Curro Esbrí

@currobri.bsky.social

Ell. De la Vall d'Uixó (Plana Baixa). Escric literatura estranya en valencià. Pots començar a llegir les meues històries ací: https://www.wattpad.com/1508165239-els-amors-elèctrics-d%27en-dídac-i-en-jaume-dídac-la #AmorsElèctrics #OrxataWeird #Wattpad

Quan Katixa Agirre va conèixer la seva increïble història va pensar que se’n podria fer una pel·lícula. O millor, una novel·la. Un thriller polític, d’espies que no van d’espies, de dones valentes en temps miserables, de resistència i repressió. (Imatges: presó de Ventas, Madrid)

BildBild

Posem-los-hi noms: Bittori, Itziar, Delia i Tere. Elles van posar les bases d’una xarxa de solidaritat que va esdevenir una extensa xarxa d’espionatge al servei del govern basc i dels països aliats. Durant la guerra, el franquisme, i la Segona Guerra Mundial. La Xarxa Àlaba.

Bild

Aquest és el context històric, i ara entren en escena les protagonistes principals d’aquesta història. Són quatre dones basques. Unes més polititzades que les altres, però totes anònimes. Algunes vídues de guerra, d’altres, amb els seus marits a les presons.

El juliol de l’any 1940, el Govern del lehendakari Agirre, exiliat al París ocupat pels nazis, havia perdut tot contacte amb l’interior. El sinistre policia franquista Pedro Urraca mirava el futur amb optimisme des de l’ambaixada d’Espanya, a pocs metres de la seu del Govern basc.

Bild

A mitjans de l’any 1937, la Guerra Civil a Euskadi estava perduda. Els gudaris bascos llanguien a les presons i als camps de concentració. La sorra de la platja de Berria es tenyia amb la sang dels gudaris que, dia sí, dia també, morien afusellats a mans de Franco.

BildBild

Y entonces aparece el inmigrante, la feminista, el parado, el funcionario, el trans, el ecologista, el okupа o cualquier pobre desgraciado que puedas poner delante para que nadie mire al casero, al fondo de inversión, al consejo de administración o al millonario que no paga impuestos.

Cuando ya no puedes justificar que una generación no pueda pagar una casa, que trabajar no saque de pobre, que la sanidad se caiga a pedazos o que cuatro fondos compren media ciudad, necesitas que la gente mire a otro sitio.

A ver que voy. Estoy hasta los mismísimos cojones de escuchar el mantra de que el fascismo sube porque la izquierda no escucha, porque la democracia no ilusiona, porque la gente está enfadada, porque faltan relatos, porque sobran identidades y porque Mercurio está retrógrado.

No, el fascismo no aparece porque la democracia haya decepcionado a la gente. Aparece cuando el capitalismo necesita que la gente decepcionada culpe a cualquiera menos al capitalismo.

Bild

88. Un poeta (Simón Mesa Soto, 2025) Tan penoso que ríes. Tan bello que te entristece No asimilo que Ubeimar Ríos no sea actor profesional. Si no lo es, debe ser realmente un poeta frustrado Sin grandes artificios, pero llena de voz, de rabia y, por encima de todo, de poesía

Bild

Nou capítol d'Els #AmorsElèctrics d'en Dídac i en Jaume! Es diu «Cerverola. Ressuscitada!» i, encara que no suposa cap sorpresa per a ningú que Cerverola no haja mort després de l’incident del llamp, crec que la forma de contar-ho i la informació que dona sí que tenen interés.

l·lustració de retrat dibuixat a mà sobre fons de paper envellit. S'hi veu un rostre de front d'una dona jove amb cabell fosc i ondulat i un mocador roig lligat al coll. A la dreta del retrat apareix la paraula “Cerverola” escrita amb lletres dibuixades. L'estil és senzill, amb traços en tinta negra i detalls acolorits en roig.Pàgina amb fons de paper envellit que combina text i il·lustracions. A la part superior esquerra hi ha una cita en català: «En Víctor s'esfumà. Uns instants només. I aparegué de nou en el mateix lloc, amb una caixa de ferramentes a les mans.» A la part inferior esquerra apareix un retrat dibuixat en blanc i negre. Al centre hi ha un símbol circular amb motius geomètrics envoltat per dos llamps estilitzats, un a cada costat. A la part inferior dreta es llegeix el text: «Cerverola. Ressuscitada!».