Jordi Martín Lloret

@jmartinlloret.bsky.social

traductor: Bellow, Cheever, Claudel, Enard, Everett, Gary, Highsmith, Hustvedt, Kerangal, Louis, Maugham, McCullers, McEwan, Modiano, Sempé, Vercors, Vian, Vigan, Vuillard... / editor / vice de l’AELC / professor a la UPF

Però aquest llibre no és una biografia del abisme. És sobre en Paul i jo, i l’escric per una necessitat de fer reviure en aquestes pàgines alguna cosa de l’home que va ser». 📚 Històries de fantasmes – Siri Hustvedt ▪️ Traducció de @jmartinlloret.bsky.social 📖 Llegint (33/2026)

«Veig records abans d’anar a dormir. Algunes de les imatges que em tornen em terroritzen, i faig el que puc per foragitar-les. El trauma de les coses horribles s’estremeix dins meu com s’estremia dins d’en Paul. (1/2)

BildBild

Ja tornem de les vacances, ja tornen els articles que avancen les novetats «més esperades», i ja tornen alguns periodistes culturals a ometre olímpicament els noms dels traductors gràcies als quals es podran llegir les que no s'han escrit en català.

Podríem dir que ja hi ha una doble moral pel que fa a la IA? Sap greu veure com algunes persones ataquen la IA que els amenaça la feina però després no s'estan de penjar frívolament imatges seves retocades per riure. Cada imatge d'aquestes és una paletada de la tomba de les arts.

A alguns influenciadors que xerren en català sobre llibres els diria que quan recomanin traduccions deixin de banda les versions castellanes, que ja tenen prou vies de promoció en castellà. I de passada que esmentin també els traductors, que som uns éssers cada cop més amenaçats.

Fragment de l'odissea de Ned Merrill («El nedador», de John Cheever) «No podia tornar, ni tan sols recordava amb claredat l’aigua verda de la piscina dels Westerhazy, la sensació d’aspirar els components d’aquell dia, les veus agradables i relaxades dient que havien begut massa.»

BildBild

La Rosalía tapant-se amb l'estanquera m'ha fet pensar en la ràbia que em feien els botiguers del poble on estiuejava de petit, quan reien les gràcies i contestaven en castellà als «barceloneses» fins de les torretes amb cognoms ben catalans. Esperit de botiguer-botifler.

He escrit sobre el nou llibre de Siri Hustvedt, Històries de fantasmes. Un llibre que explora el dol per la mort del seu home, Paul Auster, l'amor i la persistència dels morts a través de la memòria i l'escriptura 📖👻 llegim.ara.cat/opinio/paul-...

Paul Auster s'ha convertit en un fantasma

Aquests dies de calor intensa he llegit Històries de fantasmes, el llibre que Siri Hustvedt va escriure just després de la mort del seu marit, el també escriptor Paul Auster, amb qui havia compartit 4...

llegim.ara.cat

Torne a la casa de la mar i n’obric la porta. El veí em pregunta si hi visc. Sorprès, li dic que sí, que hi estiuege des de fa mig segle. Amb uns ulls massa fixos, diu: —Jo també passe l'estiu ací. —És clar, Pep. Ja ho sé. Ens coneixem de tota la vida. Maleït Alzheimer!

L’extraordinària força narrativa de Gary converteix l’autobiografia en una novel·la d’aventures, plena de girs dramàtics, proeses i conflictes en els escenaris clau de la història europea de la primera meitat del segle XX.

BildBild

Vaig estar a punt de perdre'm amb elles en aquest pícnic salvatge amb pinzellades gòtiques. La novel·la, una de les més importants de la literatura australiana, és del 1967 però està ambientada en el 1900. Molts lectors es van pensar que era la crònica literària d'uns fets reals.

Bild

No és habitual que, mentre tradueixes un llibre, hi trobis algú que vas conèixer. A «Ghost Stories», Siri Hustvedt recorda Budd Schulberg i m'ha fet rescatar aquesta foto. Schulberg va venir a Barcelona el 29 de novembre de 2006 per presentar unes memòries que havia traduït jo.

Bild

Bonic i dolorós, tendre i dur, emocionant. No és només un llibre sobre la malaltia i el dol. Hi ha reflexions, records, cartes, correus, notes de diari. També hi ha les set cartes que Paul Auster va poder deixar escrites per a Miles, el seu net. I sobretot hi ha literatura, amb tot el seu poder.

Bild

Veure l'Édouard Louis acompanyant al catàleg a Tove Ditlevsen, Lucia Berlin, David Vilaseca o Vivian Gornick no és simple casualitat, sinó un acte de coherència, un encaix feliç i molt-però-que-molt desitjat. Això és casa teva, Édouard. Ja a llibreries! 📸 Jean François Robert

Bild