop d'erable. Va bé amb verdures, amb peixos, amb pollastre i diferents carns, amb arròs, amb quinoa... El tomàquet i el cacauet fan molt bona parella!

Bild

M'he passat dos dies traduint uns fragments llargs d'una novel·la que parlen de maneres tradicionals d'assecar i macerar el bacallà a Escandinàvia. He acabat fa mitja horeta. I endivineu què havia preparat jo per sopar avui, sense adonar-me'n. Doncs, sí, exacte!

Aquest vespre de l'endemà de la final, el que es veu des del balcó de casa és això. Cap altra bandera. Cap altre color. Ho he trobat curiós. I tendre, també, i llavors m'ha vingut al cap la bellesa que hi ha en el gest d'allargar la mà a qui perd. A qui no se n'ha sortit.

Bild

Tots els somriures de 'Vida privada' (Sagarra): un somriure d'indiferència un somriure natural un somriure àcid un somriure de divuit anys un somriure més noble i més franciscà alhora aquell somriure dels bons jongleurs a la pista del circ en un final d'exercici compromès 🔽

Avui fa un mes que se'm va morir en Joan, el germà gran. Un mes que gairebé em sembla mig segle i que he procurat omplir dels records més dolços i dels munts de cançons i de pel·lícules que ens agradaven a tots dos.

Algú sap si fan algun curset on ensenyin a localitzar el filet vermell de les capses de La Vaca que ríe sense haver de resoldre tres equacions de segon grau abans i fer algun exercici de respiració després? Que cada cop els amaguen mės!

Avui abans de les deu. Baixo al carrer amb vestit senzill i més aviat tronat, unes sandàlies velles i un monyo bastant mal fet. Només baixava les escombraries a la cantonada. Al costat de la parada d'autobus veig una dona de la meva edat, diria, bastant més arreglada que jo. Intenta aturar un taxi.

Us vull agrair altre cop les mostres d'afecte després de la pèrdua del meu germà Joan, que ens va deixar divendres. Permeteu-me també que comparteixi amb vosaltres l'entrevista que li van fer a RTV Cardedeu el 2014. Llavors feia 7 anys que convivia amb el Parkinson.